El miracle de Dunkerque

Léalo en español A mitjan juliol de l’any passat, es va estrenar Dunkerque, una pel·lícula del director anglès Christopher Nolan, responsable, també, d’altres films d’èxit com Memento, la saga de Batman, Origen, Interstellar, etc. Dunkerque és un film íntim i intens, gairebé sense diàleg, que transporta l’espectador als deu dies de finals del mes de maig i principis de juny del 1940, quan Hitler dominava Europa, i a les platges d’aquest port del nord de França, fronterer amb Bèlgica, van quedar-hi atrapats, entre el mar i els bombardejos aeris de la Luftwaffe, 338.226 soldats britànics i 112.546 francesos. Les tropes aliades van … Continua la lectura de El miracle de Dunkerque

Superar el partidisme

Léalo en español JuntsXCat va néixer per superar el partidisme. Va ser la conseqüència lògica de la iniciativa que un grup d’independents va posar en marxa un dilluns i al cap d’una setmana ja havia recollit 500.000 signatures. Al final, la llista unitària va esdevenir la llista del president perquè ell va saber recollir el guant que se li havia ofert. Cap altre dirigent polític va atendre els organitzadors d’aquella iniciativa. Per por o per partidisme, tant és. Però JuntsXCat no ha nascut per salvar el PDeCAT. Aquesta és una tasca que no competeix a la coalició, malgrat que aquest … Continua la lectura de Superar el partidisme

Majoria revalidada

Sembla un miracle i no ho és. El MHP Carles Puigdemont ha revalidat la victòria. Si s’hagués acordat una llista unitària, no caldria suportar la cantarella que C’s és el primer partit en haver-se cruspit el PP. Si bé el bloc independentista té dos diputats menys que el 2015, ha obtingut més vots. Han perdut, doncs, les actituds partidistes. La gent volia unitat i ha premiat qui l’ha defensada amb fets. Ara començarà la part més difícil. Caldrà negociar la restitució del president i la llibertat del presos. El camí cap a la República no serà fàcil, perquè l’enemic és poderós i, … Continua la lectura de Majoria revalidada

‘Donec perficiam’

Léalo en español ‘Donec perficiam‘ era el lema que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia personal de l’arxiduc Carles III, comandada per Antoni de Peguera i d’Aimeric, marquès de Foix— durant la guerra de Successió del 1714. El lema estava inscrit en la bandera de Santa Eulàlia per significar que els combatents mantindrien la lluita ‘fins a reeixir’, fins a aconseguir vèncer l’enemic. Era un clam, doncs, d’asseveració i de confiança amb la victòria, per bé que també denotava que caldria suar-la de veritat. Aquella confrontació va ser realment violenta: no es van estalviar els bombardejos, ni els setges inhumans, … Continua la lectura de ‘Donec perficiam’

Quan els culpables som tots

Léalo en español El 17 de desembre de 1997 una dona de 60 anys, Ana Orantes, granadina de Cúllar Vega, i mare d’11 fills (tres dels quals llavors ja havien mort), va ser assassinada pel seu marit, José Parejo, un any més gran que ella. La seva mort va ser horrorosa. Ell va apallissar-la brutalment fins deixar-la mig inconscient. Llavors va arrossegar-la estirant-la pels cabells i va portar-la fins al pati del xalet que compartien, la va lligar a una cadira i va calar-hi foc. Un dels fills, el petit, de 14 anys i que també havia patit una infantesa plena d’abusos, va presenciar aquell crim atroç. Ana Orantes va ser una de les 58 … Continua la lectura de Quan els culpables som tots

El carlismo juntista

Lleguiu-lo en català Enric Juliana y un servidor nacimos el mismo año. Somos de la misma generación, la que ahora tiene 60 años, pero no coincidimos jamás en ningún lado, aunque en nuestra juventud militásemos en las mismas organizaciones comunistas, esas que han proporcionado un sinfín de cuadros —siguiendo la terminología marxista— a la política y al periodismo catalanes. No recuerdo haber coincidido con él en ninguna reunión del PSUC. Puede que Juliana sólo fuese lo que entonces se denominaba un “compañero de viaje” o que nos separase nuestra educación sentimental, puesto que yo no he sido, ni soy, católico. … Continua la lectura de El carlismo juntista

El setge no declarat

En el context de la campanya del referèndum per aprovar la sortida o no de la Gran Bretanya de la UE, l’historiador i comentarista Timothy Garton Ash va publicar l’article Here’s how to argue with a Brexiter – and win. El títol de la versió en espanyol que va publicar El País era més explícit: Cuando veas una pelea justa, toma partido. Garton Ash va fer campanya per evitar el Brexit. Aquesta era la causa justa, segons ell, sobretot perquè si els anglesos optaven per la sortida de la UE de la Gran Bretanya, els escocesos s’apressarien a abandonar el … Continua la lectura de El setge no declarat

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Ganar la centralidad

Llegiu-lo en català El 15 de septiembre el Consejo de Ministros acordó intervenir las cuentas de la Generalitat después de que el vicepresident y conseller d’Economia, Oriol Junqueras, se negase a remitir informes semanales sobre sus facturas tal y como le había exigido Montoro. Esa orden se dio para evitar que el Govern gastase dinero público en la organización del referéndum del 1 de octubre, porque el Tribunal Constitucional lo había prohibido. Al final, como todo el mundo pudo ver, el referéndum tuvo lugar y el Estado solo supo reaccionar con violencia. Los medios de comunicación españoles intentaron esconderlo para ponerse al … Continua la lectura de Ganar la centralidad

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155