Etiqueta: PSC

Política catalana1 comentari

La màquina de triturar

agusticolomines

L’absència dels consellers Carod-Rovira, Huguet, Saura, Baltasar i Castells a les llistes electorals d’ERC, ICV-EUiA i PSC, respectivament, és tot un símptoma que arriben canvis. Els dos tripartits, però especialment el segon, han estat vertaderes màquines de triturar polítics. El primer, a més, es va cruspir el president de la Generalitat, i això vol dir caça major, que va ser traït pel seu partit, al capdavant del qual hi havia l’actual president, José Montilla. Aquell trident que l’any 2003 formaven Carod, Maragall i Saura ha desaparegut políticament molt més de pressa que Jordi Pujol, al qual els va costar batre … Continua la lectura de La màquina de triturar

Política catalana1 comentari

PS de Catalunya

agusticolomines

Fa més de tres dècades que d’una manera recurrent algú posa de moda la discussió sobre el catalanisme del PSC. De cop, no se sap ben bé per què, salten els ploms i comença una tempesta que, aparentment, és de l’estil de les de final d’estiu de la costa del Maresme: plou a bots i barrals fins que fa baixar les rieres amb fúria. Així, d’entrada, i atesos els titulars que genera, sembla que la cosa és seriosa. Ho hauria de ser, perquè un dels drames de Catalunya, com també del País Valencià i les Illes, és que el corrent … Continua la lectura de PS de Catalunya

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Congressos, bregues i alternatives

agusticolomines

Aquest final de temporada és d’infart. Els diversos partits polítics catalans han celebrat o celebraran els seus congressos. Els que ja han tingut lloc han estat ben moguts. El d’ERC, per exemple, va acabar amb l’escenificació en directe de la divisió entre les quatre tendències i el nou dirigent, Joan Puigcercós, ha rebut un escàs —per bé que suficient— suport de la militància. Ja he escrit en un altre article que elegir primer els dirigents que aprovar la línea política és una pràctica ben estranya, atès que els dos processos (discutir el programa i triar els dirigents) no es va … Continua la lectura de Congressos, bregues i alternatives