Aires de República

Léalo en español El president Puigdemont és lliure. Relativament, esclar. La resolució judicial del tribunal alemany dona embranzida a la causa republicana catalana, perquè és molt important que Puigdemont pugui continuar essent el referent al món del sobiranisme democràtic català. Sigui o no sigui president oficialment, Puigdemont és a hores d’ara el nostre Dalai Lama laic. A més, lliure, encara que sigui en llibertat condicional, es lidera millor que engarjolat. Aviat, quan la justícia alemanya decideixi definitivament si l’extradeix o el deixa en llibertat, l’Espai Lliure de Brussel·les tornarà a tenir la vigorositat que havia tingut durant els primers mesos d’exili. … Continua la lectura de Aires de República

Contra Merkel es viu millor

L’endemà de les eleccions regionals de Berlín, que van representar per a la CDU no tan sols un mínim històric a la capital (17,6%) sinó també el quart revés d’aquest any després de les derrotes a les eleccions de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Mecklenburg-Pomerània Occidental, Angela Merkel va convocar una roda de premsa per valorar els resultats. La compareixença es va convertir en una profunda reflexió de la cancellera alemanya sobre la política de refugiats que ha aplicat fins ara, ja que tothom apunta que aquesta és la causa de la davallada electoral dels democratacristians en benefici dels populistes de dretes … Continua la lectura de Contra Merkel es viu millor

Comença el nostre any zero?

El darrer llibre del sempre interessant periodista i historiador Ian Buruma, Year Zero: A History of 1945, arrenca amb una introducció en què evoca el seu pare, un holandès que va ser deportat a Berlín i obligat a treballar forçosament per al nazis. Els dolorosos records dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial van portar l’autor a fer una immersió en les vides de milers de testimonis dels esdeveniments que van seguir a la fi del conflicte per entendre’n la dimensió. Però més enllà de l’interès del cas i dels exemples de fins a quin punt els humans podem ser intransigents, … Continua la lectura de Comença el nostre any zero?

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

Al lluny del lluny, la memòria

Entre el 20 i el 27 d’abril proppassat es va celebrar a Barcelona el Fòrum Internacional de Cultura Mirant Cap al Futur. Per preparar la intervenció que se’m va demanar sobre la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, vaig preguntar als meus alumnes si aquesta guerra formava part dels seus records familiars. La vintena llarga d’alumnes presents aquell dia a classe em van dir que no: que la Segona Guerra Mundial no era de cap manera motiu de conversa entre els seus familiars, a diferència del que passava amb la Guerra Civil espanyola. Com és possible que això sigui … Continua la lectura de Al lluny del lluny, la memòria