L’Ateneu com a símptoma

Léalo en español Han hagut de passar 160 anys i 65 presidents perquè una de les entitats culturals de més prestigi de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, estigui presidida per una dona des de l’1 de febrer, que és quan es va acabar el termini per presentar candidatures i només se n’hi va presentar una encapçalada per Isona Passola, la veterana directora de cinema i activista cultural, que d’alguna manera segueix l’estela del seu pare, l’Ermengol Passola i Badia (1925-2009), que fou un benemèrit empresari i promotor cultural, a més d’independentista fins al moll de l’os. L’última vegada que vaig quedar amb ell va … Continua la lectura de L’Ateneu com a símptoma

Submissió

Léalo en español 1. La mentalitat de l’esclau arrela entre els atribolats articulistes que, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, s’han apuntat a donar la raó al TSJC en la trifulga sobre si era legal o no ajornar les eleccions del 14-F. A pesar de la campanya dels mitjans unionistes, bolcats a favor de promoure l’anomenat efecte Illa, els juristes més solvents han deixat clar que la interlocutòria del TSJC no qüestiona en cap moment la validesa jurídica del decret de suspensió de les eleccions en la data prevista inicialment, ni la competència del vicepresident en funcions de president per signar-lo. En … Continua la lectura de Submissió

Coscubiela ha perdut el nord

Léalo en español 1. Joan Coscubiela és un home apassionat i morrut. L’empatia no és el seu fort. Sovint té el posat hieràtic dels vells jerarques comunistes del Kremlin. Va demostrar-ho durant la legislatura passada quan, davant la repressió a tot gas de l’Estat contra l’independentisme, es passejava per l’hemicicle amb una papereta amb un “No” exculpatori, no fos cas que li toqués el rebre. No va ser l’únic del seu grup a fer-ho. Jéssica Albiach va imitar-lo sense vacil·lar. Sempre hi ha una primera vegada per trair els ideals de llibertat. Coscubiela forma part del sector més unionista dels comuns. Només es pot comparar amb la rabiosa agressivitat … Continua la lectura de Coscubiela ha perdut el nord

Per què votaré Joan Guàrdia

Léalo en español Entre avui i demà se celebraran les eleccions al Rectorat de la Universitat de Barcelona, la més antiga de totes les universitats catalanes actuals, ja que va ser fundada el 1450. Més de 52.000 membres de la comunitat universitària, entre PDI, PAS i alumnat, estan convocats a les urnes, si bé aquesta serà la primera vegada que es votarà telemàticament. La pandèmia ha obligat tothom a posar-se les piles. Bé, tothom, tothom, no, perquè la Generalitat i l’Estat estan molt lluny de poder garantir el vot electrònic. Falta voluntat política —una llei electoral posada al dia— i, també tècnica, per … Continua la lectura de Per què votaré Joan Guàrdia

La precarietat universitària

Léalo en español Soc professor de la Universitat de Barcelona des de l’any 1991. Hi vaig accedir com a professor substitut i a poc a poc vaig anar consolidant-me amb tota mena de contractes fins que el setembre del 2001, quan estava a punt de fer els 44 anys, vaig guanyar una plaça de professor titular. Van ser deu anys de travessia del desert, d’un viacrucis relativament mortificador, però que no m’angoixava, la veritat. Esperava el meu torn. El sistema de promoció era medieval i es basava en la influència dels catedràtics. Com explica i justifica sense embuts Jordi Llovet … Continua la lectura de La precarietat universitària

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Canvi de cicle

SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle

Entrevista a “e-notícies”

Militant del PSUC fins al 78, i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem) fins l’1 d’abril d’enguany. El professor Agustí Colomines, que prové de “Bandera Roja” i es considera de les “esquerres liberals”, rep e-notícies al seu despatx de la Universitat de Barcelona per explicar la seva sortida de la fundació vinculada a Convergència Democràtica. -Va dimitir o el van fer dimitir? No va ser una dimissió sinó una renúncia arran d’una reflexió pròpia sobre l’acabament de la principal fase per la qual es va crear la Fundació, que era la Casa Gran. -

No va ser una dimissió obligada … Continua la lectura de Entrevista a “e-notícies”