Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta

Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

La veritat i la política

Des de l’escó 33 No ha estat una bona setmana per a la veritat. Els valencians de l’Horta Sud i la Ribera ja acumulaven una setmana de mentides després dels aiguats del 29 d’octubre, que han provocat desgràcies materials i humanes encara per avaluar. A mesura que passin els dies, moltes de les persones desaparegudes es convertiran en morts i el nombre de pèrdues humanes superarà de llarg les tres-centes actuals. És un tòpic, que, tanmateix, és cert, que en una crisi la primera víctima és la veritat. A pesar de saber-ho, una vegada i una altra es repeteix l’error. … Continua la lectura de La veritat i la política

Un matí amb el president Illa al Parlament

Des de l’escó 33 Som a començaments del curs parlamentari i avui, 5 de setembre, s’ha celebrat un ple del Parlament en el qual s’ha pogut debatre sobre la composició i les prioritats del nou Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa s’ha estès —no gaire, perquè no és gens donat als discursos llargs— sobre què vol fer i qui ho ha de fer. El problema de les intervencions breus és que el nivell d’inconcreció pot ser altíssim. Al president Illa li passa això. Les formes vaticanes de parlar, que s’esberlen quan se li dispara un tic facial o … Continua la lectura de Un matí amb el president Illa al Parlament

Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

Des de l’escó 33 Arran de la carta feta pública pel president Carles Puigdemont dissabte passat, les interpretacions han estat múltiples, i sovint esbiaixades o exagerades. El debat polític a Catalunya —i no cal dir a Espanya— cada vegada és més prim. Tot és partidisme i distorsió de la imatge de l’altre. Es practica una alteritat perversa. Poques vegades un està preparat per admetre que l’oponent diu i argumenta una posició que tu, t’agradi o no, no tens dret a afirmar que no és la seva ni hauries de gosar estrafer-la. És amb aquest ànim que em disposo a comentar … Continua la lectura de Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

Mobilitzar-se i guanyar

Léalo en español La pagesia està en peu de guerra. Si ja és difícil saber quina és la política industrial del Govern, més difícil és saber si ni tan sols sap què vol dir política agrària. Els tractors han hagut d’envair Barcelona perquè els partits reaccionessin, sobretot Esquerra, que és el titular del govern minoritari i monocolor i, per tant, té la responsabilitat de gestionar el bé públic. El 2017 es plantejaven proclamar una república i resulta que, a més de no haver assolit la república, tenim un mal govern, que s’arrossega sense donar sortida a les necessitats del país. La … Continua la lectura de Mobilitzar-se i guanyar