Partidismes

“Ens volen castigar pel que votem i utilitzen la qüestió dels diners per això”, així de rotund s’ha expressat aquest dimarts el president en funcions, Artur Mas, en valorar les mesures de fiscalització de la despesa de la Generalitat anunciades divendres passat pel Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per tal de garantir que “no es gasti ni un sol euro en accions inconstitucionals”. Repressió jacobina per escapçar escara més la democràcia real a Catalunya, que és amenaçada per l’estat i els seus aliats polítics i mediàtics —incloent-hi Podemos— per silenciar la veu del poble de Catalunya. He seguit en directe la roda premsa … Continua la lectura de Partidismes

Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

Els portuguesos, que ahir van votar per primera vegada després del sever rescat financer imposat per la Unió Europea, van revalidar l’actual primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, malgrat que ha aplicat dures retallades en aquesta legislatura. Si seguim la lògica que s’ha imposat en molts mitjans de comunicació, segons la qual cada elecció és un test d’aprovació o desaprovació de les polítiques d’austeritat, les eleccions d’ahir a Portugal, com les de fa uns quants dies a Grècia —i abans, el 2012, a Catalunya—, les han avalades. L’èxit de la coalició de Passos Coelho és, doncs, la tercera victòria … Continua la lectura de Eleccions a Portugal: el yin i el yang europeu

La CatDem i jo, la veritat

La versió anglesa del llibre de Tony Judt (1948-2010), Pensar el segle XX, arrenca amb una sentència de l’economista John Maynard Keynes que diu així: “A study of the history of opinion is a necessary preliminary to the emancipation of the mind.”. Estudiar l’opinió per emancipar la ment, aquest és el valor del pensament liberal democràtic enfront del pensament totalitari. Sense opinió pública, per exemple, no hi ha llibertat de cap manera. En les traduccions catalana i castellana del llibre aquesta llegenda ha desaparegut. És estrany perquè em fa l’efecte que és el millor resum de la raó última de … Continua la lectura de La CatDem i jo, la veritat

La llista del Sí-Sí

Passen els dies i la configuració dels pactes locals fa evident fins a quin punt és gran la distància que separa ERC de CDC. Els recels van pujant de to, malgrat que la lògica política local té els uns condicionats que sovint no tenen res a veure amb la política nacional. És normal. I quant a la CUP, malgrat les abraçades i el bon rotllo, ja es veu que no és prou audaç per propiciar segons quina mena de pactes. La seva tàctica és deixar fer, com a Vic, on la candidatura Capgirem Vic va decidir aquest dilluns en una assemblea la … Continua la lectura de La llista del Sí-Sí

Tertúlia a “El matí de Catalunya Ràdio” des d’Edimburg

Tertúlia des d’Edimburg amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis; Kathryn Crameri, professora de la Universitat de Glasgow; Francesc de Dalmases, escriptor, director de les revistes Catalan International View i ONGC (de solidaritat, cooperació i relacions internacionals); Agustí Colomines, director acadèmic Càtedra Josep Termes de lideratge, ciutadania i identitats – Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC); Montserrat Guibernau, professora of Politics, Queen Mary University of London i Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio a Londres i enviat especial a Escòcia. Continua la lectura de Tertúlia a “El matí de Catalunya Ràdio” des d’Edimburg

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

Max Cahner, polític

El 16 de desembre de 1979 es va celebrar l’assemblea fundacional de Nacionalistes d’Esquerra al Casino l’Aliança del Poblenou, amb un miler d’assistents, entre els quals hi havia antics militants del PSAN, de l’FNC, de la USC i fins i tot de Bandera Roja, del PSUC i dels col·lectius ecologistes. Josep Ferrer, Josep-Lluís Carod-Rovira, Francesc Espriu, Oriol Comas, Lluís Anglada, Tona Gusi, Josep Huguet, Joan Oms, Josep Pinyol, Josep Maria López Llaví, Marc Palmés, Enric Pedrosa, Miquel Peiró, Ernest Benach, Xavier Garcia Pujadas, Jordi Altarriba, Jordi Vilanova, Martí Metge, Joan Albert Abril, Santiago Vilanova, Antoni Malaret, Enric Borràs, Francesc Martínez … Continua la lectura de Max Cahner, polític

L’embolic de les dates

Arran de l’entrevista que Mònica Terribas va fer al president Artur Mas a Catalunya Ràdio es va desfermar una, per a mi, inesperada tempesta política. La conductora del matinal de la ràdio pública catalana va plantejar l’entrevista d’una manera, diguem-ne, monotemàtica, que donava voltes i voltes a l’entorn de la qüestió sobiranista (consulta, 11-S, converses amb Madrid, etc.), a pesar que som al començament del curs polític i la situació econòmica i els 600.000 aturats també reclamen atenció. Amb una entrevista així, les paraules del president van adquirir una dimensió sideral. El president va fer tot el que va poder … Continua la lectura de L’embolic de les dates