Iglesias, cap d’arengada

Léalo en español Hi ha qui pretén negar que els embolics que viu la política espanyola siguin conseqüència de la crisi sobiranista catalana. El desencadenant de la moció de censura contra Mariano Rajoy va ser, no cal dir, la sentència del cas Gürtel, però la iniciativa no hauria prosperat si els partits bascos, catalans i valencians no haguessin decidit votar-hi a favor. A Catalunya, ves, s’acostuma a donar més credibilitat democràtica i negociadora al PSOE que al PP. És una convicció de l’esquerra sobiranista que requeriria un estudi profund per avalar-ne la veracitat. La qüestió és que l’1 de juny del 2018 Pedro … Continua la lectura de Iglesias, cap d’arengada

Pòquer a l’O.K. Corral independentista

Láealo en español Qui té un problema és Esquerra Republicana. Quedar primer a les eleccions pot ser una oportunitat, però també un regal enverinat. El 21-D, Junts per Catalunya va guanyar ERC per poc més de deu mil vots i l’alegria els va empatxar. Els negociadors per a la formació del nou govern —que no ho haurien d’haver estat mai, perquè eren dos presos— van acordar un govern de coalició amb els republicans com si Junts hagués perdut les eleccions. Les principals conselleries, les d’un pressupost més important, els mitjans de comunicació públics i no sé quantes coses més van anar a parar … Continua la lectura de Pòquer a l’O.K. Corral independentista

«El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Polémico y no siempre diplomático, Agustí Colomines no es la persona en la que uno piensa cuando piensa en un catalán. Arquitecto de la “Casa Gran del catalanisme” con la que CiU regresó a la Generalitat en 2010 –en la prehistoria del Procés–, en los últimos años se mueve de forma intermitente por las bambalinas de Junts. Ahora, mientras se recupera de un cáncer, asegura estar retirado. Cuesta creerle. Beñat Zaldua Con los resultados del 14F en la mano, ¿ve alguna alternativa a un gobierno que no pase por el acuerdo entre ERC y Junts? Ni una. Y ni una … Continua la lectura de «El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Ostatges del règim del 78

Léalo en español 1. El diari barceloní de la dreta monàrquica ja fa temps que s’ha descarat. No té cap problema a donar suport al candidat socialista perquè sap que no és cap amenaça per a l’establishment. La socialdemocràcia europea fa dècades que porta dentadura postissa. Com més roig és l’escenari, menys d’esquerra és l’actor que interpreta l’obra. El simulacre està a l’ordre del dia. Tony Blair es va convertir en el rei d’aquesta manera de fer. A La Vanguardia tant li fa que guanyi un socialista com un conservador mentre res no canviï, seguint la pregaria lampedusiana. Des que va desaparèixer CiU … Continua la lectura de Ostatges del règim del 78

L’amnistia no és l’objectiu

Léalo en español L’amnistia no és l’objectiu. No és que servidor no desitgi la llibertat dels presos polítics. És clar que la vull i la reclamo, tant com les cinquanta personalitats internacionals que han signat el manifest publicat a The Washington Post i The Guardian promogut per Òmnium. Però l’amnistia només serà possible quan hagi començat de debò una negociació política, que és el que també es diu en el manifest, que aboqui a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. L’1-O és un referent de la lluita per la llibertat, però no és l’instrument per resoldre la qüestió. Els titulars dels diaris emfasitzen que la cinquantena de persones … Continua la lectura de L’amnistia no és l’objectiu

Puigdemont i la política màgica

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica

1-O: Aniversari o divorci

Léalo en español Estem d’aniversari. Han transcorregut tres anys, de l’1-O del 2017 ençà, i tanmateix, sembla com si en fossin mil. En aquest temps s’ha donat una paradoxa. L’independentisme es fa fort a les urnes i domina la política catalana, mentre que l’Estat, ara dirigit per una coalició progressista —que la dreta anomena despectivament socialcomunista—, no rectifica el rumb que va imposar Mariano Rajoy fa tres anys. La repressió no s’atura, malgrat la fortalesa electoral independentista —que previsiblement seguirà després d’unes noves eleccions imposades—, i en un mateix dia l’Estat deposa el MHP Quim Torra, condemna l’antic regidor d’ERC … Continua la lectura de 1-O: Aniversari o divorci

Repressió a dojo

Léalo en español Tot just quan el tercer judici contra l’1-O ha quedat vist per a sentència, la jutgessa de vigilància penitenciària, Maria Jesús Arnau Sala, ha acceptat un recurs de la fiscalia espanyola contra el tercer grau atorgat a cinc dels presos polítics. No seran els únics a tornar a la presó. Aviat hi tornaran a ser tots. Per als encausats en el tercer judici (Mireia Boya, Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Corominas i Lluís Guinó), la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox (quina gran anomalia judicial!) demanen penes d’inhabilitació i multes per desobediència. La repressió no s’atura, mani qui … Continua la lectura de Repressió a dojo

La nova anormalitat

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

El Pacte dels Canonges

Léalo en español “Aquesta crisi no és tan sols sanitària sinó també política”. Aquesta és l’opinió de l’historiador i filòsof Yuval Noah Harari. No és l’únic en afirmar-ho. Molts pensadors de tot el món estan preocupats per les conseqüències polítiques que comportarà la crisi humanitària actual. Ha calgut que la desgràcia fos universal per adonar-se del que altres pobles pateixen des de fa anys, començant pels estats africans, devastats per les guerres i les epidèmies com l’ebola. La televisió i les noves tecnologies ens han acostumat a observar la desgràcia dels altres gairebé com un show d’entreteniment. Ho lamentem, qui ho vol … Continua la lectura de El Pacte dels Canonges