Mentides, renúncies i traïdories

Al número 1.850 de 2019 del setmanari El Temps, l’Àlex Milian recopilava les primeres reaccions literàries a l’1 d’octubre. Hi citava les novel·les de Víctor J. Jurado Riba (La tardor de la llibertat, Columna, 2018), Teresa Saborit (La revolució de les formigues, Verkami, 2018) i un conte de Clara Queraltó inclòs a El que pensen els altres (Proa, 2018). Hi esmentava altres llibres que tenien com a escenari els fets d’octubre de 2017, però més aviat com un teló de fons en el qual s’ambienten les obres de Xavier Vernetta (Boira, octubre, revolta, Edicions Saldonar, 2019), Teresa Solana (Octubre, Crims.cat, 2019), Marc Pastor (Els àngels … Continua la lectura de Mentides, renúncies i traïdories

A la llum del CEO

Léalo en español 1. MALGRAT TOT, FORTS. La setmana passada va acabar amb polèmica. L’anunci de la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un altre igualment perniciós, va tapar la presentació que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) de final d’any. Jordi Muñoz, el director designat per Esquerra, ha introduït nous criteris per elaborar i valorar l’actual baròmetre que no sempre aporten més arguments per mesurar l’estat de l’opinió pública i els seus efectes en les actituds polítiques. Per exemple, ofereix una estimació electoral, però no explicita quina participació preveu … Continua la lectura de A la llum del CEO

No tot està perdut

Léalo en español 1. VAN ENGANYAR-NOS, OI? La setmana passada vaig fer una xerrada a Molins de Rei convidat per l’ANC local. Hi vaig trobar més gent de la que m’esperava. Com que soc conscient que el desànim s’ha apoderat de la base independentista, un acte convocat a quarts de set del vespre em fa témer el pitjor. La mitjana d’edat era alta. Aquesta sí que és una constant que es repeteix sempre. Diuen que el moviment independentista va créixer perquè els joves van impulsar-lo. El perill actual és que aquests joves s’hagin anat apartant, no pas de l’independentisme, sinó dels … Continua la lectura de No tot està perdut

Quim Nadal i el retorn al passat

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

Tots contra tots

Léalo en español 1. L’AFER DALMASES. Que la política alberga un niu d’escurçons ho sap tothom. Els polítics malignes, intimidadors i sectaris estan ben repartits per totes les cases. N’hi ha que, a més de ser males persones, són mentiders de mena. Arran del debat sobre l’afer Dalmases hem pogut constatar la barra que poden tenir antics polítics reconvertits en tertulians. S’han abraonat contra Francesc de Dalmases com si ells no haguessin fet intimidacions similars mentre tenien una mica de poder, només una mica, perquè el poder a Catalunya fa riure. Els polítics sempre creuen que tenen raó. Es creuen tocats … Continua la lectura de Tots contra tots

Pressupostos i solitud

Léalo en español 1. PRESSUPOSTOS ESPANYOLS. Estava cantat. Després d’amenaçar de fer-ho durant dies, finalment Esquerra no ha presentat l’esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Les maniobres del cap del govern espanyol per desfer-se dels republicans van donar els seus fruits quan la setmana passada va aconseguir el suport de dos socis poc corrents, el BNG (1) i Coalició Canària-NC (2). Aquests tres escons s’afegien als dels socis habituals dels socialistes, com són Més País (2), Compromís (1), EH Bildu (5), PNB (6), Terol Existeix (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i el PDeCAT (4). Entre tots, … Continua la lectura de Pressupostos i solitud

Contra la unanimitat

Léalo en español 1. SECTES POLÍTIQUES. En un article del 1990 que cito sovint perquè em sembla extraordinari venint de qui venia, Josep Fontana clamava contra la unanimitat. Hi defensava una idea tan senzilla com certa: que ni els pobles, ni els científics socials ni els observadors, són sempre del mateix parer. La diversitat de criteris enriqueix la democràcia. La unanimitat, que de vegades es confon amb el consens, tot i que no hi té res a veure, més aviat és el fonament del totalitarisme. El model actual de partits polítics ha convertit un dels instruments imprescindibles de la democràcia en pures … Continua la lectura de Contra la unanimitat

Anem-nos-en junts

El Govern de coalició presidit per Pere Aragonès està acabat. Ara o d’aquí a uns mesos. L’ha enterrat el soroll i la desestabilització de la coalició arran de la reacció dramàtica d’Aragonès a la demanda de Junts que se sotmetés a una qüestió de confiança si no donava garanties de complir el pacte d’investidura. Des de l’endemà de les darreres eleccions, Esquerra ha volgut desestabilitzar Junts. L’avantatge electoral d’Esquerra (trenta-cinc mil vots i un diputat) sobre Junts ha fet creure als republicans que podien fer i desfer al seu gust. També és cert que Junts va fer una negociació de la … Continua la lectura de Anem-nos-en junts

Canvi de rumb

Léalo en español 1. TEMPS PERDUT. La commemoració dels cinc anys de la celebració de l’1-O s’ha produït en un context de tensió entre els socis de Govern, que és una més de les moltes topades que Junts i Esquerra mantenen des de fa temps. Fa cinc anys els actors polítics eren parcialment uns altres, PDeCAT i Esquerra, però les divergències eren les mateixes, perquè la interpretació que fan de la realitat Puigdemont i Junqueras, que són els líders polítics del procés, no té res a veure. Dissabte va quedar ratificat en l’acte de l’Arc de Triomf quan Puigdemont va criticar … Continua la lectura de Canvi de rumb

Batalla final a Junts

Léalo en español 1. PARTIDISME. En el temps que encara existia l’URSS, abans del 1991, per referir-se a algú amb profunda mentalitat soviètica, receptor passiu de propaganda i sense voluntat política, es deia que era un sovok. És un terme sarcàstic, derivat de sovetski, “soviètic”, que en rus també significa “paleta”. Els sovok són, doncs, aquella mena d’individus que, atrapats en les urpes del partit, es converteixen en propagandistes sense un pensament propi. Els partits actuals, amb una militància captada a partir del clientelisme perquè el militant ocupa un càrrec o aspira a ocupar-lo, es defensen amb tota mena d’improperis quan algú els critica. Vaig … Continua la lectura de Batalla final a Junts