En conseqüència… els pressupostos

Léalo en español Permetin-me que no els parli de l’Afganistan. Encara estic refent-me d’una conversa estiuenca a la Vall d’en Bas amb dos emprenedors que em van explicar les penúries econòmiques que estan passant i els menyspreus de l’administració viscuts en aquests temps de la covid-19. Ella, la més jove, gairebé ha perdut el negoci arran del confinament i d’una malatia greu que l’ha delmat; ell, que regenta un negoci considerat essencial, s’ha sentit abandonat completament i inclús perseguit per la inspecció de treball. No creguin que soc insensible a les penúries de l’Afganistan, un país que surt de la … Continua la lectura de En conseqüència… els pressupostos

La repressió i la por dels corruptes

Léalo en español 1. El passat dissabte, Ot Serra i Mireia Esteve van publicar un reportatge al diari Ara sobre el protagonisme dels tribunals previst per al curs polític del nou any 2021. La repressió contra l’independentisme continua sent el focus preferit dels tribunals, atès l’alt nombre de causes obertes amb la intenció d’acabar per la via judicial amb la dècada sobiranista que ha amenaçat la sacrosanta unitat d’Espanya. Ha estat una dècada, primer d’indiferència però després de por, que ha sacsejat l’establisment del règim del 78. En un article més aviat nostàlgic sobre el comunisme i el que havia representat l’URSS fins al 1989, … Continua la lectura de La repressió i la por dels corruptes

Moció de censura a la Diputació de Barcelona?

ERC presentarà una moció de censura contra la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, si no dimiteix després que hagi estat detinguda pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat Així ho ha anunciat a l’ACN el cap d’ERC a l’oposició, Dionís Guiteras, qui insta Junts, soci de govern dels socialistes, a donar suport a la iniciativa. Personalment, celebraria que aquesta iniciativa prosperés, tot i que no entenc que els republicans estiguin obsedits amb els socialistes de la Diputació i, en canvi, no els faci res que l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, per posar un sol exemple dels molts que podria posar, … Continua la lectura de Moció de censura a la Diputació de Barcelona?

Badalona com a metàfora

Láelo en español Per què Miquel Iceta és més catalanista que no ho pugui ser Xavier García Albiol? Per què Eva Granados és menys unionista i espanyolista que no pugui ser-ho Inés Arrimadas? Si jo fes aquestes preguntes en veu alta, per exemple, en una tertúlia on hi hagués majoria del que abans es coneixia com a tercera via, l’escàndol seria majúscul. M’acusarien d’insensat, de provocador, de voler trencar la sacrosanta —i idealitzada— llegenda que som un sol poble. A Catalunya no tothom disposa dels drets fonamentals per sentir-se lliure. És una evidència que a la presó o a l’exili en aquests … Continua la lectura de Badalona com a metàfora

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

L’art de l’impossible

Léalo en español “Ha triomfat el sentit comú”, va assegurar Angela Merkel en acabar la reunió del G-20 que l’any 2009 discutia sobre l’augment dels recursos de l’FMI i altres òrgans financers multilaterals. Ho va dir aleshores i ho ha repetit un munt de vegades. El sentit comú, en política, és l’art del pacte. Dels pactes possibles. L’acord entre ERC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha estat impossible perquè entre els dirigents independentistes no abunda el sentit comú. Al contrari. Ara ja sabem que el “junquerisme” no és amor. Alguns articles escrits amb urgència, mala fe i rancúnia pels … Continua la lectura de L’art de l’impossible

La unió per la victòria

Léalo en español Reclamar la unitat és predicar en el desert. Ja ho sabem. Ho han constatat fins i tot els incrèduls que hi havien cregut fins ara. La unitat popular no és capaç de recosir la desunió dels partits. Tothom n’està tip. Ahir, mentre anava cap a la facultat, em va aturar un antic alumne, en Lluís Hortet, i em pregunta: “Com ho tenim això de la independència?”. I sense que jo digués res, es va autorespondre: “Malament, oi?”  I, per descomptat, en va donar la culpa a la desunió. Com que està acabant el treball de màster, i … Continua la lectura de La unió per la victòria

Discòrdia sectària

Léalo en español Els dos partits oficialment independentistes —ERC i PDeCAT— no tenen cap intenció de posar-se d’acord. El moviment independentista, en canvi, no fa res més que reclamar unitat. Des que va començar el procés sobiranista, les discòrdies sectàries ho han embrutat tot. Els primers a fer-ho van ser els de la CUP i la seva famosa “paperera de la història”. Encara hi ha qui es creu que haver barrat el pas a Mas va ser una victòria de la “classe obrera” catalana. Sort en tenim que a la CUP també hi ha gent sensata que s’ha adonat que … Continua la lectura de Discòrdia sectària

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78

Nous lideratges: Jordi Turull

Tothom qui coneix Jordi Turull, que des del 2010 era portaveu del grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya fins que el 2013 va esdevenir-ne president en substitució d’Oriol Pujol, en canta les excel·lències. En destaquen la lleialtat i l’eficàcia negociadora, com també l’altíssim grau de disciplina, fins al punt de sacrificar-se pel seu grup quan se li demana. I la prova són les dues comissions d’investigació més complicades per a CiU a les quals ha hagut de fer front: la de l’incendi d’Horta de Sant Joan i la del cas de l’espoli del Palau de la Música, … Continua la lectura de Nous lideratges: Jordi Turull