Mentides, renúncies i traïdories

Al número 1.850 de 2019 del setmanari El Temps, l’Àlex Milian recopilava les primeres reaccions literàries a l’1 d’octubre. Hi citava les novel·les de Víctor J. Jurado Riba (La tardor de la llibertat, Columna, 2018), Teresa Saborit (La revolució de les formigues, Verkami, 2018) i un conte de Clara Queraltó inclòs a El que pensen els altres (Proa, 2018). Hi esmentava altres llibres que tenien com a escenari els fets d’octubre de 2017, però més aviat com un teló de fons en el qual s’ambienten les obres de Xavier Vernetta (Boira, octubre, revolta, Edicions Saldonar, 2019), Teresa Solana (Octubre, Crims.cat, 2019), Marc Pastor (Els àngels … Continua la lectura de Mentides, renúncies i traïdories

Pressupostos i solitud

Léalo en español 1. PRESSUPOSTOS ESPANYOLS. Estava cantat. Després d’amenaçar de fer-ho durant dies, finalment Esquerra no ha presentat l’esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Les maniobres del cap del govern espanyol per desfer-se dels republicans van donar els seus fruits quan la setmana passada va aconseguir el suport de dos socis poc corrents, el BNG (1) i Coalició Canària-NC (2). Aquests tres escons s’afegien als dels socis habituals dels socialistes, com són Més País (2), Compromís (1), EH Bildu (5), PNB (6), Terol Existeix (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i el PDeCAT (4). Entre tots, … Continua la lectura de Pressupostos i solitud

Les presses de Pedro Sánchez

Léalo en español Cada vegada és més evident que els indults són, malgrat tot, una victòria de l’independentisme. No és el que caldria esperar d’un govern que, si fos realment progressista i demòcrata, hauria optat per decretar l’amnistia. Ni tan sols han tingut coratge de reclamar-la els ministres del 15-M i del PCE. Quan els “revolucionaris” tasten el vellut de les cadires nobles, la valentia s’esbrava abans d’obrir l’ampolla. Per això Ada Colau s’asseia cofoia al costat del Conde de Godó a la platea del teatre de la burgesia per aplaudir amb les orelles Pedro Sánchez. Quan la nova secretària general d’Unides … Continua la lectura de Les presses de Pedro Sánchez

Tabula rasa

Léalo en español Els ciutadans desconfien dels polítics. Els joves independentistes, encara més. Després d’anunciar als quatre vents que calia respondre a la publicació de les sentències amb una gran mobilització, al final els partits han demostrat que no tenien res pensat. Han confirmat, una vegada més, com ja va passar l’octubre del 2017, que el buit de direcció política i la desorientació partidista és la tònica general. Els partits, els vells partits de l’autonomisme, ho controlen tot, fins al punt que res no es mou si la cúpula no vol, i ara resulta que tots els mals del desgovern … Continua la lectura de Tabula rasa

Alterar la democràcia

Léalo en español L’historiador britànic Keith Lowe, un dels millors de la seva generació, arrenca el seu últim llibre, The fear and the fredoom. How the Second World War changed us, amb la gràcia literària que només tenen els acadèmics anglosaxons: “I was never happy in my life”. Aquesta infelicitat manifesta, aquest “No he estat mai feliç”, és el que va dir-li Georgina Sand quan Lowe va entrevistar-la i ella tenia vuitanta i tants anys. Sand és una de les protagonistes d’aquest nou llibre de l’autor del conegut estudi sobre la Segona Guerra Mundial, Savage Continent (en castellà a Galaxia Gutenberg, 2014), on … Continua la lectura de Alterar la democràcia

Els conills que corren

Léalo en español Tota acció provoca reaccions. Si el pinyol dirigent del PDeCAT es pensava que l’acord de la convenció municipalista de presentar-se a les eleccions municipals amb les sigles Junts per Catalunya no tindria reaccions, és que no sap què té entre mans. Junts per Catalunya va néixer perquè el president Carles Puigdemont va donar suport a la iniciativa de Llistaunitaria.cat, reforçada en fusionar-se amb Respublica.cat, per posar en marxa una agrupació d’electors: de les dues iniciatives van sortir-ne Llista Unitària 1 d’Octubre. El 10 de novembre de 2017 van presentar la iniciativa Francesc de Dalmases —que havia estat … Continua la lectura de Els conills que corren

Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Confesiones de un irresponsable

Llegiu-lo en català Jordi Amat publicó un panfleto, según propia confesión, sobre el procés con un título hiriente: La conjura de los irresponsables (Anagrama, 2017). La política catalana, que incluye a sus analistas, está dominada por un sinfín de personas que tiene un ego que les sale por la boca. Todos se creen muy importantes. Todos tienen recetas para todo. Todos son capaces de perder amistades porque se creen superiores a los demás, cuyas opiniones consideran prescindibles y menos profundas que las suyas. Todos están encantados de haberse conocido, hasta que descubren que su influencia va menguando. Entonces se ponen … Continua la lectura de Confesiones de un irresponsable

Superar el partidisme

Léalo en español JuntsXCat va néixer per superar el partidisme. Va ser la conseqüència lògica de la iniciativa que un grup d’independents va posar en marxa un dilluns i al cap d’una setmana ja havia recollit 500.000 signatures. Al final, la llista unitària va esdevenir la llista del president perquè ell va saber recollir el guant que se li havia ofert. Cap altre dirigent polític va atendre els organitzadors d’aquella iniciativa. Per por o per partidisme, tant és. Però JuntsXCat no ha nascut per salvar el PDeCAT. Aquesta és una tasca que no competeix a la coalició, malgrat que aquest … Continua la lectura de Superar el partidisme

Votar per Carles Puigdemont

Léalo en español Si votem amb intel·ligència, el pròxim 21-D podrem recuperar la República. A Catalunya hi ha una majoria sobiranista que els partits del 155, PSC, PP i C’s, han volgut silenciar amb la persecució del Govern de Carles Puigdemont i amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Allò que no són capaços d’aconseguir democràticament, ho han obtingut, de moment, de manera il·legítima. Però la realitat és tossuda. Molt, a pesar de l’egoisme partidista de les cúpules d’ERC —i els partidets satèl·lits— i del PDeCAT. La CUP sap vestir millor aquest egoisme, perquè recorre a les seves bases … Continua la lectura de Votar per Carles Puigdemont