En defensa pròpia

A les 10 del matí del 23 de juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van començar a escorcollar la seu del Palau de la Música Catalana per ordre d’un jutge que investigava un presumpte desviament de 2,9 milions d’euros en els comptes de l’entitat. Vaig escoltar la notícia a la ràdio i no li vaig prestar gaire atenció. A més, no coneixia Fèlix Millet ni la seva mà dreta, Jordi Montull, a pesar de ser jo director de la Fundació CatDem, l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas, a la qual havia canviat el nom –amb gran disgust de la família, per … Continua la lectura de En defensa pròpia

Funcionaris catalans: estructura d’estat?

  En el marc de la commemoració del centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el dia 2 de juny es va convocar un diàleg entre Agustí Colomines, historiador i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i Marc Sanjaume-Calvet, politòleg i assessor en matèria de política comparada a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Va ser moderat per l’escriptor i crític Jordi Galves. Continua la lectura de Funcionaris catalans: estructura d’estat?

Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Els Fets de la Fatarella “Teoria i Pràctica d’una Revolució” from David Paco on Vimeo. L’historiador Josep Termes va dedicar-hi una extensa monografia, publicada per l’Editorial Afers, Misèria contra pobresa: “Els fets de la Fatarella són una història de la col·lectivització agrària i de les resistències a què donà lloc. Aquesta és la més violenta de les que van produir-se a Catalunya i la més coneguda d’oposició al col·lectivisme agrari. Els esdeveniments de la Fatarella són un element clau en la tensió que desembocà en els successos de maig de 1937. El que en sabem, a part de la història oral, … Continua la lectura de Amb motiu del 80è aniversari dels fets de la Fatarella

Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Dice Patrícia Gabancho que hubo un tiempo en Barcelona en el que señoreaban los historiadores, como después lo hicieron los arquitectos y ahora lo hacen los cocineros. Según ella, al parecer hemos pasado de la reflexión al hedonismo. Comparto al cien por cien ese diagnóstico. Vivimos en tiempos posthistóricos. Incluso postporno, según hemos visto con la contratación de una esperpéntica directora de comunicación por parte del Ayuntamiento de Barcelona. El hedonismo se ha zampado el pensamiento y casi todo es efímero, una especie de fast food intelectual que se cocina en las depauperadas universidades públicas. Lo apuntado por Gabancho venía a cuento del comentario … Continua la lectura de Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

“Temps d’eleccions”, amb Nacho Martín Blanco i Agustí Colomines

L’Ateneu Barcelonès ha organitzat el cicle de diàlegs Debat de Guàrdia, coordinat pel periodista Albert Balanzà. El 25 de febrer de 2015 Nacho Martín Blanco, periodista i politòleg, i Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la UB i adherit a … Continua la lectura de “Temps d’eleccions”, amb Nacho Martín Blanco i Agustí Colomines

“Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

El 30 i 31 d’octubre del 2014 es va du e terme el simposi Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre les diverses sessions del seminari, hi va haver una taula rodona, «Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans», en què van intervenir: des de Catalunya, Agustí Colomines i Companys, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona; des del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; … Continua la lectura de “Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

Tertúlia a “El matí de Catalunya Ràdio” des d’Edimburg

Tertúlia des d’Edimburg amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis; Kathryn Crameri, professora de la Universitat de Glasgow; Francesc de Dalmases, escriptor, director de les revistes Catalan International View i ONGC (de solidaritat, cooperació i relacions internacionals); Agustí Colomines, director acadèmic Càtedra Josep Termes de lideratge, ciutadania i identitats – Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC); Montserrat Guibernau, professora of Politics, Queen Mary University of London i Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio a Londres i enviat especial a Escòcia. Continua la lectura de Tertúlia a “El matí de Catalunya Ràdio” des d’Edimburg

CDC en la encrucijada

  Cuando en 2000 Artur Mas fue elegido secretario general de CDC para relevar a Pere Esteve, que luego se pasó a ERC, el pujolismo ya había comenzado su decadencia. Era una muerte anunciada que Pujol no quiso o no supo ver, a pesar de que el desgaste gubernamental era evidente y que su opción de pegarse al PP de Aznar resultó ser letal, pese a los beneficios que obtuvo para Cataluña. Quien había sabido dirigir el país durante más de dos décadas, en 1999 ya andaba falto de reflejos. Ahora su muerte civil es irreparable. En el artículo Ara toca, president, firmado conjuntamente por Francesc-Marc Álvaro, … Continua la lectura de CDC en la encrucijada

Se acabó lo que se daba. De la nación al Estado

“Estamos en un recodo fundamental decisivo de la vida catalana: la Mancomunitat cierra un período y abre, inicia, otro. Concluimos el período que comienza con la caída de Barcelona, con el decreto de Nueva Planta, con la supresión del Consell de Cent y de la Generalitat; e iniciamos otro que es el mañana, que es el porvenir, que es lo desconocido. Pero este mañana, este futuro, este desconocido sobre la conciencia de nuestro derecho y de nuestra fuerza y la dirección de las corrientes universales, que no son todavía el mañana pero van creándolo, nos aseguran que será triunfal para Catalunya y … Continua la lectura de Se acabó lo que se daba. De la nación al Estado

Max Cahner, polític

El 16 de desembre de 1979 es va celebrar l’assemblea fundacional de Nacionalistes d’Esquerra al Casino l’Aliança del Poblenou, amb un miler d’assistents, entre els quals hi havia antics militants del PSAN, de l’FNC, de la USC i fins i tot de Bandera Roja, del PSUC i dels col·lectius ecologistes. Josep Ferrer, Josep-Lluís Carod-Rovira, Francesc Espriu, Oriol Comas, Lluís Anglada, Tona Gusi, Josep Huguet, Joan Oms, Josep Pinyol, Josep Maria López Llaví, Marc Palmés, Enric Pedrosa, Miquel Peiró, Ernest Benach, Xavier Garcia Pujadas, Jordi Altarriba, Jordi Vilanova, Martí Metge, Joan Albert Abril, Santiago Vilanova, Antoni Malaret, Enric Borràs, Francesc Martínez … Continua la lectura de Max Cahner, polític