El futur que ens espera

Léalo en español L’immobilisme és el recurs dels temorosos i dels conservadors. Mentre pensava què havia d’escriure per a la columna d’avui vaig rebre un missatge d’una jove periodista. Com que ens tenim una mínima confiança, tot i que amb els periodistes no se sap mai, vaig aprofitar l’avinentesa per demanar-li consell. Espero que no se senti molesta perquè els explico tot això. Volia saber si una anècdota que havia viscut abans-d’ahir en un plató de televisió era un bon recurs per explicar com el dogmatisme constitucional s’ha convertit en una forma d’involució. Li’n faig un resum i la seva resposta … Continua la lectura de El futur que ens espera

Otegi, la violència i el perdó

Léalo en español “L’esquerra abertzale ha reconegut i reconeix el dolor causat, i jo vull anar més enllà i dir que si en la meva condició de portaveu (i parlo en nom de tots els portaveus de Batasuna) he afegit dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes d’accions armades d’ETA, vull demanar-los des d’aquí les meves més sinceres disculpes, acompanyades d’un ho sento de tot cor”. Així s’expressava Arnaldo Otegi al llibre-entrevista de Fermín Munarriz El tiempo de las luces, publicat per Gara l’any 2012, al qual també reconeixia haver militat a ETA i haver “practicat la lluita armada” durant el franquisme. Fa … Continua la lectura de Otegi, la violència i el perdó

Handke, amb Pla de fons

El maig de 1974, la revista Destino va publicar una carta al director en què un tal E. Pinyol [que els entesos diuen que responia a la identitat de Josep C. Vergés, fill de l’editor de la revista] es queixava que cada any el jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes oblidava Josep Pla com a possible candidat al guardó. Joan Triadú va encapçalar el grup de partidaris de no atorgar mai el premi a Pla, mentre que Joan Fuster es va situar al capdavant dels partidaris d’atorgar-li, seguint els arguments exposats al pròleg d’El quadern gris. L’oposició a Pla era, … Continua la lectura de Handke, amb Pla de fons

La generació irlandesa del 98

No fa pas gaire vaig veure un reportatge a la BBC sobre la generació nord-irlandesa, diguem-ne, del 98. És aquella que enguany ha arribat a la majoria d’edat. És la generació, per tant, que va néixer el 1998, l’any dels acords de pau de setmana santa que van significar l’inici del desarmament i la pacificació. Havien passat 75 anys des de la partició de l’illa, el 1921, que va deixar sota domini britànic els sis comtats de la regió de l’Ulster. L’excusa per presentar el reportatge era que dijous d’aquesta setmana —ahir, per tant— se celebren les eleccions regionals en … Continua la lectura de La generació irlandesa del 98