Refugiats en classe turista

Léalo en español Divendres de la setmana passada vaig fer una conferència a la Universitat de Girona, convidat per la professora Gemma Ubasart, del Seminari Permanent de Ciència Política. Havia de parlar de catalanisme i identitat nacional. Vaig esplaiar-me tant com vaig poder i la tarda va acabar amb preguntes dels alumnes, incloent-hi una d’una noia que parlava el català amb un accent inequívocament de l’Est. Les aules, universitàries o no, són avui dia l’expressió de la diversitat etnicocultural. Vaig tornar cap a Barcelona amb l’AVE de les 18.54 h. Provenia de Lió i anava ple com un ou. Em va … Continua la lectura de Refugiats en classe turista

Si ets progressista… indigna’t

Léalo en español 1. Si ets realment progressista, el més natural és que estiguis a favor de la independència de Catalunya. L’autoproclamat constitucionalisme —que no és altra cosa que l’espanyolisme de tota la vida que s’oposa a resoldre el conflicte actual per la via de l’autodeterminació—, una vegada i altra recorre al Tribunal Constitucional per ofegar l’autogovern. La setmana passada es va poder tornar a veure quan l’alt tribunal va deixar sense efecte el decret de mesures urgents per a la millora de l’accés a l’habitatge, el decret 17/2019, aprovat pel govern de la Generalitat el desembre del 2019 i ratificat pel Parlament el febrer … Continua la lectura de Si ets progressista… indigna’t

El 2020 no serà feliç

Léalo en español S’acaba el 2019. Un any de commemoracions i d’antagonismes aguts. De malestar global. La història de la humanitat és, per damunt de tot, la història del conflicte, de la pugna social. Entre el 1919 i el 1939, Europa va quedar atrapada en un parèntesi de vint anys en què els extrems van apoderar-se dels governs i dels carrers. L’era dels extrems, en una feliç descripció d’aquell moment feta per l’historiador Eric J. Hobsbawm —ell mateix adherit a una d’aquestes ideologies extremes, el comunisme—, a Espanya va acabar, justament, el 1939 amb la victòria dels partidaris del cop d’estat … Continua la lectura de El 2020 no serà feliç

Aires de República

Léalo en español El president Puigdemont és lliure. Relativament, esclar. La resolució judicial del tribunal alemany dona embranzida a la causa republicana catalana, perquè és molt important que Puigdemont pugui continuar essent el referent al món del sobiranisme democràtic català. Sigui o no sigui president oficialment, Puigdemont és a hores d’ara el nostre Dalai Lama laic. A més, lliure, encara que sigui en llibertat condicional, es lidera millor que engarjolat. Aviat, quan la justícia alemanya decideixi definitivament si l’extradeix o el deixa en llibertat, l’Espai Lliure de Brussel·les tornarà a tenir la vigorositat que havia tingut durant els primers mesos d’exili. … Continua la lectura de Aires de República

Contra Merkel es viu millor

L’endemà de les eleccions regionals de Berlín, que van representar per a la CDU no tan sols un mínim històric a la capital (17,6%) sinó també el quart revés d’aquest any després de les derrotes a les eleccions de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Mecklenburg-Pomerània Occidental, Angela Merkel va convocar una roda de premsa per valorar els resultats. La compareixença es va convertir en una profunda reflexió de la cancellera alemanya sobre la política de refugiats que ha aplicat fins ara, ja que tothom apunta que aquesta és la causa de la davallada electoral dels democratacristians en benefici dels populistes de dretes … Continua la lectura de Contra Merkel es viu millor

Comença el nostre any zero?

El darrer llibre del sempre interessant periodista i historiador Ian Buruma, Year Zero: A History of 1945, arrenca amb una introducció en què evoca el seu pare, un holandès que va ser deportat a Berlín i obligat a treballar forçosament per al nazis. Els dolorosos records dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial van portar l’autor a fer una immersió en les vides de milers de testimonis dels esdeveniments que van seguir a la fi del conflicte per entendre’n la dimensió. Però més enllà de l’interès del cas i dels exemples de fins a quin punt els humans podem ser intransigents, … Continua la lectura de Comença el nostre any zero?

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

Al lluny del lluny, la memòria

Entre el 20 i el 27 d’abril proppassat es va celebrar a Barcelona el Fòrum Internacional de Cultura Mirant Cap al Futur. Per preparar la intervenció que se’m va demanar sobre la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, vaig preguntar als meus alumnes si aquesta guerra formava part dels seus records familiars. La vintena llarga d’alumnes presents aquell dia a classe em van dir que no: que la Segona Guerra Mundial no era de cap manera motiu de conversa entre els seus familiars, a diferència del que passava amb la Guerra Civil espanyola. Com és possible que això sigui … Continua la lectura de Al lluny del lluny, la memòria