Ahir vaig ser a la ciutat de València per acompanyar Marçal Sintes, director del CCCB, en la presentació del seu llibre Periodistes contra polítics, amb el qual l’any 2010 va obtenir el XIV Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític. En l’acte de presentació, que va tenir lloc en la bonica seu de la Societat Coral el Micalet, també van participar-hi el periodista Adolf Bertran (el valencià, el que treballa a El País, i no pas el de Catalunya Ràdio) i Enric Morera, Síndic del Grup Compromís a les Corts Valencianes. El debat, que essencialment es va centrar en el conflicte … Continua la lectura de Un dia a València

L’entrevista que publicava ahir el diari El Punt Avui amb el president Artur Mas era d’una claredat meridiana. No anem bé —advertia el president—, anirem una mica pitjor, sobretot perquè el govern Rajoy s’obstina a no fer els deures, i, a més, el PP pot tenir la temptació d’intervenir Catalunya. Donat el cas, deia el president Mas, l’única sortida que hi veia era convocar eleccions. Esperem que no ens intervinguin i que no calgui convocar eleccions, però si no hi hagués cap més remei no seria un drama. Al contrari, seria l’expressió de la normalitat democràtica. I tanmateix, el primer … Continua la lectura de Per què no pot ser?

Ni el socialista François Hollande, que va quedar en primer lloc en la primera ronda d’ahir amb el 28,6% dels vots, ni el president i candidat Nicolas Sarkozy, que va obtinir el 27,1%, poden estar contents, a pesar que tots dos passin a la segona volta. I és que la candidata de l’extrema dreta, Marine Le Pen, va assolir el tercer lloc amb el 18,1% dels vots emesos i el comunista Jean-Luc Mélenchon va arribar fins a l’11,1%. El centrista François Bayrou, en canvi, es va estancar i només va aconseguir el 9,1%, mentre que la candidata ecologista, Eva Joly, … Continua la lectura de L’ascens dels extremismes

Fa més de 75 anys, uns 35.000 homes i un grapat de dones de 54 països diferents van arribar a Espanya per a lluitar contra Franco. Estaven convençuts que si frenaven el feixisme podien evitar una guerra mundial. Entre aquelles dones brigadistes, l’última supervivent fins ara era Lise London. Es va morir el 31 de març passat, en un hospital per a víctimes del nazisme, a prop de París. Va néixer com a Elisabet Ricol el 1916 en un poble miner de la Borgonya, Montceau-les-Mines, en el si d’una família d’origen aragonès. Els Ricol representaven el prototip d’obrers espanyols de … Continua la lectura de La brigadista Lise London

Una crisi econòmica va acompanyada sempre d’una crisi política. Més enllà que des que Lehman Brothers va fer fallida el setembre del 2008 hom hagi coincidit a atribuir la crisi econòmica a l’especulació financera dels inversors i banquers i al comportament irracional dels consumidors, la majoria de l’opinió pública en dóna la culpa, també, a la política. I segurament és veritat, perquè és des de la política que s’obre la porta a la legalitat o il·legalitat d’uns determinats comportaments. Pot haver-hi, és clar, comportaments criminals, però no és la norma ni ens importa en aquest cas. El capteniment dels dirigents … Continua la lectura de La política en temps de crisi

Com informava aquest diari digital dissabte passat, aquest cap de setmana el rotatiu britànic The Guardian ha publicat un divertit mapa amb el títol Europe According to the Future, 2022. De fet, aquest mapa forma part d’una sèrie del projecte Mapping Stereotypes del grup Alphadesigner, que pilota el dissenyador gràfic nord-americà, d’origen búlgar, Yanko Tsvetkov. Si entren a la seva pàgina web veuran que ja n’han presentat uns quants, de mapes, tots els quals en clau d’humor: The World According to USA; The World According to Israel o The World According to Penis Size o USA and the World of … Continua la lectura de Amb humor

A El llibre del riure i de l’oblit, Milan Kundera descriu el dictador comunista txec Gustav Husak com el “president de l’oblit”. I ho era perquè va potenciar una estètica política kitsch i la cultura de masses per a organitzar i fomentar l’oblit i, també, per a transvestir la misèria quotidiana en una societat dominada pel socialisme realment existent. Escriu Kundera, i prenc el paràgraf de la magnífica traducció al català d’aquest llibre, del 1988, a cura de Monika Zgustová: “Quan es vol liquidar una nació –va dir Hübl– es comença per sostreure-li la memòria. Es destrueixen els seus llibres, … Continua la lectura de Ronald Fraser

    La Constitució de Cadis fou promulgada per la regència el 19 de març de 1812. O sigui que avui fa dos-cent anys que es va produir el fet en la diada de Sant Josep i per això és coneguda com “La Pepa”. Ahir, els diaris anaven plens de reportatges i articles que valoraven l’impacte de l’esmentada Constitució en la història espanyola. Molts d’aquests articles desprenien, almenys per al meu gust, un excés d’optimisme. És cert que la Constitució de Cadis va ser la primera llei fonamental espanyola de caràcter liberal. La lletra d’aquesta Constitució era, sobretot en el context … Continua la lectura de La fabricació del mite de Cadis