Yo me fui de marcha con Arrimadas

Llegiu-lo en català “Ni el Sinn Féin ni el IRA habrían firmado ningún acuerdo sin la liberación de presos”. Este es el diagnóstico del profesor Jonathan Tonge, catedrático de Ciencia Política en la Universidad de Liverpool, sobre los Acuerdos de paz de aquel trascendente Viernes Santo de 1998. Mo Mowlam (1949-2005), la briosa secretaria de estado para Irlanda del Norte (3 mayo 1997 – 11 octubre 1999) nombrada por Tony Blair, entendió enseguida que con presos, incluso con presos condenados por delitos de sangre, no se conseguiría la paz. Viví aquellos años en directo, a veces acompañado por la profesora y … Continua la lectura de Yo me fui de marcha con Arrimadas

El traïdor

Léalo en español “Sabeu què diuen els arbres quan la destral entra al bosc? Mireu! El mànec és un dels nostres!”. Aquesta és la llegenda que dona entrada a la novel·la Retorn a Killybegs, publicada el 2011 pel periodista francès, nascut a Tunis, Sorj Chalandon. La dedicatòria general del llibre, traduït al català el 2014 per Edicions de 1984, va en la mateixa línia: “A tots els qui han estimat un traïdor”. Chalandon narra la història de Tyrone Meehan, una criatura nascuda en un petit poble del nord d’Irlanda, al comtat de Donegal. La mort prematura del pare porta la mare … Continua la lectura de El traïdor

ETA: marxa endarrere i retorn al futur

Léalo en español L’antic senador del PNB, Iñaki Anasagasti, el 2011, en el context de l’alto el foc d’ETA, va escriure en el seu blog del diari Deia una reflexió molt significativa per entendre què ha passat al País Basc en els últims quaranta anys: “El món d’HB el 1977 va cometre, a part d’un immens delicte moral, un garrafal error estratègic. Existia una ETA nascuda sota el franquisme en resposta violenta a la violència institucional del règim i, en lloc de donar una oportunitat a la convivència pacífica, van creure en una victòria que anomenaven militar per part d’una … Continua la lectura de ETA: marxa endarrere i retorn al futur

Agur ETA, agur

Léalo en español Els diversos governs espanyols no han sabut contrarestar la brutalitat d’ETA amb armes polítiques, per això Arnaldo Otegi es va passar 2.331 dies (sis anys i quatre mesos) a la presó per un delicte estrictament polític i ara mateix continua inhabilitat per a ocupar càrrecs públics. Els jutges que van condemnar-lo el 2011 juntament amb altres dirigents van considerar que ell i els seus companys pertanyien des del 2009 a Bateragune, un “òrgan dissenyat per a substituir la mesa nacional de Batasuna i per a actuar com una comissió permanent que adoptés les decisions estratègiques del front … Continua la lectura de Agur ETA, agur

Cambó o la fi del cagaelàstics

Fa cent anys, Francesc Cambó es convertí en el promotor d’una “sediciosa” Assemblea de Parlamentaris al marge de l’orde constitucional de l’època. Va tenir lloc a Barcelona i a Madrid el juliol i l’octubre de 1917. Sota la presidència de Ramon d’Abadal (Lliga), Giner de los Ríos (radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), parlamentaris de totes les tendències van aprovar una proposta en la qual reclamaven l’autonomia per a Catalunya i per a qui volgués, i demanaven la immediata convocatòria d’unes corts constituents que deliberessin sobre l’organització de l’estat, l’autonomia i els problemes militar, econòmics i socials que … Continua la lectura de Cambó o la fi del cagaelàstics

La generació irlandesa del 98

No fa pas gaire vaig veure un reportatge a la BBC sobre la generació nord-irlandesa, diguem-ne, del 98. És aquella que enguany ha arribat a la majoria d’edat. És la generació, per tant, que va néixer el 1998, l’any dels acords de pau de setmana santa que van significar l’inici del desarmament i la pacificació. Havien passat 75 anys des de la partició de l’illa, el 1921, que va deixar sota domini britànic els sis comtats de la regió de l’Ulster. L’excusa per presentar el reportatge era que dijous d’aquesta setmana —ahir, per tant— se celebren les eleccions regionals en … Continua la lectura de La generació irlandesa del 98

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon