Una oportunitat històrica. O no.

Léalo en español L’audàcia és un vici. Hi ha polítics que per donar a entendre que tenen un coratge extraordinari demostren una addicció constant al risc, quan en realitat únicament són temeraris. El temerari s’exposa i es llança als perills sense reflexionar, sense motiu aparent per fer-ho. Pedro Sánchez és un ionqui addicte a l’audàcia. Va tornar a demostrar-ho durant el debat d’investidura de la setmana passada. I va arriscar-se fins a situar-se en perill. Va mostrar-se, una vegada més, com un irresponsable. Un cop pactat el vot favorable de Junts, es devia sentir una altra vegada segur per frivolitzar sobre les … Continua la lectura de Una oportunitat històrica. O no.

Torna el color turquesa

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

Cambó o la fi del cagaelàstics

Fa cent anys, Francesc Cambó es convertí en el promotor d’una “sediciosa” Assemblea de Parlamentaris al marge de l’orde constitucional de l’època. Va tenir lloc a Barcelona i a Madrid el juliol i l’octubre de 1917. Sota la presidència de Ramon d’Abadal (Lliga), Giner de los Ríos (radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), parlamentaris de totes les tendències van aprovar una proposta en la qual reclamaven l’autonomia per a Catalunya i per a qui volgués, i demanaven la immediata convocatòria d’unes corts constituents que deliberessin sobre l’organització de l’estat, l’autonomia i els problemes militar, econòmics i socials que … Continua la lectura de Cambó o la fi del cagaelàstics

Évole i el 23-F

La història és silenci. Són els analistes, normalment els historiadors, els que fan parlar el passat i li donen sentit. Cada investigació, cada reportatge que aconsegueix aportar una mica de llum als enigmes d’ahir, hauria de ser una celebració perquè té els mateixos efectes que la descoberta del doctor Joan Massagué respecte dels mecanismes de la metàstasi tumoral. La història no són els fets, doncs. Aconseguir revelar-los és, si de cas, posar dates en el calendari del passat. Res més. La història és una altra cosa. Són les preguntes, sobretot. Les hipòtesis. Les intuïcions. I també la imaginació de l’investigador, … Continua la lectura de Évole i el 23-F