Oh, és la política!

Fa uns dies, l’inquiet i actiu jove vilafranquí Guillem Carol em va fer arribar la transcripció d’una de les intervencions de Miquel Roca i Junyent en el debat parlamentari de finals de juny del 1982 sobre el projecte de llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic. La famosa Loapa. En Carol em va advertir de l’actualitat d’aquell discurs, perquè avui dia es podria tornar a repetir sense esmenar gairebé ni una coma. Quan Roca defensava que avançar en la construcció d’una societat basada en la llibertat i el progrés, una societat reformista que posés l’accent en el valor de la persona, … Continua la lectura de Oh, és la política!

La dictadura de la urgència

Després de la celebració de la consulta popular a Arenys de Munt, el debat sobre futures consultes independentistes s’ha estès amb una frivolitat que fa feredat. Irreal i tot. Aquesta mena de joc d’enganys va començar quan el govern de l’Estat va reaccionar desproporcionadament amb relació a l’actitud de les autoritats municipals. Perquè aquesta és la qüestió, oi? La reacció del PSC ha estat -i és- molt més intel·ligent que la del PSOE. Als socialistes catalans no els cal fer gens de soroll per desfer aquesta onada independentista que se suposa que arriba a Catalunya. Amb el silenci en tenen … Continua la lectura de La dictadura de la urgència

Fèlix Millet i Tusell o la decadència burgesa

Si vostès entren a l’hemeroteca de La Vanguardia i busquen una crònica judicial del 5 de maig de 1983, hi trobaran el nom de Fèlix Millet i Tusell com un des tres consellers de Renta Catalana, SA (els altres dos eren Eduard Guillen Ulloa i Ignasi Baquer Miró) per als quals el titular del jutjat d’instrucció núm. 7 de Barcelona va decretar presó incondicional per estafa i apropiació indeguda. Segons l’escrit de qualificació del jutge, també es declarava “responsables subsidiarías a las empresas dirigidas por los procesados y de cuyos consejos de administración formaban parte con otras personas implicadas en … Continua la lectura de Fèlix Millet i Tusell o la decadència burgesa

“Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

En entrevista con eltiempo.com Agustí Colomines, director de la Fundación Catalanista y Demócrata Trias Fargas, aseguró que ‘la memoria no puede convertirse en un ‘reality show’ de buenos y malos’. Y para reforzar su afirmación aclaró que la construcción de memoria histórica es comparable con los conflictos de pareja: “si no dices las cosas a tiempo como son y te las callas por un buen tiempo, después será peor, es mejor que enfrentemos las cosas porque después de la tormenta llega la calma”. El ejemplo le sirve a Colomines, ex director del centro de la Unesco en Barcelona, para señalar … Continua la lectura de “Historiador debatió sobre memoria histórica en X Encuentro Iberoamericano de Cementerios”

De Bellvitge estant

Dissabte passat la diputada Meritxell Borràs em va convidar a la Festa Major de Bellvitge, a l’Hospitalet. Hi vaig anar de gust, perquè sempre he cregut que el catalanisme ha de cercar la complicitat del poble, de les classes populars que van arribar a aquest país en uns moments molt difícils. I ho eren tant per als nouvinguts com també per a Catalunya, que no disposava de cap mena de poder polític que li permetés tirar endavant polítiques d’incorporació a la catalanitat com les que es poden dur a terme avui dia. I tanmateix, aquest país no és possible explicar-lo … Continua la lectura de De Bellvitge estant

El final de Camelot

Arran de la mort del senador Edward Kennedy, la premsa internacional ha destacat que amb la seva desaparició també s’acabava l’anomenada Camelot’s era que havia inaugurat el seu germà John. Ara bé, hi ha un aspecte de les necrològiques o reportatges que he pogut llegir -com ara els articles dels diaris britànics The Gaurdian o The Independent o les necrològiques del Chicago Tribune i de The New York Times– que m’ha sobtat, perquè topa amb la tradició d’aquí, que consisteix a parlar sempre bé dels morts. No sé si és qüestió de tradició religiosa, perquè la premsa que tenia a … Continua la lectura de El final de Camelot

No ens equivoquéssim pas

És ben curiós que aquells que es consideren els representants de la voluntat popular, a l’hora de la veritat desconfien de les iniciatives que donen veu al poble. Això és el que ha passat amb els socialistes i la iniciativa de Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) de convocar una consulta popular el pròxim 13 de setembre. A dreta a llei, és cert que l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha comès l’error d’afegir-se a la iniciativa i de cedir un local públic per celebrar-hi la consulta. Això ha permès, no ens enganyem, que l’Estat reaccionés i que una jutgessa revoqués l’acord municipal … Continua la lectura de No ens equivoquéssim pas

Nou curs

Reprenc, després d’uns reconfortants dies de vacances, la columna que generosament m’ofereix en Rafael Ribot, director d’aquest diari digital. Des de l’estranger, més o menys he anat seguint què es coïa a l’interior del país, per bé que la “polèmica”, si és que se’n pot dir així, sobre la convocatòria d’una manifestació per donar resposta a la sentència del TC sobre l’Estatut l’he trobada surrealista. Som incorregibles. O més ben dic: em fa l’efecte que determinats polítics catalans no canviaran mai de manera de fer perquè no en saben més. I això que n’hi ha que ocupen càrrecs de molta … Continua la lectura de Nou curs

Amb ulls estrangers

Quan ets lluny de casa, a l’estranger, t’adones que Catalunya és, com diu la cançó de Lluís Llach, un país petit. Vaja, que no existeix des d’un punt de vista informatiu si no és que la notícia va acompanyada d’un escàndol majúscul o de la típica contaminació que escampen els corresponsals de la premsa estrangera que, de Madrid estant, repeteixen els tòpics que corren per la capital espanyola sobre la discriminació del castellà a Catalunya, l’excessiu poder de les autonomies que, consegüentment, debilita l’Estat, etcètera, etcètera. Però tot plegat és quincalla, perquè la realitat és que, per norma general, Catalunya, … Continua la lectura de Amb ulls estrangers

Leszek Kolakowski

El 17 de juliol va morir en terres angleses el filòsof i historiador de les idees Leszek Kolakowski. Havia nascut a Radom, Polònia, el 1927, i en va haver de marxar el 1968 perseguit per les autoritats comunistes poloneses, que des del 1956 li havien prohibit ensenyar a la universitat de Varsòvia. El cas de Kolakowski no és únic, perquè molts intel·lectuals de l’Europa de l’Est que inicialment se sentien identificats amb el marxisme, per bé que des d’una perspectiva revisionista, van evolucionar, precisament perquè vivien sota un sistema totalitari que recolzava en el marxisme, cap a la defensa acèrrima … Continua la lectura de Leszek Kolakowski