Contra la vida (i la política) encadenada

Léalo en español A Juan Goytisolo Edwin Torres, va néixer el 1931 en un dels barris més pobres de Nova York, a Harlem, al sector que està situat entre el carrer 110 i l’avinguda Lexington. En aquest tros de Manhattan és on van instal·lar-se a principis del segle XX els porto-riquenys i els immigrants llatinoamericans, com els pares de Torres, vinguts de Puerto Rico, a tocar dels sectors dominats pels italians i els negres. És una zona conflictiva i de confrontació social i ètnica que va retratar molt bé el musical West Side Story. I tanmateix, com passa sovint als … Continua la lectura de Contra la vida (i la política) encadenada

Váyase, señor Gordó

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya abre la investigación contra Germà Gordó por el caso del 3% y le imputa los delitos de tráfico de influencias, soborno, prevaricación, malversación de fondos públicos y otros. El caso está abierto en los juzgados de El Vendrell pero por su condición de aforado, es diputado de Junts pel Sí en el Parlamento, la parte de Gordó se tramitará en el TSJC. Y sin embargo, Germà Gordó seguirá siendo diputado en el Parlamento porque así lo ha acordado con su partido, según reza un breve e inaudito comunicado hecho público este viernes al … Continua la lectura de Váyase, señor Gordó

El bisbe i els partits

L’Ajuntament de Cervera ha declarat aquesta setmana el bisbe de Solsona, Xavier Novell, persona non grata a la ciutat per la seva polèmica glossa en la qual assegurava que existeix una “creixent confusió en l’orientació sexual”, i es pregunta “si no serà deguda al fet que la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda”. La moció, presentada per l’alcalde, Ramon Royes (PDeCAT), va ser aprovada per 5 vots a favor (3 de PDeCAT, 1 de la CUP i un del regidor no adscrit Antonio Delgado), 2 vots en contra d’ERC i 6 abstencions (1 de PDeCAT, 2 de MES, 1 del … Continua la lectura de El bisbe i els partits

No hi ha orxata sense xufles

Léalo en español Com pot l’home assolir la felicitat i la virtut? —es preguntava Plató. S’ha d’anar en compte amb això de la felicitat, però atès que la pregunta és d’un gran clàssic, mantinguem-la. Afirmava Plató que en tant que la vida humana té lloc necessàriament en societat, els homes i dones només podran ser feliços i virtuosos dins un estat just, harmoniós i ben governat. L’existència d’un estat així depèn, continuava Plató, de l’elecció dels seus governants. Per tant, només si els que dirigeixen el destí de la societat són persones virtuoses i sàvies —hauria pogut dir valentes— serà … Continua la lectura de No hi ha orxata sense xufles

Hágase legal lo ilegal

  El Círculo de Economía tiene un salón de actos que parece un búnker. Se accede a él por unas escaleras que parece que te lleven al infierno. Además, la sala tiene unas columnas que a menudo, cuando allí se agrupa demasiada gente, impiden ver con claridad a quienes están sentados en la mesa presidencial. A pesar de que la sede del Círculo está ubicada en una de esas calles señoriales del ensanche barcelonés, el salón de actos es tosco y la ventilación inadecuada. En ese búnker no corre el aire. Aunque se diga que el hábito no hace al monje, en este caso está claro que sí. El lobby empresarial catalán … Continua la lectura de Hágase legal lo ilegal

L’esquerra unionista

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista

Diálogo sin trampas

El Gobierno de Mariano Rajoy invita al presidente Carles Puigdemont a debatir su propuesta de referéndum en Cataluña en las Cortes Generales. Según la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, este tipo de cuestiones han de ser dialogadas en las Cortes, al ser éste el “cauce democrático” donde se pueden debatir y considerar entre todos los actores políticos. ¡Fantástico! Nunca es tarde cuando la dicha es buena, aunque Francesc Homs, hoy condenado y desprendido de su acta de diputado por la consulta del 9-N, y Xavier Domènech, tiempo atrás ya reclamaron una comisión para debatir en el Congreso de … Continua la lectura de Diálogo sin trampas

L’èxit de Marta Pascal

Dissabte passat, el PDeCAT va fer un exercici d’exorcisme en un acte on només el conseller Santi Vila va esmentar CDC. La 1a Conferència ideològica del nou partit va ser una mena de presentació en societat del que els diaris n’han dit el “macronisme” català. Tot estava meticulosament programat. El diàleg entre els dos presidents, un pèl llarg i que va ser una mica extemporani, i les intervencions posteriors fins a culminar en un llarg discurs de la coordinadora Marta Pascal, la jove líder d’un partit que està amenaçat més per l’ombra allargassada del passat que no pas per la falta … Continua la lectura de L’èxit de Marta Pascal

Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Les voy a contar una historia. El curso 2014-15 lo pasé en parte en Boston invitado por la profesora Liah Greenfeld. Una tarde de un sábado primaveral estaba paseando en Cambridge por Harvard Square y pasé por delante de una elegante sombrerería, Goorin Bros., en el 43 Brattle Street. En el escaparate vi una gorra que me gustó y entré para probármela. Resultó que el dependiente era un joven norteamericano, que rondaba los 30 años y andaba vestido al estilo retro, incluyendo una bonita pajarita a rayas, de acuerdo con el aspecto de época que tenía la tienda. Compré la … Continua la lectura de Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

No insulteu el futur

Léalo en español Desitjava, somiava, esperava, que Emmanuel Macron guanyés les presidencials franceses com així ha estat. L’efectivitat del cordó sanitari republicà, descomptat “el neutralisme” de l’extrema esquerra capitanejada per Jean-Luc Mélenchon que ha fet augmentar l’abstenció, ha aconseguit barrar el pas al neofeixisme populista de Marine Le Pen, atrapada entre el radicalisme nacionalista reaccionari del seu pare, Jean-Marie, i el conservadorisme catòlic de la seva neboda, Marion. El país de la Revolució burgesa per antonomàsia, aquella França que fa que els ecologistes de Greenpeace, una ONG internacional, pengin als peus de la Torre Eiffel una gran pancarta amb el … Continua la lectura de No insulteu el futur