Moció de censura a la Diputació de Barcelona?

Composició del ple de la Diputació de Barcelona

ERC presentarà una moció de censura contra la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, si no dimiteix després que hagi estat detinguda pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat Així ho ha anunciat a l’ACN el cap d’ERC a l’oposició, Dionís Guiteras, qui insta Junts, soci de govern dels socialistes, a donar suport a la iniciativa. Personalment, celebraria que aquesta iniciativa prosperés, tot i que no entenc que els republicans estiguin obsedits amb els socialistes de la Diputació i, en canvi, no els faci res que l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, per posar un sol exemple dels molts que podria posar, s’hagi aliat amb el PSC. En la política catalana, hi sobren els escarafalls i cal més valentia i transparència per explicar què fa cadascú. A Sant Cugat ja se sap com va arribar ERC a desbancar de l’alcaldia la candidata de Junts que havia revalidat la victòria.

El problema d’aquesta moció és, en primer lloc, aritmètica. En el cas que ERC i Junts aconseguissin posar-se d’acord, els 16 diputats dels republicans haurien de comptar amb els 7 diputats de Junts, cosa que tampoc no és segura, perquè n’hi ha tres que són del PDeCAT (Pere Pons, alcalde de Subirats, Josep Tarín, alcalde de Talamanca, i Josep Arimany, regidor de Vic) i tenen vida pròpia. Però imaginem que voten a favor de la moció. Si fos així, la suma seria de 23 vots, que arribaria als 24 si Lluïsa Melgares, de Tot per Terrassa que dirigeix l’alcalde Jordi Ballart, s’afegís a la moció. En contra, perquè de moment així és com es van manifestar en el seu dia, s’aliarien el PSC (16), En Comú Guanyem (5), Ciutadans (4) i PP (2), que sumen 27 vots. Amb aquesta correlació de forces, la moció no té cap futur. I encara en tindria menys si els tres diputats del PDeCAT s’afegissin al bloc en contra.

Ara imaginem que En Comú Guanyem canvia de xip i deixa de vetar Junts al govern de la Diputació, que és el que va fer en el seu dia. Llavors, comptant que els tres diputats del PDeCAT segueixin la disciplina de Junts, i que Tot per Terrassa se sumés al pacte, el resultat final seria de 29 vots a favor de la moció i 22 en contra. Inclús en el cas que els diputats provincials del PDeCAT votessin en contra de la moció, la iniciativa prosperaria: 26 a favor i 25 en contra. Per tant, a qui ha de convèncer ERC per tirar endavant la moció és als comuns. No n’hi ha prou amb una abstenció dels comuns, doncs, perquè tot dependria del que fes el PDeCAT. De moment tot plegat és una maionesa que no acaba de lligar i que és més difícil de resoldre que un Sudoku.

“Cap ciutadà d’aquest país entendria que es mantingués un pacte de govern amb aquestes sospites tan greus”, ha declarat Dionís Guiteras. Té raó, però a Catalunya —contaminada per una manera de fer política pròpia de l’autonomisme del règim del 78—, els polítics no saben conjugar el verb dimitir. Guiteras, que diu que començarà una ronda de contactes per estudiar la qüestió, hauria de tenir altura de mires i saber ser generós, fins i tot renunciant a la possible presidència de la institució provincial a favor de Lluïsa Melgares, que podria ser una candidata de consens i amortiguaria la fòbia dels comuns contra Junts. L’exregidora del PSC, ara a Tot per Terrassa, té el pedigrí de dona d’esquerra que es veu indispensable. Ara que ERC ha après que la política també són pactes, potser que els comenci a practicar a Catalunya.

En aquesta operació que ha posat en marxa ERC, que no descarto que sigui merament una estratagema electoral, Junts també s’hi juga molt. El pacte de la Diputació entre el PSC i Junts va estar promogut, sobretot, pel sector de Junts que representava el PDeCAT, que en aquell moment liderava l’alcalde d’Igualada Marc Castells. Ara aquest sector ja no hi és a Junts i Laura Borràs ha demostrat en les darreres primàries que el que en pugui quedar és minoritari. Per tant, la direcció del partit de Carles Puigdemont també ha de pensar molt si sumar-se a la moció de censura, sempre que sigui per guanyar-la afavoreix o no a l’estratègia de confrontació amb l’Estat i els promotors del 155. M’atreveixo a afirmar que la majoria de militants i simpatitzants de Junts preferirien desvincular-se del pacte-llosa amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Tampoc és que simpatitzin gens amb els comuns, però almenys els de Pablo Iglesias no van afegir-se a Madrid al bloc del 155. Cal valorar-ho tot, menys el sectarisme, la demagògia i l’oportunisme.

5 respostes a “Moció de censura a la Diputació de Barcelona?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.