La independència cultural

A Cultura i sobirania, Joan F. Mira conclou el següent: “Els catalans, sovint, sembla que no saben quina cosa volen ser. Si ho saberen, parlarien més de cultura, de símbols i de llengua, que de diners i de balances fiscals. Proclamarien la independència cultural, mentre esperen que arribe la financera. Segur.” Té raó Mira. Fa temps que la qüestió dels diners i les balances fiscals s’ha apoderat del discurs independentista. És la conseqüència lògica del camí encetat per aquells que diuen que el catalanisme ja està superat. De fet, és la mateixa gent que defensa, i això Mira suposo que també … Continua la lectura de La independència cultural

Una falsa drecera sobiranista

El cap de l’oposició i candidat a la presidència de Catalunya de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va defensar a l’entrevista que Mònica Terribas va fer-li a TV3 que ara no és el moment de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Mas va afirmar que el seu partit sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya, però, tanmateix, que ell és del parer que la prioritat en aquests moments de crisi és cercar acords entre autonomistes, independentistes o federalistes en allò que els uneix i no pas obstinar-se en allò que els separa. I va posar … Continua la lectura de Una falsa drecera sobiranista

La zona grisa del políticament correcte

Amb la immigració il·legal ens passa el mateix que amb altres qüestions, diguem-ne, tabús . Per exemple, la llengua o el pèssim nivell de l’ensenyament o la relació entre Catalunya i Espanya. Però això hi ha qui no ho vol entendre. El fàcil és recórrer als tòpics políticament correctes per poder fer una fugida cap endavant i aparcar la discussió de fons. I així és com confonem un sensepapers amb un nou català; la defensa de la llengua pròpia amb el monolingüisme i un estatut d’autonomia amb una constitució quan, de fet, és una llei orgànica estatal. Em fa l’efecte … Continua la lectura de La zona grisa del políticament correcte

La il·lusió postmoderna

L’amic Ferran Sáez té el costum de posar el dit a la llaga amb molta precisió. Dic això perquè, mentre pensava com encarar aquest article, vaig trobar-ne un de seu, que és ben pertinent, en una de les carpetes electròniques on entafores, com abans es feia amb les de cartró, tot de coses. A El debat d’idees en temps postmoderns, publicat al butlletí núm. 50 del Centre d’Estudis Jordi Pujol el 5 de desembre del 2006, Sáez afirmava que la postmodernitat va capgirar el significat dels debats ideològics que havien dominat el món de les idees a la dècada dels … Continua la lectura de La il·lusió postmoderna

Fer balanç: prou tripartit

Com que la legislatura s’acaba (i tant és que sigui abans de l’estiu com que finalment s’allargassi fins al novembre), convé anar fent balanç d’aquests quatre anys de tripartit. De fet, caldria dir que han estat set anys de tripartit, perquè l’aliança estratègica, a pesar del mal govern resultant, entre PSC, ERC i ICV-EUiA és prou sòlida per no albirar-ne la dissolució si l’aritmètica parlamentària ho permet en el futur. De fet, no se n’amaga cap del implicats, ni tan sols aquells que, com ERC, asseguren que no pactaran amb ningú que no estigui disposat a convocar un referèndum d’autodeterminació … Continua la lectura de Fer balanç: prou tripartit

El tertulià lacai i propagandista

Dijous 25 de març, més o menys a les 8:30h del matí, comença la tertúlia al programa que dirigeix Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio. Els quatre tertulians del dia, Rafael Nadal, Àlex Sàlmon, Francesc-Marc Álvaro i Carles Navales, han de fer allò de la cara i la creu, que és una manera com una altra d’arrencar. El primer a fer-ho és Navales, per allò que és l’únic que participa a distància, des de l’estudi que l’emissora té a Girona. El primer bon dia és, com aquell que diu, una bufetada. És veu que a Navales no li semblava bé que … Continua la lectura de El tertulià lacai i propagandista

Nous catalans o immigrants?

El debat sobre la immigració a Catalunya és recurrent. Al capdavall, sóm un país de pas i d’oportunitats, a més de comptar amb un clima que atreu immigrants de classe mitjana. Des de I’aparició, I’any 1935, del llibre Catalunya, poble decadent, de l’economista Josep A. Vandellòs, fins ara, el debat sobre la immigració ha estat intens. El conservadorisme (que no vol dir el nacionalisme, eh?) viu molt malament la presència dels nous catalans, però és que des de les posicions, diguem-ne, multiculti, l’estupidesa ha estat monumental. Els conservadors tenen por, i hi ha qui se n’aprofita políticament, però és que els … Continua la lectura de Nous catalans o immigrants?

Puigcercós en el país de les meravelles

A l’Avui d’ahir Joan Puigcercós va declarar que el desgavell governamental i l’efecte negatiu que ha tingut en l’opinió pública la ineficiència del tripartit és deu a l’acció d’una mena de mà negra que anomena “sociovergència”. A la pregunta de si el govern està massa pendent de l’oposició, el president d’ERC va respondre, literalment: “No s’equivoqui. Hi ha coses que transcendeixen el mateix govern. Aquí hi ha la cultura de la sociovergència. Ho estem veient als mitjans de comunicació majoritaris, en determinats fòrums d’opinió… Hi ha coses de les quals no es pot parlar, com de la situació dels monopolis … Continua la lectura de Puigcercós en el país de les meravelles

El patriota Cabrera

El darrer llibre del professor Josep Termes, (Nou) Resum d’història del catalanisme (Base, 2009), acaba amb un epíleg l’última reflexió del qual és contundent: “Deixeu-me escriure que enfront de les sentències històriques habituals «Catalunya serà cristiana o no serà» i de la seva oposada «Catalunya serà d’esquerres o no serà», hi afegeixi la meva: «Catalunya serà integradora o no serà». Amb el benentès que el mot Catalunya pot ser substituït pel de catalanisme, que és la substància fonamental que li dóna vida”. Potser hauria pogut dir, sense faltar als fets històrics, que Catalunya continuarà essent integradora o no serà. Perquè … Continua la lectura de El patriota Cabrera

La inutilitat de la cimera express

Ahir La Vanguardia publicava un ampli sondeig que es va fer entre el 8 i el 10 de març a una mostra de 1000 persones. Deixant de banda les prediccions electorals que insinuen les ànsies de canvi, tot i que, de moment, la realitat és la que és: el tripartit governa i CiU és a l’oposició amb 48 diputats. El que sí resulta interessant és el que el sondeig posa de manifest amb relació a la situació econòmica. Segons se’n desprèn, el pessimisme s’ha estès entre els catalans. La magnitud del creixement del pessimisme s’aprecia en el fet que fa … Continua la lectura de La inutilitat de la cimera express