Illa i la fi de la normalitat

Des de l’escó 33 Finalment ho ha reconegut. En una entrevista de diumenge passat amb el director de La Vanguardia, el president Salvador Illa es va esmenar i, després d’un any de repetir que Catalunya havia entrat en una fase de “normalitat”, ara afirma que fins que el president Carles Puigdemont no pugui tornar i el vicepresident Oriol Junqueras no pugui ser candidat no hi haurà normalitat. No sé què és el que l’ha fet canviar d’opinió —per convicció personal, diu ell—, però la qüestió és que, a partir d’aquest reconeixement, el primer secretari del PSC no podrà apel·lar més a … Continua la lectura de Illa i la fi de la normalitat

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

El compte pendent

Des de l’escó 33 La reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat sobre el finançament ha tornat a posar damunt la taula el vell compte pendent entre Catalunya i l’Estat. El balanç torna a ser negatiu. Ni el “finançament singular” pactat entre ERC i el PSOE per garantir la investidura de Salvador Illa s’ha concretat, ni sembla que no s’hagi de concretar en res en un futur immediat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que també és candidata a presidir la Junta d’Andalusia, ja havia avisat dies abans que “no es pot fer un sistema per a una sola comunitat autònoma”. El … Continua la lectura de El compte pendent

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

No era el procés, era Catalunya

Des de l’escó 33 L’unionisme ha repetit durant anys que la resposta de l’estat al referèndum de l’1 d’Octubre havia estat una reacció puntual, proporcionada, dirigida tan sols contra una desobediència constitucional greu de l’independentisme. Que la repressió era una conseqüència de la “rebel·lia” sobiranista, i no un projecte de l’estat per destruir tot el catalanisme, independentista o no. Però el que hem vist després desmenteix aquest relat. Perquè la resposta no s’ha limitat al “càstig”: ha estat una ofensiva sostinguda per desactivar Catalunya com a subjecte polític, institucional i cultural. No era el procés. Era —i és— Catalunya. Sempre ha … Continua la lectura de No era el procés, era Catalunya

Encara som a la partida

Des de l’escó 33 L’ajornament de l’oficialitat del català a la UE desgasta Sánchez i dona a Junts noves opcions per resistir des del Congrés. La Comissió d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a posposar, una vegada més, la decisió sobre la petició del govern espanyol d’incloure el català com a llengua oficial de ple dret a les institucions europees. Aquesta és una d’aquelles notícies que, per a l’observador desinformat, pot semblar purament tècnica: qüestions de pressupost, dificultats logístiques, resistències discretes d’estats membres. Però en política res no és només tècnic. I en aquest cas, l’ajornament és també el … Continua la lectura de Encara som a la partida

Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Des de l’escó 33 Fa un any de les eleccions del 12 de maig de 2024. No hi ha hagut grans celebracions, llevat de la reunió extraordinària del Grup Parlamentari de Junts+ a Waterloo. Si bé a finals de maig de l’any passat es va aprovar la llei d’amnistia, al cap de tant de temps encara no s’ha aplicat als exiliats de Junts. Convé recordar-ho, perquè el partit nascut arran de l’1-O és l’únic que continua tenint dos diputats a l’exili i un eurodiputat al qual no deixen accedir a l’escó. Quants estats de la Unió Europea viuen una anomalia com … Continua la lectura de Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 1. Aquesta és una moció-trampa i desprèn una flaire d’electoralisme evident. El nostre grup ja no va entendre la interpel·lació que anunciava aquesta moció en el context actual, quan s’està negociant a Madrid la delegació de les competències en immigració. L’acollida ja és una competència catalana, però queda clar que quan es faci efectiva la delegació, aquest parlament s’haurà d’arremangar i desplegar una llei general de ciutadania que contempli tot el que té a veure amb el repte demogràfic que ens planteja (permisos, acollida, contractes, etc.). No serà una sobirania plena, però almenys permetrà a la … Continua la lectura de Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada