L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

Directes cap al 27S

Fins i tot els que han guanyat les eleccions a Barcelona tenen por. El mapa electoral territorial i el nombre de vots obtinguts per uns i pels altres no invita a llançar les campanes al vol. A Barcelona, per exemple, una ciutat en la qual tenen dret de vot 1.168.899 persones, Ada Colau serà alcaldessa amb 176.337 vots, un 25% dels electors que va anar a votar, que van ser 702.692 (60,61%). Diria el mateix de Trias, perquè al capdavall ha obtingut 158.928 vots (22,72%). Per tant, tan representativa és la Sra. Colau com el Sr. Trias. En aquest sentit, … Continua la lectura de Directes cap al 27S

Digamos las cosas por su nombre

Cataluña es una nación desde muchos puntos de vista. La elecciones municipales que acaban de celebrarse han demostrado hasta qué punto el hecho diferencial se traduce en un sistema de partidos propio, que combina la presencia de los partidos del sistema estatal y la fuerte implantación de los partidos soberanistas. Constatado esto, estas elecciones también han puesto de manifiesto que CiU es de los pocos partidos del llamado statu quo que resisten la oleada de los herederos del 15M. Por segunda vez consecutiva, aunque perdiendo votos, la federación nacionalista se alza con la victoria. Así pues, a pesar de los casos de corrupción que les … Continua la lectura de Digamos las cosas por su nombre

¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?

Esta semana estamos de aniversario. El 20 de marzo de hace 35 años se celebraron las primeras elecciones autonómicas en Cataluña. He leído algunos excelentes artículos sobre lo que significó aquello, por ejemplo el de Francesc Marc Álvaro, Un momento fundacional, que acaba con una buena reflexión sobre los análisis históricos anacrónicos de los antipujolistas de siempre, ahora reanimados por el decadente espectáculo dado por la familia Pujol en el Parlamento catalán. Y es que la victoria de Jordi Pujol frente a los socialistas y los eurocomunistas, ganadores absolutos de las tres primeras elecciones democráticas, las generales del 15 de junio de 1977 y del … Continua la lectura de ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Hi haurà efecte Romeva?

Iniciativa per Catalunya va néixer el 23 de febrer de 1987 fruit de l’acord entre els dos partits comunistes que s’havien barallat anteriorment, el PSUC i el PCC, i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE). Aquesta federació de partits, que donava continuïtat a la coalició electoral entre el PSUC i ENE anomenada Unió de l’Esquerra Catalana i que només va aconseguir un diputat a les eleccions general de 1986, copiava el model de Convocatoria por Andalucía, la coalició que havia promogut l’abril de 1986 Julio Anguita, aleshores alcalde de Còrdova, per reagrupar el PCE, el PCPE, els dissidents socialistes del PASOC … Continua la lectura de Hi haurà efecte Romeva?

UDC, el hermano menor

La federación de CiU nació de un fracaso y con el tiempo se convirtió en una historia de éxito, aunque es posible que acabe mal. A diferencia del republicano Heribert Barrera, quien siempre fue un fiel aliado de Jordi Pujol sin mezclarse orgánicamente con él, la UDC de Miquel Coll i Alentorn buscó una ligazón más o menos permanente con CDC al constatar su fracaso en las elecciones generales españolas de 1977, cuando formó una candidatura conjunta, para el Congreso de los Diputados, con la Federación de la Democracia Cristiana, liderada por Joaquín Ruiz-Giménez, y que en Cataluña se denominó Unió del Centre i la … Continua la lectura de UDC, el hermano menor

Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

Syriza ha guanyat les eleccions gregues. Era el resultat previsible en un país devastat econòmicament i socialment per la crisi econòmica. Els deu milions de grecs que han estat cridats a votar aquest diumenge de forma anticipada, de fet han hagut de decidir si confirmaven el govern liderat pels conservadors de Nova Democràcia o optaven per un gir a l’esquerra, simbolitzat per la coalició que lidera Alexis Tsipras. Els partits que avancen les eleccions perquè no han aconseguit els suports necessaris per esgotar la legislatura no sempre surten ben parats de l’aposta. En el cas grec les eleccions es van … Continua la lectura de Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

La emisión a través del segundo canal de la televisión autonómica catalana (Canal 33) de Ciutat morta, de Xapo Ortega y Xavier Artigas y producido por Metromuster, una sociedad que nació de la comisión audiovisual del 15M en Barcelona, ha desatado una ola de indignación al cabo de casi dos años de su estreno, en junio de 2013, y de haber recibido un par de premios, en Málaga y en San Sebastián, como mejor largometraje de no-ficción. Que 800 personas acudieran al estreno en el extinto Palacio del Cinema de la Vía Layetana, rebautizado por los asistentes con el nombre de Patricia Heras, no sirvió … Continua la lectura de La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

De terceres vies i d’enganys

La Tercera Via, nova plataforma unionista en l’òrbita del PSC i UDC No sé per què però els socialistes tenen una predilecció per fer actes transcendentals al Saló del Tinell. Aquest Saló, organitzat en un seguit d’arcs de mig punt, és l’estança més emblemàtica del Palau Reial Major, residència dels comtes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, amb la bella torre-mirador del rei Martí a un costat. Només entrar a la plaça del Rei es percep la majestuositat de la història. De vegades no sé, perquè amb els socialistes no se sap mai, si els … Continua la lectura de De terceres vies i d’enganys