Etiqueta: PSUC

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Les cartes de Toni Comín

agusticolomines

Léalo en español L’exili és una realitat amarga. El temor de l’exiliat és que l’oblidin. Quedar aïllat, sense entorn, sense amics, cada vegada més lluny de la realitat de la pàtria que l’ha vist néixer. L’eurodiputat Toni Comín fa sis anys que viu a l’exili. Va decidir marxar del país quan la repressió espanyola va sotmetre els dirigents de l’1-O. Va fer bé, i els altres exiliats també, com va quedar demostrat posteriorment. Els que es van quedar no es van salvar de la persecució i l’empresonament. Hi ha un corrent d’opinió que s’acarnissa sobre els exiliats. Que els critica. Curiosament, en … Continua la lectura de Les cartes de Toni Comín

PolíticaDeixa un comentari

Trias ha guanyat

agusticolomines

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Trias salvarà Colau

agusticolomines

Ada Colau és un fenomen polític estrany. Va arribar a l’alcaldia des de l’activisme. Va quedar per davant del candidat de CiU, Xavier Trias, després d’una campanya ignominiosa contra ell que hauria d’haver fet vergonya a qualsevol demòcrata de veritat. Però durant tots aquests anys de lluita aferrissada per la independència, hem pogut comprovar que els unionistes, fossin del pelatge que fossin, no estaven per subtileses. També és veritat que Trias és un polític temperamental, amb unes reaccions intenses d’estat d’ànim que li juguen molt males passades. No té el do de l’oportunitat, perquè, diguem-ho clar, en el fons no és … Continua la lectura de Trias salvarà Colau

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Ferran Fullà, el poeta… el polític

agusticolomines

El 29 d’agost de 1976 s’esqueia en diumenge. Si realment és el diumenge que va tenir lloc una de les sessions plenàries de l’Assemblea de Catalunya al convent de Pedralbes, aquell dia plovia a bots i barrals. Vaig anar cap a la reunió a peu des de la parada de l’autobús a la Diagonal, i hi vaig arribar xop de dalt a baix. Quan vaig arribar a lloc, en Domènec Font (1950-2011) i Ferran Fullà (1942-2023) ja estaven asseguts. M’havien guardat un lloc al seu costat. Els tres assistíem a la plenària en representació de Bandera Roja (jo més aviat les joventuts). Si realment … Continua la lectura de Ferran Fullà, el poeta… el polític

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El ventilador Colau

agusticolomines

Léalo en español L’inici gairebé immediat d’una nova campanya electoral ho distorsiona tot. Els partits tradicionals posen en marxa la maquinària de propaganda que bombardeja els ciutadans amb tota mena de demagògies. El dimarts posterior a la Setmana Santa vaig assistir a un esmorzar amb l’alcaldessa Ada Colau, organitzat per Nueva Economía Fórum, i Jordi Amat, presentador de la candidata dels comuns, va llegir-nos una peça literària digna de millor causa. Els oripells de l’Hotel Palace devien quedar impregnats de l’encens santificador que va distribuir sobre l’alcaldessa qui, amb la mateixa passió, ha deixat escrit que el procés ha estat una “confabulació d’irresponsables”. Com … Continua la lectura de El ventilador Colau

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El volcà adormit

agusticolomines

Léalo en español Tots vostès deuen haver sentit alguna vegada la frase que el filòleg Jordi Carbonell va deixar anar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va cridar ben fort mentre les banderes onejaven i els congregats esclataven amb crits d’entusiasme i aplaudiments. Qui el 1980 va ser candidat de Nacionalistes d’Esquerra i molts anys després esdevindria president d’ERC, llavors era un activista independent que es malfiava dels polítics que, si bé encara no eren professionals, ja en mostraven les maneres. El debat entre reforma i ruptura era ben viu … Continua la lectura de El volcà adormit

Política, Política espanyolaDeixa un comentari

El bufó Tamames

agusticolomines

No hi ha res que em rebenti més que les discriminacions socials. L’edatisme és una forma d’aquestes discriminacions, en aquest cas per qüestió d’edat, que afecta molta gent. L’edatisme consisteix, com totes les discriminacions, a difondre estereotips i prejudicis que repercuteixen negativament sobre els drets, l’autoestima i el benestar de les persones. Per norma general s’aplica a la gent gran, sobretot, perquè vivim en una època d’exaltació de l’eterna joventut, que és manifesta en la proliferació de la síndrome de Peter Pan en molts homes, i l’obsessió de moltes dones per mantenir-se joves tant com poden. Aquestes dèries no tenen res … Continua la lectura de El bufó Tamames

Cultura, Històries de vida, Política1 comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La basquitis de l’establishment

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Hi havia una vegada…

agusticolomines

Léalo en español Ho sabem des del 1985. El primer a denunciar l’espoli fiscal de Catalunya va ser Ramon Trias Fargas, en aquell temps diputat de CiU al Congrés espanyol. Ho va fer al llibre Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya, reeditat per l’Editorial Afers el 2011, a instàncies d’un servidor, just quan estava covant-se la revolta sobiranista que determinaria la dècada següent. La tesi del llibre era tan senzilla com provada. Que l’Estat aplica un “ofec” financer “premeditat” sobre Catalunya, i al mateix temps “abusa” del concepte de “solidaritat” per associar els catalans amb la idea … Continua la lectura de Hi havia una vegada…