Junts: les claus d’un pacte

Léalo en español La vida interna dels partits interessa molt poca gent. Ho he constatat un munt de vegades. Això és tan així, és tan exagerat, que el darrer baròmetre del CEO, que preguntava sobre els partits que formen el govern d’Espanya, també revelava que gairebé un 50% dels electors d’Esquerra no sabien que el candidat que havien votat el 14-F era, ai, ai!, Pere Aragonès. Bestial! No és d’estranyar, per tant, que, segons el mateix sondeig, només un 40% dels catalans sàpiga identificar el nom del president de la Generalitat. L’electorat de Junts i el de la CUP és, en canvi, … Continua la lectura de Junts: les claus d’un pacte

Els temps a venir

Léalo en español 1.  Lideratges autonòmics. Emmanuel Macron és un polític de dreta o d’esquerra? Aquesta és una pregunta recurrent ara que es torna a parlar d’ell amb motiu de les noves eleccions presidencials franceses. Macron va arribar a la presidència de França el 2017 després d’haver format part del govern socialista de François Hollande i posteriorment del que va dirigir un conegut dels catalans, el també socialista Manuel Valls. Nosaltres sabem que Valls ha estat l’aliat de la dreta més casposa de Catalunya —assistint a manifestacions, com va recordar-li recentment un oient de la ràdio francesa, al costat de Vox—.  No sabem … Continua la lectura de Els temps a venir

I si Junts s’aclarís

Léalo en español 1.  Junts i la diversitat d’origen. El naixement de Junts s’assembla molt a la creació d’ERC el 1931, resultat d’una agregació de petits grups i de grans personalitats republicanes. Junts per Catalunya és un partit a mig coure. Té un origen doble, que no ha acabat de desaparèixer mai. Per una banda, hi ha els elements que provenen de l’antiga Convergència (gairebé tots, almenys a la direcció, amb un càrrec sota el braç des de fa anys). Per l’altra, els independents, a la majoria dels quals els incomoda la identificació de Junts amb el pujolisme i, més en … Continua la lectura de I si Junts s’aclarís

Violència gratuïta… o no tant

Léalo en español 1. Una setmana d’aldarulls nocturns als carrers de les grans capitals catalanes i gairebé un centenar de detinguts. L’espurna que va encendre el foc va ser, encara que el conseller Miquel Sàmper ho negui, l’entrada dels mossos a la Universitat de Lleida per detenir el raper Pablo Hasél i la polèmica càrrega policial a la Via Augusta, a l’altura de Gal·la Placídia, durant la qual una manifestant va perdre un ull en rebre l’impacte d’una bala de foam. Des del cas Ester Quintana, qui també va perdre un ull a mans dels Mossos arran de la concentració a Plaça … Continua la lectura de Violència gratuïta… o no tant

La trampa del 50%

Léalo en español 1. Dijous passat, ElNacional.cat va entrevistar Oriol Junqueras, el president d’ERC encara injustament tancat a la presó. Ja sabem com les gasten els poders de l’estat espanyol, especialment el judicial. La preservació de la unitat d’Espanya, al preu que sigui, ens ha portat a una situació límit, en la qual els drets civils i humans són conculcats amb una falsa aparença de constitucionalitat. Aquest no és un fenomen que afecti tan sols Catalunya. S’ha repetit un munt de vegades arreu del món. La lluita de moltes minories nacionals que han volgut independitzar-se ha acabat en tragèdia. Que els ho preguntin als armenis o als kurds, dos pobles … Continua la lectura de La trampa del 50%

El pollastre Mike

Léalo en español En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els … Continua la lectura de El pollastre Mike

L’estat d’opinió

Léalo en español 1. S’ha fet pública una nova enquesta d’opinió del CEO, que aporta dades de tota mena. A diferència del CIS, presidit pel sociòleg guerrista José Félix Tezanos Tortajada, el director del CEO, el politòleg Jordi Argelaguet, no té inconvenient a preguntar sobre tot el que pugui radiografiar l’estat d’opinió de la ciutadania. A Catalunya no cal recórrer a cap micromecenatge (impulsat per una autoanomenada Plataforma de Medios Independientes) per saber què opina la gent sobre la monarquia.    2. Al llarg dels 10 anys que fa que el professor Argelaguet és al capdavant del CEO, l’organisme d’estudis d’opinió de la Generalitat ha anat … Continua la lectura de L’estat d’opinió

Eleccions?

Léalo en español No, no parlo de les possibles eleccions espanyoles del 10 de novembre. No crec que s’acabin convocant. Els d’UP —o més exactament els d’IU— ho evitaran perquè són més porucs que una llebre. Pablo Iglesias no resisteix la pressió, malgrat la cara de pòquer que posa sempre davant les situacions més complicades. És la força de la impotència. Deixem-ho. Com acabo de dir, no són aquestes eleccions les que m’interessen. Les que m’interessen de veritat són les altres, les catalanes. Les autonòmiques, vull dir. Anomenem les coses pel seu nom. Des del 2015 no fem una altra … Continua la lectura de Eleccions?

Radiografia sociològica ‘indepe’

Léalo en español Saber cap on giren els electors independentistes és tan difícil com saber cap on va el món. Els sociòlegs i els politòlegs recorren a les enquestes per orientar-se. El problema és que darrerament les enquestes electorals no han encertat mai. Per això molts grups polítics no se’n refien. És just reconèixer, però, que el CEO, que dirigeix el meu amic Jordi Argelaguet, va “encertar” de ple els resultats del 28-A després de fer una enquesta presencial de 1.500 entrevistes —i això fa que sigui una de les més importants i serioses de les que es confeccionen a Catalunya— … Continua la lectura de Radiografia sociològica ‘indepe’

Hágase legal lo ilegal

  El Círculo de Economía tiene un salón de actos que parece un búnker. Se accede a él por unas escaleras que parece que te lleven al infierno. Además, la sala tiene unas columnas que a menudo, cuando allí se agrupa demasiada gente, impiden ver con claridad a quienes están sentados en la mesa presidencial. A pesar de que la sede del Círculo está ubicada en una de esas calles señoriales del ensanche barcelonés, el salón de actos es tosco y la ventilación inadecuada. En ese búnker no corre el aire. Aunque se diga que el hábito no hace al monje, en este caso está claro que sí. El lobby empresarial catalán … Continua la lectura de Hágase legal lo ilegal