La primera alcaldessa de Catalunya

Léalo en español La primera alcaldessa de Catalunya, vull dir la primera dona que va ocupar aquest càrrec elegida democràticament per sufragi universal, va ser una mestra d’escola, filla de la immigració castellana, anomenada Nativitad Yarza Planas. A les eleccions del 14 de gener de 1934 va ser elegida alcaldessa de Bellprat, un llogarret a prop del castell de Queralt, a la comarca de l’Anoia. Yarza havia nascut a Valladolid el 24 de desembre de 1872 però es va criar a Catalunya. Els seus pares, que tenien orígens aragonesos, navarresos i mallorquins, l’any 1877 es van traslladar a Barcelona seguint el … Continua la lectura de La primera alcaldessa de Catalunya

Si és groga, millor

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor

Radiografia sociològica ‘indepe’

Léalo en español Saber cap on giren els electors independentistes és tan difícil com saber cap on va el món. Els sociòlegs i els politòlegs recorren a les enquestes per orientar-se. El problema és que darrerament les enquestes electorals no han encertat mai. Per això molts grups polítics no se’n refien. És just reconèixer, però, que el CEO, que dirigeix el meu amic Jordi Argelaguet, va “encertar” de ple els resultats del 28-A després de fer una enquesta presencial de 1.500 entrevistes —i això fa que sigui una de les més importants i serioses de les que es confeccionen a Catalunya— … Continua la lectura de Radiografia sociològica ‘indepe’

El penúltim assalt

Léalo en español L’electorat convergent ja no existeix. Aquesta mitjanit comença la penúltima campanya electoral de l’any i quan coneguem els resultats de les eleccions municipals i europees, llavors quedarà clar el que dic i potser començarà la darrera batalla. La carrera per arribar primer al Palau de la Generalitat. Si l’equilibri de forces canviés tan radicalment com es diu, tampoc no seria estrany acabar amb la legislatura i convocar eleccions anticipades per obrir una nova etapa i aclarir una mica el panorama. La sensació de provisionalitat va en contra dels interessos independentistes, però, sobretot, va en contra del país. … Continua la lectura de El penúltim assalt

L’independentisme té ganes de votar

Léalo en español Una gran participació. Aquesta és la primera conclusió que cal extreure de la jornada electoral, en la línia del que fa temps que passa a Catalunya. Els ciutadans d’aquest país tenen ganes d’urnes i a cada elecció s’ha demostrat. Només els partits espanyolistes no se n’han adonat. Les ganes de votar són tan altes, que la participació en aquestes eleccions espanyoles ha augmentat 11 punts en relació amb la que va haver-hi el 2016. Qui pot negar la voluntat democràtica dels catalans? Qui pot negar que la mobilització ciutadana és altíssima des de fa més d’una dècada? Només … Continua la lectura de L’independentisme té ganes de votar

Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

Léalo en español La setmana passada vaig ser a la conferència de Gabriel Rufián a Tribuna Catalunya de Nova Economia Fòrum. Tinc el costum d’anar a aquests esmorzars informatius, quan els organitzadors m’hi inviten, que no és sempre. Al barroquíssim saló de l’antic Ritz de Barcelona, avui Hotel Palace, he pogut seguir les intervencions d’Ernest Maragall, Laura Borràs, Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Rufián. Els oradors s’hi esmercen i resumeixen en no gaire més d’una hora les propostes del seu grup, precedits per un presentador còmplice, que aporta un plus de credibilitat. A Ernest Maragall va presentar-lo l’exconseller Antoni … Continua la lectura de Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

L’anhelat pal de paller

Léalo en español En una entrevista del 12 de gener de 2011 al diari Ara, Joan Carretero, líder de Reagrupament i antic conseller de la Generalitat, afirmava rotund: “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme”. Els republicans acabaven de perdre 11 diputats a les eleccions del 28-N, les que va guanyar Artur Mas amb 62 escons després de set anys de coalició d’ERC amb el PSC i ICV-EUiA. ERC s’havia anat aprimant, precisament, per les disputes que havia protagonitzat l’exalcalde de Puigcerdà i pels efectes devastadors del segon tripartit. Va perdre la meitat dels vots que havia obtingut … Continua la lectura de L’anhelat pal de paller

Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

El secretari general de Junts per la República defensa la “unitat nacional” com a mètode per aconseguir la independència per Joan Antoni Guerrero Vall (Barcelona) El secretari general de Junts per la República (JxR), Agustí Colmines, explica en aquesta entrevista amb El Món la proposta d’unitat que l’organització ha fet per a després de les eleccions del 28-A amb la creació d’un grup parlamentari de partits independentistes al Congrés dels Diputats. Un cop s’ha constatat que la Crida Nacional no aconsegueix l’objectiu de conformar llistes unitàries, aquest corrent d’independents de JxCAT manté la defensa de la “unitat nacional” com a … Continua la lectura de Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

Perduts a Madrid. O no

Léalo en español “No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española”. Clar i en espanyol!. Aquest és el … Continua la lectura de Perduts a Madrid. O no

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat