Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

Des de l’escó 33 Fa quaranta anys, quan TV3 va començar a emetre, Catalunya va fer un salt endavant en la seva reconstrucció cultural i nacional. La televisió pública va néixer com una eina de país: un instrument per normalitzar la llengua, cohesionar una societat que sortia de la dictadura i projectar una imatge pròpia al món. Dos anys després, Catalunya Ràdio va completar el sistema públic amb la mateixa vocació. TV3 i Catalunya Ràdio van ser molt més que mitjans: van ser una bandera, un símbol nacional que es podia veure i sentir. Avui, però, aquest símbol trontolla. La decisió de la Corporació Catalana … Continua la lectura de Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

Els fills de l’1 d’Octubre contra la desnacionalització de TV3 i Catalunya Ràdio

Des de l’escó 33 Aquest és el text de la interpel·lació parlamentària d’Agustí Colomines al conseller de la presidència, l’Honorable Albert Dalmau, sobre l’estat dels mitjans de comunicació públics de la CCMA. 1 d’octubre de 2025 Nosaltres som fills de l’1 d’Octubre. Aquell dia vam defensar urnes i democràcia. Vostès, en canvi, eren a l’altre costat. Amb els qui brandaven les porres. No dic que el Partit Socialista prengués la decisió. Van prendre-la el PP, amb Ciutadans i Vox. Però vostès s’hi van afegir. Sense gaires dubtes, sense gaires reserves. I, des d’aleshores, cada vegada que han tingut l’oportunitat, han … Continua la lectura de Els fills de l’1 d’Octubre contra la desnacionalització de TV3 i Catalunya Ràdio

Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

Arran de la publicació del meu llibre Amnistia i Llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents, 2023), sorgeix aquest article, publicat al núm. 8 de la revista digital del Memorial Democràtic: Temps i espais de memòria. Hi abordo els inicis de l’Assemblea de Catalunya i els canvis culturals que van afavorir la fi del franquisme. L’Assemblea de Catalunya es va fundar el 7 de novembre del 1971 en una parròquia, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, de la qual era rector Josep Maria Juncà, un mossèn que abans havia estat rector … Continua la lectura de Els 113 de l’Assemblea de Catalunya

Joan B. Culla, l’historiador oxfordià

Léalo en español No recordo haver coincidit mai amb Joan Baptista Culla, l’historiador i articulista que acaba de morir, sense veure’l vestit de vint-i-un botons. Era elegant sense imposar. Em ve al cap la imatge de les seves americanes d’espigueta, de llana gruixada, i les camises de sastre amb quadres de color Vichy blau. L’estilogràfica Montblanc falcada a la butxaca superior de l’americana, com també feia el cantant italià Franco Battiato (1945-2021). Vestit així, Culla semblava un professor d’Oxford, sobretot si ho comparem amb l’informalisme habitual dels ambients universitaris. Als anys seixanta, fins i tot els estudiants acudien a classe vestits amb … Continua la lectura de Joan B. Culla, l’historiador oxfordià

Més enllà del cas Rubiales

Léalo en español Arrenca el curs de veritat. No és que durant l’estiu no hi hagi hagut notícies. Al contrari. L’estem acabant amb el serial de Luis Rubiales, que a cada capítol es veu més fins a quin punt vivim en un ambient èticament pobre i intel·lectualment eunuc. L’Espanya de Luis Rubiales és l’Espanya de Vox, dels masclistes que, a les platges de moda de Formentera o de la Costa Daurada, reclamen picos a les ties que estan bones o els toquen el cul descaradament i sense permís. D’això, que algú confon amb la llibertat simplement perquè porta una bona merda, es passa en un tres … Continua la lectura de Més enllà del cas Rubiales

Una història amb el ChatGPT

Léalo en español Com que estem en plena campanya electoral, potser que parlem d’una altra cosa, m’he dit quan m’he assegut a escriure. La retòrica dels candidats és ofensiva a la intel·ligència de la gent normal. Tracten els electors com la societat tracta els adolescents, que els infantilitza fins a deixar-los desarmats i vençuts per afrontar la vida. Fomentar l’infantilisme dels electors —i de tota la societat— és una forma molt subtil, sense que es noti gaire, vull dir, d’aplicar l’autoritarisme. La intel·ligència artificial farà la resta. Mirin perquè els ho dic. Vaig pensar que els resultaria interessant que els … Continua la lectura de Una història amb el ChatGPT

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Dues commemoracions oblidades

Léalo en español Tinc un vici professional. Cada any repasso el catàleg de commemoracions que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Temps enrere vaig pertànyer a la comissió que debat les propostes, primer com a expert i després en la meva condició de director general. El 155 em va cessar i no hi he tornat més. Si n’hagués tingut l’ocasió, hauria defensat la celebració de dos fets històrics, el cent cinquanta aniversari de la proclamació de la Primera República i el cinquantenari de la mort de Joaquín Maurín. Els hauria unit a la justa commemoració del centenari del naixement, entre altres, de Josep Vallverdú, … Continua la lectura de Dues commemoracions oblidades

Joan Colomines i Puig, el meu pare

Léalo en Español 1. CENTENARIS. El 29 de novembre el meu pare hauria fet cent anys.  No facin cas dels que afirmen que va néixer no sé quin dia de desembre perquè ho posa a la seva partida de naixement. És un error administratiu. Va morir, això sí, el 22 de febrer de 2011. Per commemorar el centenari del seu naixement, el meu germà Joan-Ramon i una colla d’amics van organitzar-li un homenatge nacional a Juneda, que es va celebrar el passat dia 17. El redactor d’aquesta casa, en Joan Antoni Guerrero Vall, va fer-ne una crònica generosa i extensa. El meu pare … Continua la lectura de Joan Colomines i Puig, el meu pare

Mentides, renúncies i traïdories

Al número 1.850 de 2019 del setmanari El Temps, l’Àlex Milian recopilava les primeres reaccions literàries a l’1 d’octubre. Hi citava les novel·les de Víctor J. Jurado Riba (La tardor de la llibertat, Columna, 2018), Teresa Saborit (La revolució de les formigues, Verkami, 2018) i un conte de Clara Queraltó inclòs a El que pensen els altres (Proa, 2018). Hi esmentava altres llibres que tenien com a escenari els fets d’octubre de 2017, però més aviat com un teló de fons en el qual s’ambienten les obres de Xavier Vernetta (Boira, octubre, revolta, Edicions Saldonar, 2019), Teresa Solana (Octubre, Crims.cat, 2019), Marc Pastor (Els àngels … Continua la lectura de Mentides, renúncies i traïdories