El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

Léalo en español Si algú els preguntés quina era la ideologia d’Antoni Rovira i Virgili, autor del famós Resum d’història del catalanisme, vostès què respondrien? I si els fessin la mateixa pregunta referida a Lluís Nicolau d’Olwer, ministre d’Economia del govern republicà del 1931? Sabrien dir-me, també, quina ideologia tenien Jaume Bofill i Mates, Leandre Cervera, Manuel Raventós, Alexandre Plana, Manuel Galés, Martí Esteve o Ramon d’Abadal i de Vinyals, entre altres insignes republicans? Em fa l’efecte que els costaria, perquè la historiografia catalana ha prestat poca atenció a la tradició liberal catalanista. No dic que hagi estat tota la historiografia, perquè … Continua la lectura de El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

Déjense de ambigüedades, señores de CDC

A algunos dirigentes de CDC les pierde la estética. No han aprendido que el contorsionismo y la ambigüedad no les convienen en absoluto. Al contrario, les va a penalizar, puesto que confundir su legítima aspiración de situarse ideológicamente en el centro político y buscar el apoyo de los moderados, lo que incluso puede seducir a muchos antiguos votantes socialistas, con la indefinición es, sencillamente, un suicidio. Si el pasado miércoles se reunieron por primera vez los miembros de la Comisión Interdepartamental para el Desarrollo del Autogobierno, formada por Oriol Junqueras, Carles Viver Pi i Sunyer, Josep Maria Reniu y Víctor … Continua la lectura de Déjense de ambigüedades, señores de CDC

Anthony Smith, un sabio en Londres

Llevo ya una década yendo todos los años a Londres por estas fechas. Me convoca la reunión anual de la Asociación para el estudio de la etnicidad y el nacionalismo (ASEN, según las siglas en inglés), puesto que formo parte del comité asesor internacional de dicha asociación y de la revista Nations and Nationalism. ASEN fue una iniciativa de algunos estudiantes del departamento de sociología de la London School of Economics and Political Sciences (LSE): Natividad Gutiérrez, Daniele Conversi, Athena Leoussi, Obi Igwara (ya desaparecida y en cuyo honor se concede un premio para jóvenes investigadores), Alison Palmer y Laurel Jagroo. Corría el año … Continua la lectura de Anthony Smith, un sabio en Londres

Lliçons del “Tefló Tony”

Rosa Massagué, que va ser corresponsal de premsa a Londres, el 2007 va escriure un llibre sobre Tony Blair i el llegat que havia deixat després de deu anys com a primer ministre. El balanç de la periodista sobre Blair no era precisament gaire falaguer. Li retreia, sobretot, haver assumit alguns dels plantejaments que havien fet famosa Margaret Thatcher en aspectes tan sensible com la seguretat, la protecció social, les privatitzacions o el bel·licisme, l’expressió màxima del qual va ser la guerra de l’Iraq, fangar del laborisme britànic. Tanmateix, Blair va encarnar, gràcies al seu gran ideòleg, el sociòleg Anthony … Continua la lectura de Lliçons del “Tefló Tony”