Contra la hispanitat espanyolista

El GP de Vox a Catalunya va presentar una proposta de resolució sobre la proposta de resolució sobre la promoció de la Festa Nacional d’Espanya a Catalunya i reivindicar la hispanitat. En nom de Junts per Catalunya vaig argumentar el vot en contra. La visió oficial espanyola en relació amb l’Amèrica Llatina està impregnada d’un paternalisme nacionalista antic i xenòfob. S’alimenta amb l’exaltació del colonialisme que la historiografia més solvent ha rebatut amb intel·ligència i l’exposició crua dels fets històrics. No cal ser chavista per rebatre els seus arguments. Només cal ser historiador, com és el meu cas. El supremacisme … Continua la lectura de Contra la hispanitat espanyolista

Rufián, l’home del sistema

Des de l’escó 33 Vaig llegir un resum fet per l’ACN de l’entrevista que SER Catalunya va fer a Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, i em vaig quedar astorat. El titular recordava la famosa piulada sobre Carles Puigdemont i les 155 monedes de plata en el moment de decidir entre convocar eleccions o bé tirar pel dret. Aleshores, Rufián era més independentista que ningú i defensava la DUI. Era pur com l’aigua cristal·lina. Però, amb el temps, l’eufòria es va esvair, i l’evolució de Rufián s’ha anat assemblant a la de Marta Rovira, molt ben descrita en … Continua la lectura de Rufián, l’home del sistema

Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

La veritat i la política

Des de l’escó 33 No ha estat una bona setmana per a la veritat. Els valencians de l’Horta Sud i la Ribera ja acumulaven una setmana de mentides després dels aiguats del 29 d’octubre, que han provocat desgràcies materials i humanes encara per avaluar. A mesura que passin els dies, moltes de les persones desaparegudes es convertiran en morts i el nombre de pèrdues humanes superarà de llarg les tres-centes actuals. És un tòpic, que, tanmateix, és cert, que en una crisi la primera víctima és la veritat. A pesar de saber-ho, una vegada i una altra es repeteix l’error. … Continua la lectura de La veritat i la política

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Vade retro…

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Des de l’escó 33 El president Carles Puigdemont va retornar a Catalunya el dijous 8, tal com va dir que faria si es convocava un debat d’investidura, fos el seu o el d’un altre candidat. A les 9 del matí d’un dia d’estiu de molta calor, Puigdemont va aparèixer al carrer de Trafalgar, des del passatge de Sant Benet. Va ser un moment espectacular que em va fer recordar un altre moment igualment sublim: l’Onze de setembre de 1971. Els ho explico abans de passar a comentar els fets relacionats amb el retorn presidencial i la investidura. L’Onze de setembre … Continua la lectura de El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Una nit electoral agredolça

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça