Home

labour-slogans-1943

l sociòleg Anthony Giddens, ideòleg de l’anomenat centre radical que va portar Toni Blair a Downing Street, va publicar un llarg article a La Vanguardia (11-05-10) en què s’esforçava a explicar el perquè de l’“Auge i caiguda del nou laborisme”. És més o menys fàcil de criticar la debilitat laborista respecte al fonamentalisme dels mercats i la subsegüent desprotecció social, o bé els intents matussers de manipulació mediàtica que van acompanyar l’adopció de noves tècniques de màrqueting polític. També és fàcil de criticar-ne la decisió de Blair, que va acabar essent corrosiva, de convertir-se en el principal aliat de Bush a la invasió de l’Iraq. Tot això és cert. Però hi ha més. En un article que vaig publicar aquí (“La mort del New Labour”, 16-06-09), explicava que el manifest “New Labour, New Life For Britain”, de l’any 1996, va ser una alenada d’aire fresc que s’allunyava tant de la vella esquerra com del conservadorisme, perquè propugnava una reforma en profunditat del sistema polític: “El Nou Laborisme –deien– és un partit d’idees i d’ideals, però no d’ideologia antiquada. Allò que compta és allò que funciona. Els objectius són radicals. Els mitjans són moderns.” Es tractava de posar a l’agenda del centre-esquerra un dels grans èxits del thatcherisme: no confiar per sistema en el sempre golut intervencionisme estatista.

Aquest era el sentit del contracte pragmàtic que el New Labour va proposar als ciutadans britànics en tots els aspectes de la vida social, tant si es tractava de l’educació com de la salut, com de les infrastructures, del medi o dels valors. Però aquest pragmatisme corria el risc d’anar acompanyat d’un relativisme que, a la fi, ha resultat molt perniciós. Ni els retocs que hi va introduir Gordon Brown no l’han pogut salvar. Giddens valora molt positivament aspectes del New Labour que no és cert que hagin estat grans encerts. Per exemple, posa al balanç positiu els deu anys de creixement econòmic ininterromput. Aquests deu anys, diu ell, no es poden llançar per la borda, malgrat que van ser possibles gràcies a la bombolla immobiliària i creditícia. No? N’està segur? Perquè el problema és que en aquesta dècada també es van perdre molts principis ètics que regulen i estabilitzen les societats rere l’afany de lucre. A la Gran Bretanya hi ha més rics, però també un empobriment generalitzat d’aquells qui no han pogut seguir el ritme de l’especulació. En fi, tant si els laboristes es mantenen al poder per la via de la coalició lib-lab com si no, el New Labour ja ha passat a millor vida. Als hereus els caldrà obrir una etapa de reconstrucció ideològica de veritat.

Publicat a El Temps, núm. 1353, 19/05/10.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s