L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Amnistia i democràcia

Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Renúncies

Léalo en español 1. “Hem perdut dos anys de vida”. Així de rotundes es manifestaven unes noies davant el portal d’una discoteca la primera nit que va tornar a alçar la persiana l’oci nocturn. Cadascú sap com perd el temps. No crec que ningú recordi els dos últims anys sense fer una ganyota. Fins i tot els que han aprofitat el confinament per crear, fos un llibre, fos una simfonia, deuen recordar amb neguit aquells els dies. Cristina Masanés acaba de publicar Eroica (L’Avenç), una mena de dietari dels seixanta-cinc dies de confinament, inspirant-se en la contemplació del cel mentre escoltava la simfonia núm. 3 de Beethoven, … Continua la lectura de Renúncies

Els confits de Javier Solana

Léalo en español 1. Han hagut de transcórrer 106 anys, però finalment els EUA han reconegut l’existència del que es considera el primer genocidi del segle XX. L’armeni. L’any 2000, la Cambra de Representants va estar a punt de reconèixer-lo, però minuts abans de fer pública la declaració que ha havia de fer, la iniciativa es va avortar per l’advertiment del president Bill Clinton que una declaració d’aquella mena danyaria la seguretat nacional i les relacions amb un soci tan important geoestratègicament com Turquia. Al cap de vint-i-un anys les coses han canviat. Amb motiu de la commemoració del Dia del Record d’Armènia, que … Continua la lectura de Els confits de Javier Solana

Fantasies polítiques

Léalo en español Un polític sense imaginació és un buròcrata. Però un polític corprès per la fantasia és un al·lucinat. L’any 2012, Oriol Junqueras, president d’ERC i home d’una imaginació notable, va fer una proposta que va descol·locar tothom, especialment els destinataris. Davant les eleccions que s’havien de celebrar a final d’any, va proposar un front electoral integrat per CiU, ERC i ICV l’objectiu del qual havia de ser proclamar la independència de Catalunya en cas d’obtenir una majoria al Parlament. La proposta era, francament, imaginativa. Diria que fins i tot hauria estat saludable si els postcomunistes haguessin estat realment independentistes i els … Continua la lectura de Fantasies polítiques

Sense focs artificials

Léalo en español Cadascú els celebra com vol. Només faltaria. Els dies de festa, tant si són els habituals del cap de setmana com si són excepcionals —posem per cas Corpus Cristi o la Diada Nacional—, estan fets per tal que cadascú els passi com li vingui de gust. Soc als EUA i ahir em va caure a les mans una guia estatunidenca per a immigrants en què s’explicava, entre altres, moltes coses sobre els “hàbits” nacionals dels EUA, què era el Quatre de Juliol i com s’acostuma a celebrar. Era una pura descripció, que desprenia un no sé què … Continua la lectura de Sense focs artificials