Home

BES

Arran de l’entrevista que Mònica Terribas va fer al president Artur Mas a Catalunya Ràdio es va desfermar una, per a mi, inesperada tempesta política. La conductora del matinal de la ràdio pública catalana va plantejar l’entrevista d’una manera, diguem-ne, monotemàtica, que donava voltes i voltes a l’entorn de la qüestió sobiranista (consulta, 11-S, converses amb Madrid, etc.), a pesar que som al començament del curs polític i la situació econòmica i els 600.000 aturats també reclamen atenció. Amb una entrevista així, les paraules del president van adquirir una dimensió sideral. El president va fer tot el que va poder per introduir l’agenda social —que hauria d’acompanyar el combat sobiranista com a mostra que aquest procés també vol ser reformista—, però l’entrevistadora el portava sempre cap al mateix lloc. Són estils i maneres d’encarar el futur. Hi ha qui creu que el més important ara mateix és acordar la data i la pregunta de la consulta perquè creu que s’ha de fer el 2014 tant si com no, encara que no tingui cap cobertura legal. Deu ser per això que Carme Forcadell, la presidenta de l’ANC, va reaccionar d’una manera sorprenent a l’aposta del president Mas d’esgotar la legislatura fins al 2016 si no podia convocar legalment la consulta a finals del 2014: “No podem esperar més” —va dir l’exregidora d’ERC a Sabadell. Qui no pot esperar més? Perquè un servidor i molta altra gent com jo pot esperar el que calgui si el president del país ens ho reclama.

Les interpretacions interessades de les paraules del president, que sempre provenen dels entorns d’ERC o bé de l’unionisme mediàtic en un exercici compartit de desgast permanent del president, van voler presentar com una novetat el que va dir el president. I no és veritat. Abans de l’estiu el president ja ho havia anunciat. Una crònica del diari El Punt Avui del 16 de juliol n’és la prova. Hi explicava la voluntat del president de no canviar de rumb: “La consulta i la construcció d’estructures d’estat es mantenen com a pilar d’un programa que relliga el projecte nacional amb el progrés social. Però Mas intenta combatre ara la imatge d’inestabilitat que l’ha acompanyat per les incerteses del procés i la complexa situació econòmica: pretén esgotar el mandat encara que la consulta se celebri el 2014, com figura en el pacte CiU-ERC. Ho va aclarir per si algú ho dubtava”. Fins i tot l’editorial d’aquell dia ho feia explícit, Objectiu: esgotar la legislatura, que arrencava així: “El president Mas ha volgut deixar ben clar, per si hi havia algun dubte, que té intenció d’esgotar la legislatura per poder tirar endavant el seu pla de govern, tant l’agenda nacional com l’econòmica i la social. El camí, com ha quedat demostrat en aquests primers sis mesos, no és fàcil i està ple d’incomoditats. Incomoditats moltes, internes i externes, previstes i imprevistes, que dificulten la tasca de govern i el desenvolupament del procés sobiranista, que té en el seu eix la consulta i la construcció d’estructures d’estat.” Si abans de l’estiu el president tenia un pla, per què tant d’escàndol un cop finalitzades les vacances? El president Mas no ha negat mai que vol pactar amb el govern de Madrid la celebració de la consulta. Són els sectors propers a l’independentisme militant els que no estan conformes amb aquesta estratègia. Especialment ERC, que reclama el compliment del punt cinquè de l’Annex 1 del pacte d’estabilitat amb CiU que incloïa la possible celebració de la consulta el 2014: “CiU i ERC es comprometen a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’empari, dins el termini del següent any, amb l’excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga”. Molts condicionals. Massa.

Hi ha gent, com ara un dels factòtums del diari Ara, el periodista i comissari municipal de la commemoració del 2014, Toni Soler, que escampen permanentment la malfiança contra CiU. I què dir de l’entorn digital republicà? L’excomunicació dels dissidents és permanent. Es veu que l’historial de CiU és menys de fiar que l’historial d’ERC, encara que els republicans encimbellessin com a presidents de la Generalitat dos socialistes, Pasqual Maragall (2003) i José Montilla (2006), que durant els seus mandats no van fer mai l’aposta sobiranista que ha fet el president Mas des del 2010. Diguem-ho tot, no? Perquè al final semblarà que tot plegat és producte de la casualitat, de l’Esperit Sant o tan sols de l’empenta popular, per molt important que aquesta hagi sigut. ERC s’ha hagut de carregar tots els seus dirigents des del 2003 per poder arribar on ara som. CiU, en canvi, manté intacta la seva aposta sobiranista del 2007, a pesar de l’error de càlcul que va ser convocar eleccions anticipades el 2012 per reforçar el president i donar el cop de gràcia al govern espanyol. No va poder ser, segurament perquè cap partit va entendre que l’excepcionalitat del moment requeria haver muntat una “candidatura presidencial”, al marge de les sigles.

El moviment sobiranista tendeix a perdre la serenitat amb molta facilitat. Ho ha expressat molt bé el conseller Santi Vila en reclamar evitar els “plantejaments adolescents” quan reclamem la independència: “Crec —ha reflexionat l’exalcalde de Figueres a l’entrevista del canal 3/24— que el president ha volgut fer-nos notar a tots plegats que ens hem d’asserenar una mica i que el món no comença o acaba quan els ciutadans ens mobilitzem per la Diada”. Els errors analítics es paguen cars, com bé sap el mateix president Mas atès què va passar l’any passat. Per tant, potser que no inventem la sopa d’all cada dia, ni ens sobreexcitem tant cada Onze de Setembre. La Via Catalana serà un èxit, n’estic segur. Jo mateix hi participaré amb molt de gust i entusiasme, però no cal que algú la prengui d’excusa per camuflar els interessos partidistes. El camí està fixat i cal tenir confiança amb un president que, de moment, no ens ha mentit. I si ERC dubta tant de la paraula de president, ja sap què fer. Amb un parell de votacions podria fer caure el govern. S’entén, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s