Sense líders

© Rasmus Nilausen L’essència de la filo­so­fia de Sun Tzu sobre la guerra des­cansa en dos prin­ci­pis: l’estratègia és supe­rior a la violència i la intel·ligència és millor que la bru­ta­li­tat. Aques­tes pre­mis­ses por­ta­ven el gran teòric de la pla­ni­fi­cació mili­tar a dir que l’art suprem de la guerra és sot­me­tre l’ene­mic sense llui­tar. Podria... Continue Reading →

Canvi d’any

© Alamy Léalo en español Avui és l’últim dia del 2018. Quin any, redeu! Quantes coses han passat. I quin desconcert, també. Aquest ha estat l’any de la investidura del president Torra, després que les diferències estratègiques entre ERC i JxCat impedissin la reposició de Carles Puigdemont, i l’any dels presos polítics. Però aquest ha... Continue Reading →

L’exigència d’unitat

Léalo en español “El vell món no acaba de morir, i el nou món, no acaba de néixer”, va escriure Antonio Gramsci per referir-se a les tribulacions socials de l’Europa d’entreguerres del segle passat. I Joan Vinyoli afegia, dirigint-se a Blai Bonet i parlant del franquisme, que “més aviat succeeix que el que és vell... Continue Reading →

Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Dice Patrícia Gabancho que hubo un tiempo en Barcelona en el que señoreaban los historiadores, como después lo hicieron los arquitectos y ahora lo hacen los cocineros. Según ella, al parecer hemos pasado de la reflexión al hedonismo. Comparto al cien por cien ese diagnóstico. Vivimos en tiempos posthistóricos. Incluso postporno, según hemos visto con la... Continue Reading →

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L'independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l'origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l'eix identitari sinó sobre l'eix dreta/esquerra”. Això és... Continue Reading →

Josep Benet, al cap de cinc anys

Ja fa cinc anys del traspàs de Josep Benet. El temps passa ràpid i la memòria és cada dia menys memòria. Després, quan el record és tan sols un fil finíssim, aleshores ens sentim orfes i tornem als records i exaltem la memòria com si fos un pou de veritats absolutes. Però això avui, en... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: