Malditos reinos de taifas

En Catalunya cada maestrillo tiene su librillo. Hay, efectivamente, tantas seseras como monteras en cualquier ámbito, ya sea político, ya sea cultural. El individualismo, sustrato de las sociedades liberales, aquí, sin embargo, arraigó mediante la difusión del anarquismo, que fue siempre más libertario que comunalista, a diferencia de lo que ocurrió en el sur de España. Ese individualismo a menudo ha sido muy fructífero para abrir caminos y superar retos, pero a veces resulta irritante ver como se repiten iniciativas, se duplican instituciones y se derrochan recursos que podrían cubrir otras necesidades. Lo que desde un punto de vista social es … Continua la lectura de Malditos reinos de taifas

Iceta i la deriva del PSC

El 13 de juliol del 2011 vaig publicar a les pàgines d’aquest diari l’article El PSC i la centralitat política. Hi comentava la pèrdua progressiva d’influència d’un partit que en altres èpoques ha estat hegemònic en tots els àmbits de poder: al govern de l’Estat, a la Generalitat, a la gran majoria dels grans ajuntaments catalans o a la cobejada Diputació de Barcelona. Fins i tot abans del novembre del 2010, quan es va acabar l’experiment del tripartit, les patacades electorals del PSC havien estat constants. Malgrat aconseguir governar, no va guanyar ni les eleccions del 2003 (va obtenir 42 escons) … Continua la lectura de Iceta i la deriva del PSC

Asesinatos venenosos

Durante la primera legislatura catalana, cuando yo trabajaba como asistente del diputado Josep Benet, los miembros de los partidos del gobierno y de la oposición podían comer o beber juntos incluso en las peores circunstancias. Recuerdo sobre todo una cena que se organizó espontáneamente a las puertas del parlamento catalán justo antes de que se votase la moción de censura contra Jordi Pujol. Benet la presentó, con el apoyo del PSUC, a finales de septiembre de 1982. Aquello acabó con un sonoro fracaso y menos acritud de la que exhiben algunos de los relatores de aquellos hechos en un librito conmemorativo del 25 … Continua la lectura de Asesinatos venenosos

Catalunya dins l’Europa dels extrems

El terrabastall pels resultats electorals a França i Grècia és espectacular i agut. Fa més que bo el pronòstic que vaig escriure en l’article La vuelta de los extremos. Hi augurava la pujada dels partits extremistes, de dreta i d’esquerra, a França, la Gran Bretanya, Grècia i Holanda. Només he errat en el cas holandès, cosa que celebro, perquè el partit de Geert Wilders no ha avançat tant com es preveia, però en canvi hem d’afegir a l’èxit dels partits extremistes el Partit Popular Danès de Morten Messerschmidt i l’entrada dels euroescèptics i els neonazis alemanys al Parlament Europeu. Els partits tradicionals de l’Europa que … Continua la lectura de Catalunya dins l’Europa dels extrems

La leyenda del catalán suicida

El historiador y miembro del consejo editorial de El Periódico,Joaquim Coll i Amargós, es hoy uno de los paladines del unionismo españolista en Catalunya. Antiguamente estuvo vinculado a ERC, pero de eso no se acuerda ni él mismo, porque hoy se ha convertido en la voz del socialismo rancio, verbalmente federalista y de izquierdas, que ya ni siquiera está dispuesto a permitir que los catalanes voten. Lo dejó muy claro en el acto de constitución de la entidad españolista Sociedad Civil Catalana, que integra a miembros destacados de la derecha españolista catalana, y que tuvo lugar en el Teatro Victoria, en el Paralelo … Continua la lectura de La leyenda del catalán suicida

El futur és dels patriotes

El sempre loquaç ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, va assegurar ahir en una entrevista concedida al diari d’extrema dreta de Madrid, La Razón, que “Cap polític pot privar un català del seu dret a ser espanyol”. Només faltaria! És evident que tots aquells catalans que vulguin ser espanyols ho podran ser sempre. Tant si Catalunya arriba a ser independent com si no, la competència per concedir o llevar la nacionalitat espanyola a un català dependrà de les normes que fixi el govern espanyol. Cap polític, doncs, hauria de voler privar de la nacionalitat espanyola als catalans que … Continua la lectura de El futur és dels patriotes

¿Sumar facciones o candidatura nacional?

¿Qué sentido tiene intentar llamar la atención de Europa cuando por ahora sólo ha mostrado una pasividad escandalosa frente al proceso catalán?” Este es el mantra que susurran los que celebran la incorporación a la candidatura de ERC para Europa de uno de los paladines del federalismo socialista. ¿Ahora resulta que lo que digan en Europa no importa? Pues si eso era así, si llamar la atención de Europa sobre Catalunya no importa, ¿por qué tanta bulla para que José Manuel Durão Barroso, Viviane Reding o cualquier funcionario de la UE se manifestase públicamente a favor de la consulta soberanista catalana? Europa no puede servir para una cosa … Continua la lectura de ¿Sumar facciones o candidatura nacional?

El PSC i el 1714

El procés d’involució política del PSC és esgarrifós. A poc a poc es va situant en el front del no a tot, que fins ara era patrimoni tan sols del PP i de C’s. Aquest cap de setmana n’ha donat una nova mostra en no assistir al sobri i emotiu acte que va posar en marxa des de la Seu Vella de Lleida els actes del Tricentenari dels fets del 1714. Diuen les cròniques que no hi va assistir cap diputat socialista, llevat, és clar, de l’alcalde de Lleida, que també és diputat. Àngel Ros, doncs, va esdevenir així el … Continua la lectura de El PSC i el 1714

Contra la involució, l’entesa de la llibertat

El PP de Mariano Rajoy fa temps que aplica polítiques d’involució en tots els àmbits. Gairebé cada setmana el govern dels conservadors dóna a conèixer una nova idea regressiva, com ara l’informe de reforma administrativa de l’estat que reclama suprimir òrgans de poder i de gestió de les autonomies o bé la nova llei de seguretat ciutadana, batejada com a “llei Fernández”, que restringeix drets bàsics, i un llarg etcètera. El PP de Mariano Rajoy es planteja una reforma de l’estat per retornar a la vella i oligàrquica Espanya del segle XIX, dominada per liberals i conservadors en el marc … Continua la lectura de Contra la involució, l’entesa de la llibertat

Sí + Sí

L’ acord assolit pels partits compromesos amb el dret a decidir és intel·ligent, perquè, d’entrada, preserva la unitat de la majoria de forces polítiques catalanes. Fins i tot el PSC podria haver assumit aquesta fórmula si no s’hagués precipitat als braços d’un PSOE immobilista. Perquè, vejam, per què no es pot consultar el poble sobre el seu futur? La deriva conservadora del socialisme espanyol i català fa feredat. Ara: sóc dels que creu que una cosa és l’aparell del partit i el munt de càrrecs municipals als quals els uneix un anticatalanisme que, incomprensiblement, regalen a CiU i ERC, i una altra els electors socialistes, que … Continua la lectura de Sí + Sí