Etiqueta: PSC

Política, Política catalana1 comentari

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

agusticolomines

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

La via de Duran i Lleida

agusticolomines

A mesura que es consolida i s’expandeix el debat sobre la sobirania de Catalunya, tothom se sent amb la necessitat de dir-hi la seva. És un bon senyal. És més, desmenteix els que, dirigint-se a un públic eminentment espanyol, volen negar el pluralisme a Catalunya que s’expressa amb partits, mitjans de comunicació i individualment. Un debat seriós, sense insults ni condemnes prèvies, afavoreix, sobretot, el sobiranisme. N’estic més que convençut. De vegades, reconeguem-ho, la intransigència treu el cap i no deixa debatre el futur amb serenor i valentia. Però, vaja, és tan sols una minoria que, això sí, fa molt … Continua la lectura de La via de Duran i Lleida

Política, Política catalana, Política espanyola62 comentaris

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

agusticolomines

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’èxit del catalanisme popular

agusticolomines

La contundència de la Via Catalana és l’èxit del catalanisme popular. Només calia resseguir-ne els trams per adornar-se’n. Arreu del territori van sortir al carrer els fidels votants convergents, una mica granadets, i els joves independentistes que voten indistintament CiU, ERC i les CUP. És clar que tampoc no hi faltaven els vells comunistes del PSUC i els catalanistes del PSC que cada dia aprecien més Josep Pallach. Al marge només hi han quedat aquells que encara pensen el país d’una manera antiga, dual, com si els anys no haguessin passat. La gran victòria del catalanisme popular és haver demostrat … Continua la lectura de L’èxit del catalanisme popular

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Contra l'”statu quo”

agusticolomines

Aquest estiu he llegit una voluminosa i documentada novel·la de l’escriptor i periodista cubà Leonardo Padura. El hombre que amaba a los perros, que n’és el títol, conta tres històries en una: la d’un cubà que el 1977 comença un diàleg amb un enigmàtic personatge, que es fa dir Jaime López però que es dirigeix en català als seus dos gossos borzois, que li explica la terrible història de Ramon Mercader, l’assassí català de Trotski, les peripècies del qual esdevenen el tercer pilar narratiu. Si en tenen ocasió, llegeixin-la, perquè és bona i molt instructiva. Padura és sempre una garantia … Continua la lectura de Contra l’”statu quo”

Historiografia, Política catalanaDeixa un comentari

La història i el CATN

agusticolomines

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN

Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la consulta

agusticolomines

Arran de l’anomenat Concert per la Llibertat, Carles Campuzano va publicar l’article Passar dels sentiments a la política, la tesi del qual se sintetitza en aquest paràgraf: “Tinc una impressió: el repte del moviment social del nou catalanisme sobiranista està en la necessitat de traduir l’enorme i immensa sentimentalitat que està acumulant en un programa polític operatiu o, al contrari, la frustració i el sentiment d’estafa seran d’una dimensió històrica.” Subscric aquesta diagnosi —i tot l’article— al cent per cent, sobretot perquè em fa l’efecte que l’acumulació de sentimentalitat no afecta tan sols la societat civil. Els dirigents polítics catalans … Continua la lectura de El PSC i la consulta

ActesDeixa un comentari

En el centenari de Josep Solé i Barberà

agusticolomines

El 28 d’octubre de 1973, cap a les 10 del matí, unes 150 persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia de Santa Maria Mitjancera, ben a prop de la presó Model, per celebrar-hi la permanent de l’Assemblea de Catalunya. Aquell diumenge assolellat també debutava Johann Cruyff al Camp Nou. Aquelles persones formaven part dels partits polítics clandestins i dels sindicats il·legals, però també eren membres dels col·legis professionals i de les actives associacions de veïns d’aleshores. Tot i que, com sempre, els assistents arribaven a l’església després de passar un parell de … Continua la lectura de En el centenari de Josep Solé i Barberà

PolíticaDeixa un comentari

Entrevista a “e-notícies”

agusticolomines

Militant del PSUC fins al 78, i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem) fins l’1 d’abril d’enguany. El professor Agustí Colomines, que prové de “Bandera Roja” i es considera de les “esquerres liberals”, rep e-notícies al seu despatx de la Universitat de Barcelona per explicar la seva sortida de la fundació vinculada a Convergència Democràtica. -Va dimitir o el van fer dimitir? No va ser una dimissió sinó una renúncia arran d’una reflexió pròpia sobre l’acabament de la principal fase per la qual es va crear la Fundació, que era la Casa Gran. -

No va ser una dimissió obligada … Continua la lectura de Entrevista a “e-notícies”

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

El PSC i la centralitat política

agusticolomines

El cicle electoral que va començar el 28-N i que acabarà l’any vinent amb les eleccions a Corts ha capgirat la política catalana. Des d’aquell 2003 en què el rampant tripartit celebrava que el poder de CiU hagués quedat reduït a l’Ajuntament de Sant Cugat fins ara, el canvi és radical. Com va confessar amb lucidesa postmortem Josep-Lluís Carod-Rovira, la pretensió de reduir —i en el cas d’ERC, de substituir— la coalició nacionalista al no-res ha fracassat. I tant! I no ho dic tant per l’actual però enganyosa acumulació de poder de CiU en tots els àmbits, nacional i local, sinó perquè … Continua la lectura de El PSC i la centralitat política