Espanyola i nacionalista

  “Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que per desconnectar Catalunya d’Espanya s’intenti desconnectar també de la llei i el dret. Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que en nom del poble (per utilitzar l’eslògan de la senyora Le Pen a França) es negui a Espanya l’essència de la democràcia, que és la sobirania del poble espanyol i se li negui tota legitimitat per escollir democràticament el seu destí.” Amb aquesta contundència es va expressar el proppassat dimecres Susana Díaz per carregar contra l’independentisme en una conferència a Barcelona. Els subratllats de la cita són meus, i si he volgut fer la remarca és per … Continua la lectura de Espanyola i nacionalista

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

El “proceso” concluye ya

En un debate reciente organizado en Madrid por la delegación de la Generalitat, Juan Carlos Monedero, el primer dirigente de Podemos que se vio obligado a dimitir por sus irregularidades con Hacienda, insistió otra vez en la tesis, que procede del PP, de que el soberanismo de Artur Mas es sólo una mera tapadera para ocultar la corrupción. ¡Qué ciegos que están en Madrid!   Su ceguera les impide ver lo que está ocurriendo de verdad en Cataluña. El sobiranismo catalán es el 15-M español, aunque el podemita Monedero no lo quiera reconocer. Una revuelta, eso sí, que a menudo es … Continua la lectura de El “proceso” concluye ya

La teranyina invisible del poder

Léalo en español Què és una Societat Anònima? La cara invisible de la burgesia. És clar que aquesta no és una definició ortodoxa d’una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, però és la versió popular per designar la gent rica i, per tant, el poder, ja que els socis d’una S.A. no responen mai personalment dels deutes socials i es beneficien de tota mena de martingales legals. A la universitat no m’ho van explicar d’aquesta manera, però gairebé. Antoni Jutglar i Bernaus (1933 – 2007) era un historiador força atípic. Vaig tenir-lo de professor d’Història del Pensament Social Modern i Contemporani a la Universitat de Barcelona a finals dels anys … Continua la lectura de La teranyina invisible del poder

Políticos pardillos o el robo de la intimidad

Cualquiera puede cometer un error. Para empezar, los primeros que pueden cometerlos son quienes opinan sobre lo que ocurre a su alrededor. Nadie en infalible y por lo tanto todos podemos vernos obligados a rectificar o a justificar una acción hecha o una frase dicha con una intención y que los demás interpretan exactamente al revés. Quien diga que no ha vivido una situación como esa, miente. O es un arrogante. O bien es un político de la vieja escuela, que más da. Albert Sáez, un periodista que ha reflexionado mucho —y muy bien— sobre la comunicación en la era … Continua la lectura de Políticos pardillos o el robo de la intimidad

El Régimen del 78 y la corrupción

Si la semana pasada les hablé de los resultados del Barómetro de Opinión Política del CEO, hoy quiero hablarles de los resultados del Barómetro de marzo de 2017 del CIS que se dieron a conocer el jueves pasado. Como no podía ser de otro modo, la corrupción se afianza como el segundo problema que citan los ciudadanos, tras el paro, pues preocupa al 72,3% de los encuestados entre un total de 2.487 entrevistas personales y domiciliarias realizadas en 255 municipios de 49 provincias españolas. La inquietud ciudadana por la corrupción se ha disparado y parece que llena de enojo a los … Continua la lectura de El Régimen del 78 y la corrupción

La democràcia mor a l’ombra dels tribunals

Léalo en español El catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat de Lleó, Juan A. García Amado, va plasmar en una piulada una diagnosi molt severa sobre què estava passant a Veneçuela després que el Tribunal Constitucional d’aquell país ordenés la dissolució del Parlament i retirés la immunitat als parlamentaris: “Hace tiempo dije: los golpes de estado ahora no los dan militares, sino tribunales. Consumación triste en Venezuela. Sicarios judiciales”. Si ho hagués afirmat del Tribunal Constitucional espanyol, a aquest catedràtic, nascut a Oviedo i que no em fa l’efecte que sigui gaire partidari del secessionisme català, l’haurien crucificat. … Continua la lectura de La democràcia mor a l’ombra dels tribunals

El independentismo es mestizo, plural y resistente

  El CEO presentó esta semana los resultados del Barómetro de Opinión Política. El profesor Jordi Argelaguet lleva años dirigiendo esta institución y su trabajo es realmente extraordinario. Tanto como su discreción en tiempos revueltos, lo que es todavía más sorprendente teniendo en cuenta que los sectarios abundan por doquier y que los malos profesionales están al frente de cualquier cosa. Esta primera oleada del BOP 2017 nos permite conocer —o por lo menos intuir— por dónde van los tiros últimamente en Cataluña. El tamaño de la muestra es suficientemente grande, 1.500 personas, y el método utilizado, la encuesta personal domiciliaria … Continua la lectura de El independentismo es mestizo, plural y resistente

Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

Contra el curt termini

L’any 2014, Jo Guldi i David Armitage van publicar, en anglès, el llibre The History Manifesto, el qual arrenca amb una contundent afirmació que n’evoca una altra que vostès segur que recordaran: “Un fantasma recorre la nostra època: el fantasma del curt termini.” El llibre és una reivindicació apassionada de la història com a disciplina que estudia fenòmens de gran abast en el marc de la longue durée. De fet, els autors d’aquest llibre reclamen que els historiadors retornin a la llarga durada per interpretar els canvis de tota mena que s’estan produint al món per no deixar-se portar per la interpretació, … Continua la lectura de Contra el curt termini