Home

vicent-boira-1936

Des de fa temps, els diaris La Vanguardia i Las Provincias estan units per un interès comú: la reivindicació del corredor mediterrani. Cal celebrar-ho, perquè des dels atzarosos anys de la lluita democràtica contra el franquisme el comú interès de catalans i valencians no havia trobat una causa tan transversal com aquesta. Fins i tot provenint del culturalisme anticatalanista es pot arribar a abraçar la idea que el corredor mediterrani no té cap més aliat possible que Catalunya i el País Valencià, amb l’afegit, és clar, de les Illes i la Catalunya del Nord. En fi, dels països catalans, escrits així, en minúscula, per no donar-los cap connotació política que fa coïssor. Tots sabem que l’eix mediterrani és alguna cosa més que un espai geogràfic o un mer corredor per on haurien de passar rabents mercaderies i persones. I, tanmateix, res que sumi no s’hauria de refusar amb purismes, sobretot perquè tenim davant el repte de convèncer la UE que el corredor mediterrani ha de fer part de la xarxa principal de rutes transeuropees de transport. Els dies 9 i 10 de juny, a Saragossa, els ministres de Transports de la UE van començar a prendre decisions en aquest aspecte.

El professor Josep Vicent Boira (Canyamelar, València, 1963), catedràtic de geografia urbana de la Universitat de València i president que fou de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, ha estat el gran valedor d’aquesta idea que entre valencians i catalans hi ha un interès comú econòmic i, per tant, de benestar, que ve d’antic i que és tan important com la llengua i la cultura comunes. Hi ha qui pensa que el plantejament és, dit ras i curt, revisionista. A mi, en canvi, em sembla que és una manera audaç de buscar connectar amb una majoria social que, ateses les circumstàncies sòcio-polítiques i la competència d’uns altres eixos econòmics, pot adherir-se sense problemes a la defensa que el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, amb les prolongacions cap a Andorra i la Catalunya del Nord i també cap a Aragó i el Llenguadoc, conformen una realitat geoeconòmica i territorial de primera magnitud. Són una potent euroregió a tenir en compte. I així ho ha exposat en llibres com Euram 2010. La via europea (2002) o Les euroregions (2004)

Ara, Columna ha publicat l’assaig amb el qual Boira va guanyar l’any passat el premi Ramon Trias Fargas que atorga la Fundació CatDem. L’obra es titula, precisament, La commonwealth catalanovalenciana. La formació de l’eix mediterrani al segle XX. Un eix construït a partir d’un teixit de negocis comuns i de problemes compartits. I doncs, d’un espai viscut.

Publicat a El Temps, número 1357, 15/06/10

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s