De tots colors, el llibre de memòries de Fabián Estapé, mort el primer dia d’aquest gèlid mes de febrer, es va publicar l’any 2000 a cura de l’actual directora de TV3, Mònica Terribas. En la nota a l’edició, Terribas diu que Estapé va viure com va voler, amb els guanys i les pèrdues que aquesta actitud va comportar-li. Certament, Estapé va formar part d’aquells intel·lectuals i professionals que, amb arguments molts diversos, van créixer i es van fer a redós del règim franquista. De la dictadura, en una paraula. Estapé podia haver fet el contrari. Podia haver decidit apostar per … Continua la lectura de Fabián Estapé

Comença a ser una inquietud generalitzada esbrinar què fer l’endemà del dia que no s’aconsegueixi un pacte fiscal amb les condicions que proposa el president Artur Mas. Perquè, de moment, són pocs els qui confien en què finalment s’arribarà a un acord. Amb l’excusa de la crisi econòmica i en ple procés de recentralització per salvar les autonomies que ells mateixos han enfonsat, el PP dirà que ara no toca que Catalunya surti de la LOFCA amb un règim especial semblant al del País Basc. Per tant, la inquietud que he esmentat no és exagerada. Des d’ara hem d’estar preparats … Continua la lectura de L’endemà

L’obituari de Manuel Fraga que va publicar Michael Eaude a The Guardian sintetitza molt bé les contradiccions de la seva trajectòria política. És una necrològica desapassionada. A Espanya, en canvi, la valoració del personatge ha estat sempre realment controvertida. I ara, en l’hora de la seva mort, també. Si Fraga ha estat controvertit és perquè ell mateix va voler reivindicar-se com un reformista sota el règim dictatorial de Franco i un dels pares fundadors de la renascuda democràcia espanyola del 1978. I és veritat que hi ha hagut persones que l’han presentat així, exaltant-ne, sobretot, l’esperit reformista de la llei … Continua la lectura de Manuel Fraga Iribarne

Entre l’agost del 2007 i el novembre del 2009, el govern d’Escòcia va propiciar un procés anomenat The National Conversation, amb el qual s’incitava la població i l’anomenada societat civil a discutir sobre una possible reforma constitucional (pitgeu aquí per llegir algunes de les contribucions) per superar l’autonomia recuperada el 1999. El sempre actiu primer ministre escocès, Alex Salmond va argumentar que el diàleg nacional que proposava volia esdevenir una plataforma per promoure el debat sobre el futur d’Escòcia basat, d’entrada, en l’acceptació que la sobirania resideix en el poble i que tan sols el poble d’Escòcia té el dret … Continua la lectura de Diàleg nacional

Els àpats nadalencs són bons per a fer conversa. Les llargues sobretaules permeten parlar de moltes coses, en un anar i venir d’arguments a mesura que cada comensal va ficant-hi cullerada. Nadal i Sant Esteve no són dies per a debats forts. Al contrari. Fins i tot els pitjors adversaris polítics per Nadal no es barallen de la mateixa manera si són parents i han de compartir tovalles. Cal no alterar l’harmonia per no incomodar a la majoria dels parents que, en qüestions de política, no són tan radicalment partidistes com els que en viuen. En fi, que en aquest … Continua la lectura de Autonomia i poder

La transició nacional ja ha començat. Des de la promulgació de la sentència negativa sobre l’Estatut de Catalunya, l’empenta sobiranista va prenent força políticament. O almenys això sembla, si fem cas de les declaracions dels principals partits nacionalistes (o sobiranistes, si és que així hi ha qui es queda més tranquil). Que el president Artur Mas no es traslladés a Madrid per a assistir a l’acte commemoratiu del 33è aniversari de la Constitució potser no és una gran novetat, ja que l’ex-president Pasqual Maragall no va assistir-hi en cap ocasió i l’última vegada que va anar-hi l’ex-president Jordi Pujol va … Continua la lectura de Ja ha començat

Divendres passat, dia 23, el diari Le Monde va publicar un editorial titulat Les lois mémorielles ne servent à rient. Hélas!. L’editorial estava motivat per la votació que havia tingut lloc el dia anterior a l’Assemblea Nacional en què es penalitzava la negació del genocidi. Sense dir-ho explícitament, els parlamentaris es referien tan sols al genocidi armeni del 1915. El rotatiu parisenc es preguntava per què s’havia votat una proposició com aquesta precisament ara si no hi ha cap historiador seriós que negui que la política d’extermini turc contra els armenis durant el període 1915-1917 va ser sense cap mena de dubte un … Continua la lectura de Després de la festa memorialística

“El pacte fiscal serà difícil”. Director de la CatDem. Li agrada escriure. Es defineix com a professor i assagista.   El premi Nobel d’Economia del 2001, el nord-americà Joseph Stiglitz, va alertar que les retallades poden agreujar més la situació i el que s’hauria de fer és reestructurar l’actual model de despeses i impostos per tal d’incentivar la demanda. Què li suggereix això? Què té raó en part. I tanmateix cal, com ha fet la Generalitat, redimensionar el sector públic. L’austeritat ha sigut el model adoptat per Mas. Les retallades són l’únic camí? En el cas que es pogués imprimir … Continua la lectura de ‘’Cap on ens dirigim?’’. Entrevista amb Agustí Colomines, per Josep Prat.

Avui divendres serà enterrat a Praga Václav Havel. No lloaré els mèrits de Havel com a escriptor i com a combatent contra la dictadura comunista. Ho ha ressaltat tothom, i aquest va ser també el motiu pel qual el 1995 li fou atorgat el VII Premi Internacional Catalunya, que va compartir amb l’expresident alemany Richard von Weizäcker. I tanmateix, per què Havel es va convertir en un líder reconegut mundialment? Doncs, d’entrada, diria que el més destacat de la seva vida, allò que va caracteritzar-lo, va ser la fermesa de les conviccions. La línia que separa la convicció del dogmatisme … Continua la lectura de Václav Havel