Home

agusticolomines8-1944

Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem, és també especialista en història del nacionalisme. Explica en aquesta entrevista a Crònica.cat com veu el nacionalisme actual i els canvis que creu que li calen per adaptar-se als nous temps.

Quins són els objectius de la Fundació Catdem?
Els objectius des de l’any 2008, que és quan comença aquesta etapa, són repensar, reformular, refer, els postulats del catalanisme clàssic a fi i efecte de, seguint la tradició d’aquest catalanisme polític iniciat al segle XIX, actualitzar-lo i adaptar-lo a les noves realitats. Aquestes noves realitats són des de noves realitats, noves llengües, noves poblacions, el canvi tecnològic, territorial i de tota mena que obliga a tenir plantejat un nou ideari que estigui basat en l’idea de nació, en l’idea de modernitat, de progrés i de benestar.

Ens hem quedat acomodats en les idees de sempre? 
És que és normal que sigui així, perquè en el fons els canvis més accelerats s’han donat en els últims vint anys. Aquest país ha canviat d’una forma radical a partir del restabliment de la democràcia i de l’autogovern. L’any 1985, per exemple, en aquest país no hi havia ordinadors, el canvi tecnològic és bestial. A vegades no tens possibilitats d’adaptar-te.

Quins són els elements que cal repensar? 
Un, i bàsic, és en què es fonamenta el catalanisme. Fins ara el catalanisme ha estat molt basat en l’idea de cultura, de llengua. Això que era fàcil de de defensar en una societat més o menys homogènia es converteix en més complicat a l’hora de gestionar la diversitat. Per tant el primer que s’ha de defensar és la identitat, que hi tinguin cabuda la diversitat, els pluralismes racials, ètnics, religiosos i de tota mena. Això en primer lloc. En segon lloc, creiem que el catalanisme creix al voltant de l’idea de país industrial. No sé si podem definir Catalunya com un país industrial en el sentit clàssic de la paraula. Per tant, cal que ens plantegem quin tipus de societat volem des del punt de vista productiu. Un altre punt és la relació entre Catalunya i Espanya. La voluntat de la política catalana sempre ha estat influir en la política espanyola i per tant canviar l’estatus. Això es veu cada vegada més clarament que té les seves dificultats, però també les té sortir amb una proposta clàssica de crear un Estat propi. Això és fàcil dir-ho, però no és tan fàcil aconseguir-ho. Per tant el tercer element que cal repensar és quin tipus de relació volem amb Espanya, encara que l’ideal sigui l’Estat alguna cosa has de fer mentre no el tens.

I què hem de fer mentrestant?
Jo crec que la primera cosa bàsica és renacionalitzar Catalunya. No sé si hi ha un ideal comú entre tots els que vivim a Catalunya i potser val la pena pensar quin ha de ser aquest ideal comú. Per tant, buscar aquest nou contracte social per part dels ciutadans de Catalunya, i fer que la política catalana i l’autogovern que tenim, per poc que sigui, sigui suficientment fort per fer front als embats de Madrid.

Sovint els catalanistes ens discutim sobre si som sobiranistes, independentistes, catalanistes. Són conceptes o diferents maneres de dir el mateix? 
Som caïnistes bàsicament. Aquesta és la realitat, som el que som. Som pitjor que els maoistes dels anys setanta que s’anaven escindint i fent la traveta. No sé si són maneres de dir la mateixa cosa, jo crec que en aquesta vida tothom té dret a entendre el catalanisme de la manera que consideri més oportuna però hi ha d’haver un mínim comú denominador que faci que almenys puguem caminar junts fins aconseguir el dret a tenir la capacitat de decidir. I de moment estem bastant lluny d’això. Hi ha gent, i amb aquests ja no hi compto, que diu que amb l’autogovern ja hem decidit. L’autogovern ha estat el producte d’un pacte molt lloable, molt necessari, fruit de la transició, però aquest no era l’ideal del conjunt del catalanisme. Per tant tenim dret a voler anar més enllà, i això és l’exercici del dret de decidir. Fins a arribar a aquest punt hi ha trajecte que podem anar junts independentistes, autonomistes, federalistes i després que cadascú faci la proposta que vulgui.

És l’objectiu de construir la casa gran del catalanisme?
Aquest tram que podem caminar junts és el que fa possible la Casa Gran. La Casa Gran el que pretén és eixamplar la base social del catalanisme i empènyer aquest moviment pel dret a decidir. Per això no està vinculat, encara que ho potenciï un partit, a cap partit polític ni té vocació de ser una alternativa electoral ni de ser Ciutadans pel Canvi, per entendre’ns. És un moviment de fons que té una part intel·lectual, que és aquesta que dèiem i una part de mobilització pel dret a decidir.

Sobre quins fonaments es construeix aquesta Casa Gran?

Bàsicament sobre el fonament de la democràcia, sobre una Catalunya que asseguri el benestar de les persones, que respecti el pluralisme, i sobre un catalanisme global i no merament metropolità que elimini aquesta tensió entre Barcelona i l’interior de Catalunya.

Parlàvem abans de l’encaix entre Catalunya i Espanya, se n’ha parlat molt amb l’Estatut i el TC. Vostè va ser un dels defensors de l’Estatut, va ser portaveu de la plataforma “Estatut, jo sí”. Com el veu, després d’uns anys?
L’Estatut que vam aprovar el 2006 ja era un Estatut consensuat, pactat i, si es vol dir així, mutilat, respecte el que va sortir del Parlament de Catalunya, per tant aquell era el mínim que es podia acceptar. Quatre anys després això ja passa de mida i per tant ara seria un mal negoci acceptar qualsevol retallada del Constitucional. Sobretot perquè tot el que s’hi anuncia ni tan sols respecta el que es va pactar, fins i tot va més enrere que l’Estatut del 1979 i fins aquí hem arribat.

Quina ha de ser la resposta dels catalans quan arribi aquesta sentència?

No acceptar-ho. Jo crec en la revolta civil, expressar la disconformitat amb tot el respecte, des del punt de vista institucional, des del punt de vista parlamentari, de la societat civil. Tota la societat civil, des dels grans patrons de l’economia catalana fins l’associació de barri. Reclamar que es convoqui un nou referèndum. Avançar cap a la crisi institucional que hem de provocar com sigui.

Diuen que als catalans si no ens punxen no reaccionem. La sentència de l’Estatut pot ser el que ens faci reaccionar? 
Sí, tot i que jo crec que ha de canviar molt l’actitud del govern actual. És obvi que el govern actual està dirigit per algú que està subordinat a la política general del PSOE i de moment no ha mostrat cap mena de voluntat desviacionista.

Un dels temes que s’ha posat sobre la taula és la renovació del TC. Serviria d’alguna cosa?
Jo crec que la renovació del constitucional és demanar que es compleixi la legalitat. És com el que passa aquí, quan el Tribunal de Garanties Estatutàries diu que el nomenament d’Enric Marín és fora de llei, el més normal seria que dimitís. Amb el TC passa el mateix, si a aquests senyors se’ls acaba el mandat el més normal és que pleguin. Això solucionaria el tema de fons? Siguem seriosos, això no ho soluciona, però com a mínim posa les coses en ordre, posa el comptador a zero i permet, com a mínim, tenir un temps llarg de marge per buscar una solució política.

S’han celebrat ja tres onades de consultes sobiranistes s’apropa una quarta. Com valora aquest procés en el que ja han votat un milió de catalans?
De dues maneres. Per una banda valoro molt la feina que fan els nuclis de cada pobli i ciutat que hi ha darrere de tot això perquè són gent amb molt bona voluntat i compromís i això està molt bé. Ara, des d’un punt de vista de si això és l’alternativa a la crisi política, evidentment que no. És obvi que estan mal plantejades perquè no són consultes per l’autodeterminació, són consultes per la independència del poble català, estan molt marcades. Hi van només els convençuts. Quan més a prop se’n van de les grans ciutats passa el que tothom ja sap, que els percentatges baixen perquè és així sociològicament. Aquesta no és l’alternativa. El que em sembla al·lucinant és que un diputat d’ERC que dóna suport a un govern que va en la direcció contrària, com és l’Uriel Bertran pugui rendibilitzar aquest procés.

És un moviment sorgit de la societat civil. Li sembla que hi ha un intent de certes formacions polítiques d’apropiar-se’l? 
I tant, n’estic convençut. En aquest sentit Uriel Bertran s’apropia una representativitat que no té. I si ell creu això el que hauria de fer és dimitir com a diputat, no pot ser diputat al Parlament de Catalunya i votar unes coses i al carrer fer-ne unes altres, això no funciona. Més enllà d’això cal distingir entre les persones que de bona voluntat treballen molt i hi perden hores i diners perquè no hi ha ningú que els subvencioni. Però sempre els dic el mateix, això com es tradueix políticament perquè la política avui en dia es fa bàsicament per transformar la realitat i es fa a través dels canals polítics.

És potser un primer pas de la revolta civil.
Sí, però si volem que sigui això hem d’afluixar la màquina perquè si volem incorporar més gent en això no podem pensar que hi entraran directament per la idea de la independència. D’entrada des de l’idea de catalanitat, perquè el problema que tenim no és de catalanisme polític, perquè encara que sigui fragmentari està bastant musculat, és bastant actiu, el problema que tenim en aquest país és de catalanitat, de què significa la catalanitat.

Cal plantejar-ho d’una manera més oberta?
Jo crec que és molt més obert, molt menys dogmàtic, més de permeabilitat, de sumar persones al projecte encara que d’entrada no saben ben bé quin és l’objectiu. Apropar-los a la teva causa perquè si no seran sempre indiferents o contraris, que encara és pitjor.

De fet, a nivell local s’ha unit gent molt diferent que no havia treballat mai conjuntament. No pot haver contribuït a crear nexes? 
En aquest aspecte segur. No ho conec profundament però n’estic convençut. A nivell local la gent està menys per tonteries, és menys sectària i més generosa. La política catalana no és gens generosa i això ara ha augmentat però ve de lluny. I en aquest sentit em sembla bé, aquesta mar de fons que permet que la trama social arreu del país sigui més forta. Per això trobo molt desencertat qualsevol moviment, sigui de qui sigui, de manipular tot aquest moviment.

Publicada a Crònica.cat, 18/05/10

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s