Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

No ens traurem un ull, oi?

Ahir aquest diari va plantejar a un munt d’articulistes la següent pregunta: “¿Han de fer un pas endavant les entitats sobiranistes i impulsar una llista unitària al Parlament?” La meva resposta va ser: “Per què no?” Com que l’espai del qual disposava era curt, el meu argument van ser concís i contundent. Aprofito que avui em toca publicar la meva col·laboració regular per explicar-me millor. El que vaig plantejar ahir és que si l’octubre del 2014 Carme Forcadell i Muriel Casals van condicionar el seu suport al 9-N alternatiu del president al fet que convoqués unes eleccions plebiscitàries, per què … Continua la lectura de No ens traurem un ull, oi?

Amb Mas o sense però fem-ho

Les reaccions per la conferència d’Artur Mas a Molins de Rei han estat, sobretot, de sorpresa. No podia ser d’altra manera. La gran majoria de la gent esperava que Mas fes una proposta clàssica, basada en la lògica de la confrontació entre projectes ideològics diferents sostinguts per partits. És el que s’ha fet des del 1980. Una lògica que ha afavorit sempre a CiU. Ara Mas hauria pogut apostar per fer el mateix. Però hauria tingut sentit? No, és clar que no. Si els analistes d’aquest país escrivissin amb el cap em comptes de fer-ho amb l’estómac, potser haurien copsat quin va … Continua la lectura de Amb Mas o sense però fem-ho

El 27S o es plebiscitario o será un fraude

“¿Lo veis como no hay otro camino?”, sentenció el presidente de la Generalitat, Artur Mas, una vez conocido el fallo del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proceso participativo del 9N. ¿Cuál es ese camino del que habla el presidente? Mas entiende que la sentencia que considera inconstitucional los preparativos de la consulta del pasado noviembre supone establecer, a su juicio, que la Generalitat no es competente “para preguntar a los catalanes sobre su futuro político”, por lo que la Constitución española “se convierte, 37 años después, en un callejón sin salida para las aspiraciones democráticas de una parte muy significativa del pueblo de … Continua la lectura de El 27S o es plebiscitario o será un fraude

La llista del Sí-Sí

Passen els dies i la configuració dels pactes locals fa evident fins a quin punt és gran la distància que separa ERC de CDC. Els recels van pujant de to, malgrat que la lògica política local té els uns condicionats que sovint no tenen res a veure amb la política nacional. És normal. I quant a la CUP, malgrat les abraçades i el bon rotllo, ja es veu que no és prou audaç per propiciar segons quina mena de pactes. La seva tàctica és deixar fer, com a Vic, on la candidatura Capgirem Vic va decidir aquest dilluns en una assemblea la … Continua la lectura de La llista del Sí-Sí

La revolución democrática soberanista

Guste o no guste, el president Artur Mas se ha convertido en el líder indiscutible de la revolución democrática soberanista. El odio que le profesan los unionistas es similar al que le tienen los izquierdistas arremolinados entorno a Podemos. Él es siempre la diana de todas las críticas. La política española es intransigente, bárbara y torticera. Le falta inteligencia. Y eso afecta incluso a los izquierdistas. Son hijos de la ira, por decirlo a la manera de Dámaso Alonso, aunque esa ira pueda convertirse en totalitaria a la primera de cambio. Cuando Albano Dante Fachin, quien aspira a ser el candidato de Podemos … Continua la lectura de La revolución democrática soberanista

Políticos con fecha de caducidad

Dejando a un lado a los dictadores —los hermanos Castro o Robert Mugabe— y a los monarcas que nunca validan su poder con las urnas, seguramente Giorgio Napolitano, presidente de la República italiana entre 2006 y 2015, fue el gobernante más longevo del mundo. Tenía 90 años cuando lo dejó y una carrera política de más de 60 años. Su dilatada presencia en la primera línea de la política italiana le valió el apodo de Re Giorgio, un rey con pasado comunista. Napolitano no era, sin embargo, ninguna excepción, porque hasta hace bien poco Shimon Peres le seguía a la zaga, también con … Continua la lectura de Políticos con fecha de caducidad

Si punxen a Barcelona, s’ha acabat

La política catalana és rígida, molt ideologitzada i sectària. Em fa l’efecte que això ho comparteix tothom, menys els que militen en partits polítics —nous o vells, tant és—. És clar que hi ha casos i casos, com el de la candidata d’EUiA a Girona, que ha hagut de plegar perquè el seu sectarisme ha arribat a un punt que ha esdevingut incompatible amb les mínimes normes democràtiques, fins i tot per al seus camarades comunistes. Però aquest és un símptoma del tipus de polítics que emergeixen amb la nova política. Aboquen un munt d’ideologia sense aportar cap solució pràctica. … Continua la lectura de Si punxen a Barcelona, s’ha acabat

El PNDD i Eduardo Reyes

No pretenc escriure cap rèplica a l’article que dilluns passat va publicar en aquest mateix diari el senyor Eduardo Reyes, de Súmate, amb el títol Per un pacte nacional per la independència. Després de llegir-lo, vaig piular-lo a Twitter acompanyant-lo del comentari: “Amb la llista unitària, el PNDD estaria superat.” Llavors, vaig començar a rebre rèpliques de tota mena, sobretot de l’entorn d’ERC i de la CUP, i de gent que m’acusava de reobrir el debat sobre la llista unitària. Res més lluny de la meva intenció. Si de cas era Reyes que l’havia obert en dubtar de l’eficàcia del PNDD. … Continua la lectura de El PNDD i Eduardo Reyes