Pensa el lladre vell que tots són com ell

Léalo en español El govern espanyol ha programat per al 21 de desembre la celebració a Barcelona d’un Consell de Ministres. Suposo que l’elecció de la data no és casual. Aquell dia farà un any que van tenir lloc les últimes eleccions autonòmiques que va tornar a guanyar el sobiranisme republicà, malgrat que el partit més votat fos Ciutadans. Recordem les xifres i els percentatges, perquè de vegades els comentaristes obliden la realitat. Els resumeixo per blocs. Els partits independentistes van arreplegar 2.079.340 vots (47.5%), mentre que els unionistes en van rebre 1.898.371 (43.47%). Catalunya en Comú, 326.360 (7.46%). Ajustada o … Continua la lectura de Pensa el lladre vell que tots són com ell

La carcoma de la injusticia

Llegiu-lo en català Si no fuera por las implicaciones humanas, económicas y sociales de sus decisiones, podríamos tomarnos a cachondeo la justicia española. No lo digo solo por la persecución chapucera y arbitraria contra los independentistas por parte de los jueces de la Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo, que actúan como si todavía fueran el TOP franquista, sino por el espectáculo que han ofrecido esta semana a raíz de la rectificación en 24 horas de una sentencia que beneficiaba a los hipotecados y perjudicaba a los bancos, prestadores de las hipotecas. El espectáculo fue lamentable. Pornográfico. El martes pasado, … Continua la lectura de La carcoma de la injusticia

Presos i crits: autodeterminació

Léalo en español Els presos i exiliats no poden ser víctimes del moviment independentista. Es fan concentracions, trobades, i la gent es posa cridar, defensivament: “llibertat, llibertat, llibertat”. Fa un any es cridava, a cor què vols, “in-de, inde-pen-dèn-ci-a!”. No voleu dir que no hem retrocedit una mica? Hem de projectar el nostre escalf i solidaritat amb els presos i exiliats. Han d’estar presents en cada acció que fem, però no poden ser el centre de la política independentista. Si ho féssim, quedaríem atrapats en la lògica del repressor. I entretant el nou govern socialista espanyol aconseguiria sortir de la … Continua la lectura de Presos i crits: autodeterminació

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155

De terceres vies i d’enganys

La Tercera Via, nova plataforma unionista en l’òrbita del PSC i UDC No sé per què però els socialistes tenen una predilecció per fer actes transcendentals al Saló del Tinell. Aquest Saló, organitzat en un seguit d’arcs de mig punt, és l’estança més emblemàtica del Palau Reial Major, residència dels comtes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, amb la bella torre-mirador del rei Martí a un costat. Només entrar a la plaça del Rei es percep la majestuositat de la història. De vegades no sé, perquè amb els socialistes no se sap mai, si els … Continua la lectura de De terceres vies i d’enganys