Etiqueta: Catalunya

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Polític escarmentat, governant perdut

agusticolomines

Léalo en español 1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels … Continua la lectura de Polític escarmentat, governant perdut

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Des xoc de les ponsèties a la indiferència

agusticolomines

Léalo en español 1. La política és com el teatre. Necessita attrezzo. No sé si recorden que el 20 de desembre de 2018 —a les 19:12 h, en concret— va començar la trobada entre els presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de Pedralbes de Barcelona. Des de la Generalitat s’insistia que aquella era una “cimera entre governs” perquè, a més dels presidents, també hi eren presents els vicepresidents Carmen Calvo i Pere Aragonès, així com la consellera Elsa Artadi i la ministra Meritxell Batet. El govern espanyol s’escarrassava per imposar el relat que … Continua la lectura de Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Dialogar o negociar?

agusticolomines

Mai no s’ha vist uns polítics tan tristos. D’aquí a dos dilluns es reunirà per primera vegada la taula que els uns, els de Madrid, anomenen de diàleg i els altres, els de Barcelona, de negociació. Aquesta ja és la primera batalla. Posar-li nom a la cosa. L’Estat se sent victoriós després de la derrota de 2017. No n’hi ha per menys: ha aconseguit aturar la primera andanada independentista amb la presó i l’exili de dirigents i activistes, i alhora vol clavar més endins el ganivet que agreugi la divisió entre els partits sobiranistes. S’ha imposat taula de diàleg, que és la interpretació light que el PSOE … Continua la lectura de Dialogar o negociar?

Política, Política catalana1 comentari

Històries de Barcelona

agusticolomines

Léalo en español 1. Barcelona està en decadència. Per ser justos, Ada Colau només ha accelerat, per incompetència i dogmatisme, un procés de decaïment que fa anys que va començar. Barcelona és avui una ciutat de províncies de l’Espanya borbònica i no aquella capital de Catalunya que va imaginar l’emergent catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX. Construir una gran ciutat era, juntament amb la industrialització i la nacionalització cultural, el trident que havia d’ajudar a la pervivència de Catalunya com una nació de la mediterrània dins d’un estat que, per vocació i estratègia, era centralista i homogeneïtzador. Espanya no ha … Continua la lectura de Històries de Barcelona

Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Bartogate o per què votaré Joan Laporta

agusticolomines

Léalo en español Des de la fundació el 1899, paral·lela a la crisi colonial d’Espanya a Cuba i Filipines, el Barça sempre va ser un reflex del projecte modernitzador i industrial del catalanisme. Probablement va anar així perquè els fundadors, per bé que molts eren estrangers, estaven lligats a la indústria catalana. La fundació del Barça va coincidir amb el Tancament de Caixes, “lo moviment gremial”, com va ser conegut en el seu moment, durant el qual 7.000 comerciants i empresaris catalans es negaren a pagar els impostos trimestrals a la Hisenda espanyola per l’augment de la quota. La reacció del govern … Continua la lectura de Bartogate o per què votaré Joan Laporta

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ostatges del règim del 78

agusticolomines

Léalo en español 1. El diari barceloní de la dreta monàrquica ja fa temps que s’ha descarat. No té cap problema a donar suport al candidat socialista perquè sap que no és cap amenaça per a l’establishment. La socialdemocràcia europea fa dècades que porta dentadura postissa. Com més roig és l’escenari, menys d’esquerra és l’actor que interpreta l’obra. El simulacre està a l’ordre del dia. Tony Blair es va convertir en el rei d’aquesta manera de fer. A La Vanguardia tant li fa que guanyi un socialista com un conservador mentre res no canviï, seguint la pregaria lampedusiana. Des que va desaparèixer CiU … Continua la lectura de Ostatges del règim del 78

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El govern dels jutges

agusticolomines

Léalo en español L’any 2018, abans que conegués l’ordre de processament dels líders independentistes, Felipe González, que és un espanyolista llest i jacobí més que no pas un dirigent socialista, va expressar el desig que cap jutge del Tribunal Suprem els fiqués a la presó. No és que li hagués entrat una pruïja sobtada per defensar els drets civils i humans de Carles Puigdemont i companyia, la seva preocupació era tota una altra: “Ens emparem en les togues —va dir— perquè com a polítics som uns inútils. Una vegada que aquest procés [de judicialització de la política] arriba a un determinat punt de saturació, … Continua la lectura de El govern dels jutges

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Qui no s’arrisca, no pisca

agusticolomines

Algunes consideracions sobre l’article d’@eduardvoltas, publicat al @MonDiari, «Urgent, però sobretot difícil». 1. Comencem per l’anècdota. «En quin moment ens hem convertit en aquesta mena d’exèrcit de Pancho Villa?» —es pregunta un dels influencers d’@Esquerra_ERC. El dia que ens vam començar a blocar els uns als altres. @eduardvoltas no em podrà llegir perquè fa anys que em té blocat en el seu cap i a Twitter. 2. La substància. Les característiques del Procés són una novetat en la història de Catalunya. Per primera vegada no es respon a la violència de l’estat amb bombes, cremant esglésies o amb assassinats als … Continua la lectura de Qui no s’arrisca, no pisca

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Repressió a dojo

agusticolomines

Léalo en español Tot just quan el tercer judici contra l’1-O ha quedat vist per a sentència, la jutgessa de vigilància penitenciària, Maria Jesús Arnau Sala, ha acceptat un recurs de la fiscalia espanyola contra el tercer grau atorgat a cinc dels presos polítics. No seran els únics a tornar a la presó. Aviat hi tornaran a ser tots. Per als encausats en el tercer judici (Mireia Boya, Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Corominas i Lluís Guinó), la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox (quina gran anomalia judicial!) demanen penes d’inhabilitació i multes per desobediència. La repressió no s’atura, mani qui … Continua la lectura de Repressió a dojo