PolíticaDeixa un comentari

Nous catalans o immigrants?

agusticolomines

El debat sobre la immigració a Catalunya és recurrent. Al capdavall, sóm un país de pas i d’oportunitats, a més de comptar amb un clima que atreu immigrants de classe mitjana. Des de I’aparició, I’any 1935, del llibre Catalunya, poble decadent, de l’economista Josep A. Vandellòs, fins ara, el debat sobre la immigració ha estat intens. El conservadorisme (que no vol dir el nacionalisme, eh?) viu molt malament la presència dels nous catalans, però és que des de les posicions, diguem-ne, multiculti, l’estupidesa ha estat monumental. Els conservadors tenen por, i hi ha qui se n’aprofita políticament, però és que els … Continua la lectura de Nous catalans o immigrants?

Política catalanaDeixa un comentari

Puigcercós en el país de les meravelles

agusticolomines

A l’Avui d’ahir Joan Puigcercós va declarar que el desgavell governamental i l’efecte negatiu que ha tingut en l’opinió pública la ineficiència del tripartit és deu a l’acció d’una mena de mà negra que anomena “sociovergència”. A la pregunta de si el govern està massa pendent de l’oposició, el president d’ERC va respondre, literalment: “No s’equivoqui. Hi ha coses que transcendeixen el mateix govern. Aquí hi ha la cultura de la sociovergència. Ho estem veient als mitjans de comunicació majoritaris, en determinats fòrums d’opinió… Hi ha coses de les quals no es pot parlar, com de la situació dels monopolis … Continua la lectura de Puigcercós en el país de les meravelles

Cultura, Política catalanaDeixa un comentari

El patriota Cabrera

agusticolomines

El darrer llibre del professor Josep Termes, (Nou) Resum d’història del catalanisme (Base, 2009), acaba amb un epíleg l’última reflexió del qual és contundent: “Deixeu-me escriure que enfront de les sentències històriques habituals «Catalunya serà cristiana o no serà» i de la seva oposada «Catalunya serà d’esquerres o no serà», hi afegeixi la meva: «Catalunya serà integradora o no serà». Amb el benentès que el mot Catalunya pot ser substituït pel de catalanisme, que és la substància fonamental que li dóna vida”. Potser hauria pogut dir, sense faltar als fets històrics, que Catalunya continuarà essent integradora o no serà. Perquè … Continua la lectura de El patriota Cabrera

Política catalanaDeixa un comentari

La inutilitat de la cimera express

agusticolomines

Ahir La Vanguardia publicava un ampli sondeig que es va fer entre el 8 i el 10 de març a una mostra de 1000 persones. Deixant de banda les prediccions electorals que insinuen les ànsies de canvi, tot i que, de moment, la realitat és la que és: el tripartit governa i CiU és a l’oposició amb 48 diputats. El que sí resulta interessant és el que el sondeig posa de manifest amb relació a la situació econòmica. Segons se’n desprèn, el pessimisme s’ha estès entre els catalans. La magnitud del creixement del pessimisme s’aprecia en el fet que fa … Continua la lectura de La inutilitat de la cimera express

Política internacionalDeixa un comentari

El viatge de Tony Blair

agusticolomines

Hi ha molts tipus de viatges. N’hi ha d’artístics, com el que dóna nom a la recopilació discogràfica de la diva Donna Summers. N’hi ha de ficció, com el que emprenien el 1956 uns ciutadans per fugir de l’Hongria ocupada pels soviètics a la pel·lícula d’Anatole Litvak, de l’any 1959. Així és com començava la crònica d’Hugh Muir al diari The Guardian sobre la publicació, el setembre que ve, del llibre The Journey, que és el títol que Tony Blair (Edimburg, 1953) ha posat a les seves memòries. La crònica sobre l’aparició d’aquest llibre era realment dura, per bé que … Continua la lectura de El viatge de Tony Blair

Cultura, PolíticaDeixa un comentari

El president del futur

agusticolomines

Els tres darrers articles que he publicat en aquesta secció han estat dedicats a fer un balanç històric i personal dels presidents que ha tingut la Generalitat des dels anys de la restauració republicana. Al capdavall, aquest exercici de retro-spectiva (posant-hi el guionet per emfasitzar, a la manera de Pierre Vilar, la dialèctica entre el passat i el present) em sembla imprescindible per abordar els lideratges polítics de la Catalunya del futur. Vivim cap endavant però ens expliquem mirant enrere, va dir el gran Søren Kierkegaard. És cert. Com també ho és que conèixer les competències del lideratge, que és … Continua la lectura de El president del futur

Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Obrir el paracaigudes

agusticolomines

Segons l’estudi Doing Business del Banc Mundial, Espanya ha perdut 11 llocs respecte de la posició que ocupava el 2009 en el rànquing dels llocs on fer negocis. Ara ocupa la posició número 62. Se’n queixava fa uns dies Antoni Abad, president de Cecot, en l’article “El país de nunca jamás” que va publicar a La Vanguardia el passat 2 de març. Més que queixar-se’n, caldria dir que es mostrava escandalitzat per aquest escandalós retrocés, ja que posa de manifest que Espanya fa temps que no fa els deures i si retrocedeix és perquè, en part, els altres avancen prenent … Continua la lectura de Obrir el paracaigudes

Política internacionalDeixa un comentari

Alexander Haig

agusticolomines

La història no s’explica tan sols per l’acció dels grans homes. I tanmateix hi ha personatges que són imprescindibles per entendre una situació històrica concreta. Aquest és el cas d’Alexander Haig, el militar, polític i empresari nord-americà que va morir el passat 20 de febrer, a l’edat de 85 anys. Entre els anys 70 i 80 va ser un dels republicans més influents. Certament, Haig va participar en tres administracions presidencials republicanes diferents: amb Richard Nixon (1969-1974), Gerald Ford (1974-1977) i Ronald Reagan (1981-1989). En la necrològica que li va dedicar The Guardian, Harold Jackson començava explicant que si bé … Continua la lectura de Alexander Haig

Política catalana1 comentari

PS de Catalunya

agusticolomines

Fa més de tres dècades que d’una manera recurrent algú posa de moda la discussió sobre el catalanisme del PSC. De cop, no se sap ben bé per què, salten els ploms i comença una tempesta que, aparentment, és de l’estil de les de final d’estiu de la costa del Maresme: plou a bots i barrals fins que fa baixar les rieres amb fúria. Així, d’entrada, i atesos els titulars que genera, sembla que la cosa és seriosa. Ho hauria de ser, perquè un dels drames de Catalunya, com també del País Valencià i les Illes, és que el corrent … Continua la lectura de PS de Catalunya

CulturaDeixa un comentari

Carta al jove Guillem Carol

agusticolomines

Abans d’ahir el jove Guillem Carol va començar a escriure en aquest diari digital. Enhorabona! Ho dic per ell i per tots nosaltres, perquè és un encert incorporar veus noves i joves a la crítica política. Si hem de fer cas als comentaris, la meva satisfacció ha estat compartida per molta gent. A pesar que la joventut no és cap garantia de res, per començar perquè és passatgera, perquè tan sols és una edat de trànsit que no garanteix ni originalitat ni idees; malament rai si una societat no va incorporant els joves més valuosos a l’opinió i a les … Continua la lectura de Carta al jove Guillem Carol