Home

Terribas Mas

El cap de l’oposició i candidat a la presidència de Catalunya de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va defensar a l’entrevista que Mònica Terribas va fer-li a TV3 que ara no és el moment de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Mas va afirmar que el seu partit sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya, però, tanmateix, que ell és del parer que la prioritat en aquests moments de crisi és cercar acords entre autonomistes, independentistes o federalistes en allò que els uneix i no pas obstinar-se en allò que els separa. I va posar d’exemple de concreció del dret de decidir buscar la manera d’aconseguir el concert econòmic. Mas també va assegurar que seria “un error” portar al Parlament una iniciativa legislativa popular (lLP) que proposés de convocar aviat un referèndum d’independència. Ho trobo normal, perquè, a més, diguem-ho clar, aquesta iniciativa respon a l’estratègia d’ERC que es permet el luxe d’impulsar una ILP per mitjà del diputat Uriel Bertran, per bé que saben que, si n’haguessin de votar l’acceptació al parlament, posarien en crisi el tripartit del qual són part. Ja ho van deixar clar ells mateixos en un clarivident eslògan electoral: són com són. N’hi ha que fan d’estadistes a Espanya i n’hi ha que són trabucaires de mena.

La veritat és que a Catalunya hi ha un malestar que rebenta les vores de la política. Hi ha, certament, el moviment de les consultes populars per la independència, la incidència i la transcendència del qual crec que s’exagera. I hi ha, també, un desassossec general pel fet que tothom s’adona que d’una manera o d’una altra Catalunya va perdent pistonada a poc a poc. Encara que és una de les comunitats riques, és evident la sensació que ja no és la fàbrica d’Espanya. El dèficit fiscal i d’infrastructures, la manca d’eficiència administrativa o la crisi del model educatiu i laboral són alguns dels indicadors que ens mostren que Catalunya no rutlla. I la cirereta del pastís és l’índex de desocupació, d’unes proporcions que fan feredat: d’un 17% el quart trimestre del 2009. En vista d’això, no és estrany que Mas afirmés que la seva primera prioritat és superar la crisi econòmica. És que no podia ser de cap més manera, si no volia aparèixer com un irresponsable que avala la vella tesi que diu que catalanisme i benestar social són, en realitat, un oxímoron. No menystinc el malestar nacional que es detecta a Catalunya, però em fa l’efecte que parlar tot el sant dia de la possible independència quan no tens la majoria social per assolir-la és, senzillament, una trampa. Si Mas vol esdevenir president no hi pot caure.
Publicat a El Temps, núm 1.349.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s