Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

Dos meses… y nada

Ya han transcurrido dos meses desde que se celebraron las elecciones plebiscitarias y seguimos en nada. Los soberanistas ganaron el plebiscito y en cambio se empeñan en demostrar lo contrario. Están dejando pudrir la victoria, como subrayó muy acertadamente Francesc-Marc Álvaro, en una entrevista reciente con motivo de la presentación de su último libro, Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya (Comanegra). Se está perdiendo en los despachos lo que se ganó en las urnas. Tengo la sensación de que la mayoría de los soberanistas están decepcionados con la actitud de la CUP, el partido antisistema que está demostrando que es incapaz de … Continua la lectura de Dos meses… y nada

Partidismes

“Ens volen castigar pel que votem i utilitzen la qüestió dels diners per això”, així de rotund s’ha expressat aquest dimarts el president en funcions, Artur Mas, en valorar les mesures de fiscalització de la despesa de la Generalitat anunciades divendres passat pel Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per tal de garantir que “no es gasti ni un sol euro en accions inconstitucionals”. Repressió jacobina per escapçar escara més la democràcia real a Catalunya, que és amenaçada per l’estat i els seus aliats polítics i mediàtics —incloent-hi Podemos— per silenciar la veu del poble de Catalunya. He seguit en directe la roda premsa … Continua la lectura de Partidismes

Adéu, CDC, adéu

Després de la dissolució de la Federació de Convergència i Unió (CiU), havia d’arribar la liquidació de CDC. CiU es va fondre perquè finalment les divergències entre Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas sobre el procés sobiranista es van fer insostenibles. Els dos partits de la Federació, formalment nascuda el 2001, estaven lligats des del 1978. Ara, si es va a la seva pàgina web, hi ha la següent llegenda: “Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya han emprès camins diferents en el seu projecte polític. Per aquest motiu, aquest web deixarà de funcionar com fins … Continua la lectura de Adéu, CDC, adéu

“Españoles… Franco (no) ha muerto”

Reportage acrítico y laudatorio de la propaganda del régimen, el NO-DO, sobre la muerte de Franco Si ustedes se toman la molestia de consultar la web de TVE de hoy mismo, se darán cuenta de que Franco sigue vivo después de muerto. La versión equidistante de lo que en ella se cuenta refleja el empeño de las esferas del poder actual para edulcorar el pasado. Lo voy a plantear de otra manera: TV3, por ejemplo, nunca hubiese resumido lo que pasó el 20N de 1975 con la amabilidad que le tiene TVE. Las herencias pueden convertirse en una pesada carga, en especial si quien dirige … Continua la lectura de “Españoles… Franco (no) ha muerto”

Una legislatura fallida

“Qui tant tiba, fa dos caps”, es diu per explicar que la insistència o l’ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses. Això és el que està passant amb la investidura del candidat —i encara president— Artur Mas. Per primera vegada des del 1980, un candidat a president no supera les dues primeres votacions d’investidura i s’ha d’arriscar a anar a la tercera i definitiva. Té temps fins al 9 de gener. Si no supera el tràmit, la convocatòria de noves eleccions serà automàtica. Fins ara, sempre s’havia trobat la fórmula per permetre la investidura de qui … Continua la lectura de Una legislatura fallida

“Cicuta Party”

JxSí no és Syriza, de la mateixa manera que la CUP no és ANEL, les sigles del grup conservador, nacionalista i euroescèptic que comparteix govern amb Alexis Tsipras. I tanmateix, el bloqueig polític provocat per la CUP a Catalunya —que ha fet perdre dues votacions d’investidura al candidat de la majoria independentista a Catalunya—, m’ha fet pensar en aquesta estrafolària aliança entre l’extrema esquerra grega i uns populistes de dreta que defensen la repatriació dels immigrants il·legals, prohibir els habitatges ocupats i la implantació d’un sistema educatiu d’orientació cristiana ortodoxa. A Grècia tot és possible. A Catalunya, no, malgrat que … Continua la lectura de “Cicuta Party”

La nueva guerra santa

Los atentados simultáneos que esta noche pasada han dejado más de 120 muertos en París es el peor y más mortífero ataque terrorista en Europa desde la matanza del 11 de marzo de 2004 en Madrid, que dejó 192 muertos en atentados simultáneos con bomba dirigidos al transporte ferroviario público, y del atentado del 7 de julio de 2005 en Londres, que dejaron 56 muertos —entre ellos cuatro terroristas sospechosos—, como consecuencia de cuatro ataques con bomba en el metro y en un autobús londinenses. Los atentados de ayer recuerdan los ataques del 12 de octubre de 2002 en Bali, que provocaron 202 muertos. Digo que se … Continua la lectura de La nueva guerra santa

¡Esto es todo, amigos!

Seguro que esta será considerada una de las semanas más surrealistas de la política catalana contemporánea. Después de la holgada victoria de los independentistas en las elecciones del 27S, en las que la suma de JxSí y la CUP llegó hasta los 72 diputados de los 135 en juego, el independentismo se auto infringe una severa derrota al ser incapaz de cerrar filas entorno al candidato de la mayoría —los 62 diputados de JxSí— dentro de la mayoría más amplia que incluye a la CUP. No voy a cargar las tintas contra la CUP, porque si JxSí hubiese obtenido 68 diputados en vez de 62, ahora mismo yo … Continua la lectura de ¡Esto es todo, amigos!

Primer round

El primer candidat independentista a la presidència de la Generalitat no ha aconseguit ser investit perquè la majoria independentista de la cambra catalana no li ha donat el suport que marca el reglament. Ho intento explicar a una amiga meva nord-americana, especialista en moviments nacionals, i em pregunta per què. Em costa explicar-li-ho. La CUP, el partit dels antisistema, no ha decebut ningú. La CUP, i sé que no els agradarà que els ho recordi, ha votat en contra del candidat independentista al costat dels unionistes. Aquesta és la paradoxa. La realitat és que l’actual situació política posa en evidència tothom. Artur … Continua la lectura de Primer round