La senectut del 18 de juliol

Léalo en español No sé quan comença avui dia la senectut, en una època en què un paio com Mike Jagger pot ser rebesavi i alhora pare d’una tendra criatura que encara ha de néixer. Això de les generacions està molt alterat. Tothom vol ser jove i li fa pànic fer-se vell. La pulsió de la mort abans portava a escriure bones novel·les, ara, en canvi, obre la porta dels quiròfans o bé invita a injectar-se biotoxines fins a adquirir un aspecte monstruós. Avui fa 80 anys de l’aixecament militar franquista que va derivar en una sagnant Guerra Civil i, … Continua la lectura de La senectut del 18 de juliol

Els vampirs surten de nit

Una reflexió sobre la desconfiança ciutadana en els afers públics amb motiu del dia mundial de les Nacions Unides per a l’administració pública El fervor per la transparència Un apunt que va publicar el Secretari de Transparència i Govern Obert del Govern el 10 de maig passat al blog de l’EAPC començava amb una bella metàfora: “Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol”. Certament, els vampir no suporten la llum. Però és precisament per això que surten de … Continua la lectura de Els vampirs surten de nit

Per què van matar Salvador Puig Antich?

El periodista Jordi Panyella acaba de publicar el llibre Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial). Al cap de quaranta anys de l’execució del jove anarquista català, les circumstàncies de la seva detenció, procés i execució encara no són clares. Aquest nou llibre aporta testimonis inèdits fins ara que demostren que el sumari de Puig Antich va ser un muntatge policial. Un dels testimonis és de qui va llegir el sumari al judici. Ara revela que es van ocultar documents.  Un altre dels testimonis clau és el de dues infermeres de l’Hospital Clínic que van atendre Puig Antich de les … Continua la lectura de Per què van matar Salvador Puig Antich?

Moderats i independentistes

La Vanguardia va publicar ahir un editorial, “¿Quién teme a los moderados?”, que és d’aquells que pretenen marcar l’agenda política. És ben legítim. Tots els diaris del món ho intenten, per bé que no sempre ho aconsegueixin. El diari barceloní darrerament ha errat en les seves apostes polítiques. Deu ser perquè no hi ha cregut de veritat o bé perquè les ziga-zagues en política no tenen el mateix efecte que el sistema tiki-taka té en el futbol. En política es perd el control del temps i de l’espai quan l’actitud és erràtica. La història de La Vanguardia és la història … Continua la lectura de Moderats i independentistes