Pronòstics electorals

És a punt d’arrencar la campanya electoral i comencen les especulacions sobre què passarà. Aquest no és un país que, com a la Gran Bretanya, les cases d’apostes fins i tot admetin juguesques per determinar qui guanyarà les eleccions i quin candidat destacarà per damunt d’un altre. Aquí ens hem de conformar, si de cas, amb el succedani de les apostes que es fan en sopars o en dinars entre col·legues amb relació a quins serà el resultats de les eleccions. Tothom es deixa condicionar una mica per les dèries que arrossega, sabedor que no hi perdrà res i que, … Continua la lectura de Pronòstics electorals

Milka Planinc

En una crònica des de Belgrad que porta la data del 7 de juny de 1982, Juan Fernández Elorriaga explicava el perquè del nomenament de Milka Planinc com a primera ministra de la Federació iugoslava. Planinc tenia aleshores 58 anys i era la primera dona que accedia a un càrrec com aquell en un país de mascles. De mascles comunistes, a més, i en plena crisi posttitista del partit únic i de la mateixa Iugoslàvia. El passat 7 d’octubre, la dama de ferro sud-eslava va morir a l’edat de 85 anys en un petit apartament de Zagreb, malalta i prostrada … Continua la lectura de Milka Planinc

Boixareu i el Foment: un empresariat que revifa

“Anoche se reunieron las Juntas directiva y consultiva del Fomento del Trabajo Nacional con objeto de enterarse de las bases para el concierto económico que el presidente de aquella sociedad, señor Rusiñol, sometió á su aprobación. Dichas bases fueron aprobadas por unanimidad. Esta noche se dará lectura de las mismas en la reunión general que ha de celebrarse y en la que darán explicaciones acerca de ellas los señores Pasarell y Mas Yebra, corriendo el resumen á cargo del señor Rusiñol. Mañana los cinco presidentes de las sociedades económicas las entregarán á los diputados de esta región á fin de … Continua la lectura de Boixareu i el Foment: un empresariat que revifa

Tres pàgines de profunditat

El document del Cercle d’Economia Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional, té tan sols tres pàgines. Són tres full d’una importància cabdal. Ho han destacat molts comentaristes, sobretot perquè, com bé es deia en l’editorial de la Fundació CatDem de dijous passat, el document del Cercle d’Economia no és un memorial de greuges ni una crítica a cap govern en concret o contra una determinada política. Intenta supera els conjunturalismes i els mers tacticismes que massa sovint contaminen la política del nostre país. Certament, el document del Cercle … Continua la lectura de Tres pàgines de profunditat

Sindicalisme 2.0

He tingut el privilegi de poder llegir l’original d’un llibre que, almenys de moment, porta per títol Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). N’és l’autor Josep Termes, el més gran historiador, per bé que no sempre prou reconegut, de l’obrerisme i el catalanisme. Per separat i en la intersecció, vull dir com a moviments autònoms i l’obrerisme com a fonament del catalanisme. Són aquelles famoses arrels populars del catalanisme que, incomprensiblement, l’esquerra catalana de postguerra va refusar que existissin per pur doctrinarisme marxistoide. A la llum de la teoria estalinista de la nació, que el catalanisme –o sigui, el … Continua la lectura de Sindicalisme 2.0

“Okupes”, polítics i tertulians

Divendres de la setmana passada vaig coincidir a la tertúlia de COMRàdio amb Ferran Espada i Isabel-Clara Simó. Inevitablement, vam parlar dels aldarulls que havien tingut lloc al centre de Barcelona arran del desallotjament de l’edifici ocupat a la plaça de Catalunya. Atès el format que ara tenen aquestes tertúlies del matí amb Jordi Duran, que conviden un especialista per debatre el tema central del dia, va incorporar-se a la conversa Pere-Oriol Costa, catedràtic de Comunicació Política a la UAB i coautor del llibre Tribus urbanas: el ansia de identidad juvenil, entre el culto a la imagen y la autoafirmación … Continua la lectura de “Okupes”, polítics i tertulians

Ed Miliband

Edward Samuel, més conegut com a Ed Miliband, va néixer la nit de Nadal del 1969. Per tant, ara té quaranta anys i des de les 17:00h. de dissabte passat és el nou líder del Partit Laborista, després de superar al seu germà David i a tres candidats més. Ed Miliband ocupa un escó al Parlament en representació del districte de Doncaster del Nord des del 2005. Del 2007 al 2010 va ser Ministre d’Energia del govern presidit per Gordon Brown. Ed és el fill petit de Ralph Miliband (1924 – 1994), nascut a Bèlgica però d’origen jueu polonès, i … Continua la lectura de Ed Miliband

La “realpolitik” de l’SNP

El dilluns 6 de setembre, el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, va haver d’admetre el que ja fa temps que se sap a Escòcia i que aquí ningú no ha volgut reconèixer fins que no hi ha hagut més remei: el Partit Nacional Escocès (SNP) no té prou suport parlamentari per convocar el referèndum sobiranista que havia promès en el programa electoral que va donar-los la victòria, per bé que per la mínima (un escó més que els laboristes), l’any 2007. Alex Salmond, que va esdevenir premier gràcies al suport dels Verds, finalment s’ha decidit a ajornar la convocatòria de … Continua la lectura de La “realpolitik” de l’SNP

El nou conservadorisme reaccionari

La victòria de Christine O’Donnell en les primàries republicanes de Delaware va omplir les portades del dimarts de la setmana passada de tots els diaris del món. O’Donnell, representant de l’anomenat Tea Party, va aconseguir batre l’establishment republicà i es va assegurar la nominació amb un ideari polític molt i molt simple però efectiu. Segons aquesta rèplica gairebé clònica de l’excandidata republicana a la vicepresidència dels EUA, Sarah Palin, els republicans han perdut la seva essència perquè han abandonat els principis sobre els quals es va fundar el país. Això és: la religió, el patriotisme extrem i el puritanisme. O’Donnell … Continua la lectura de El nou conservadorisme reaccionari

Les universitats catalanes i els rànquings de qualitat

Des del 2005, el Times Higher Education i QS publicaven una llista conjunta per comparar la qualitat i la competitivitat de les universitats de tot el món. Enguany, però, cadascú ha publicat la seva llista. La setmana passada es va donar a conèixer el rànquing QS de les universitats millors del món, el qual ha provocat un cert enrenou. A partir de les entrevistes fetes a 9.000 professors i investigadors universitaris, aquest rànquing avalua, a diferència d’altres que també tenen molt de prestigi (el Shanghai i el weometrics), la qualitat de la investigació i de la docència, la ràtio alumne-professor, … Continua la lectura de Les universitats catalanes i els rànquings de qualitat