Etiqueta: Xavier Vidal-Folch

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Trapero, a judici

agusticolomines

Léalo en español Torna la rebel·lió i la sedició. Avui comença a la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; a l’intendent del cos, Teresa Laplana; a l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler, i a l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig. Arrenca, doncs, un altre judici polític que s’emmarca en la “causa general” contra el procés que l’Estat ha delegat en les togues fraudulentes i polititzades en una magistratura que és hereva del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista, que al seu torn ja era una reconversió del Tribunal … Continua la lectura de Trapero, a judici

Historiografia, Política, Política catalana1 comentari

Vidal-Folch Balanzó, “Porki”

agusticolomines

Léalo en español Tot seguit els explicaré la història de Porki. L’any 1992 Barcelona va acollir els Jocs Olímpics. La ciutat va celebrar-ho i l’Ajuntament va impulsar una gran reforma urbanística que va afectar tota la ciutat, però especialment la façana marítima, fins llavors dominada per les fàbriques i el barraquisme. Era una zona inhòspita, grisa i bruta que només millorava quan s’obria cap a la Barceloneta. Allí hi havia instal·lats els restaurants de barraca, avui desapareguts, i que sovint decoraven les novel·les dels joves escriptors en castellà de la gauche divine. A molta gent que es considera d’esquerra li agrada excitar-se amb … Continua la lectura de Vidal-Folch Balanzó, “Porki”

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola3 comentaris

La teranyina invisible del poder

agusticolomines

Léalo en español Què és una Societat Anònima? La cara invisible de la burgesia. És clar que aquesta no és una definició ortodoxa d’una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, però és la versió popular per designar la gent rica i, per tant, el poder, ja que els socis d’una S.A. no responen mai personalment dels deutes socials i es beneficien de tota mena de martingales legals. A la universitat no m’ho van explicar d’aquesta manera, però gairebé. Antoni Jutglar i Bernaus (1933 – 2007) era un historiador força atípic. Vaig tenir-lo de professor d’Història del Pensament Social Modern i Contemporani a la Universitat de Barcelona a finals dels anys … Continua la lectura de La teranyina invisible del poder

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

agusticolomines

La dirección de CDC acordó abrir un expediente de expulsión al todopoderoso gerifalte nacionalista gerundense Josep López de Lerma tras manifestar su apoyo a la candidata socialista a la alcaldía de Girona, Pia Bosch, que se enfrentaba al actual presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. El expediente no se inició, porque López de Lerma había solicitado ya la baja en mayo de 2011 a través de una carta dirigida a Artur Mas en la que le pedía la discreción que él no guardó al apuñalar al candidato del partido que le había dado tanto. La política es así. Los amigos no existen … Continua la lectura de Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Hi faltes tu, amic meu

agusticolomines

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSUC i l’herència

agusticolomines

El 3 de maig de 1977 plovia a bots i a barrals a Barcelona. Feia menys d’un mes que el govern d’Adolfo Suárez havia legalitzat el PCE. Aquell 3 de maig, doncs, les històriques sigles dels comunistes de Catalunya tornaven a l’espai públic, tal com consta al BOE núm. 105, abans fins i tot que fos legalitzada ERC, el partit dels presidents Macià i Companys, que no va ser reconegut fins el 2 d’agost de 1977, després de les eleccions del 15 de juny, cosa que contradiu l’historiador oficial del PSUC, Andreu Mayayo, quan afirma reiteradament que els comunistes van … Continua la lectura de El PSUC i l’herència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

agusticolomines

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

agusticolomines

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Política, Política catalana, Política espanyola62 comentaris

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

agusticolomines

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo