Estripar el discurs

Léalo en español Dilluns passat Donald Trump va pronunciar l’últim discurs de l’estat de la Unió abans de les eleccions del novembre que ve. Aquest home és tot un espectacle. És explosiu, irreverent, mal educat i venjatiu. El discurs trumpista no va distar gaire de tots els que es pronuncien en un debat de política general arreu del món. Al Parlament de Catalunya, per no anar més lluny, eren ben coneguts els discursos presidencials resumits en una mena de llistat telefònic en el qual els protagonistes eren, inevitablement, les dades sobre l’atur, la pobresa, la salut, l’escolarització o el que … Continua la lectura de Estripar el discurs

La por a la democràcia

Léalo en español “Si avui no protegiu les institucions que defensen les minories, demà el blanc dels atacs sereu vosaltres”. Aquesta és la conclusió, plena de sentit comú, a la qual han arribat un munt d’analistes després de la sobtada revocació de l’autonomia de Jammu i Caixmir. Ho focalitzen en el Caixmir però podrien dir el mateix de totes les minories del món, la catalana inclosa. La destrucció de les garanties constitucionals que es van pactar en un moment històric per aconseguir la pau, la democràcia i la protecció de la diversitat religiosa o nacional és un virus que està … Continua la lectura de La por a la democràcia

Per saltar la tanca

Léalo en español Els arquitectes Ronald Rael i Virginia San Fratello han desafiat Donald Trump i la seva política migratòria. Aquests dos professors de la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i de la San José State University, respectivament, que a més són socis en el seu propi taller d’arquitectura, van decidir instal·lar tres balancins de color rosa, semblants als que hi ha als parcs públics, amb la peculiaritat que l’eix i punt de suport que permet fer el balanceig és el mur que separa Mèxic dels EUA. La idea era aquesta. Els arquitectes volien demostrar que els nens i les nenes d’una … Continua la lectura de Per saltar la tanca

Urnes sense democràcia

Léalo en español Cal imaginar el futur abans d’arribar-hi. Cal tenir nostàlgia del futur, per dir-ho a la manera del gran cartellista valencià Josep Renau, especialment en política. Les vivències del trajecte no són exactament aquest futur imaginat, però ens hi aproximen. Són la llum que ens guia fins i tot encara que sapiguem que tal vegada hi haurà algú —potser nosaltres mateixos?— que no aconseguirà arribar a la pròxima estació d’enllaç. Tant és, perquè sense utopia és impossible viure. Una vida sense aquesta concepció imaginada (que no vol dir imaginària) de la societat ideal no té sentit. La utopia … Continua la lectura de Urnes sense democràcia

Desobeïu!

Léalo en español “La llei no pot justificar la violació de la llei”. Qui afirmava això l’any 1966 en un número especial de la revista Rutgers Law Review era el filòsof i escriptor nord-americà Carl Cohen. El 1971 va publicar l’assaig Civil Disobedience: Conscience, Tactics, and the Law en el qual abordava més extensament el clàssic debat sobre en què consisteix la desobediència civil i si està justificat o no exercir-la i de quina manera. La polèmica s’emmarcava en les mobilitzacions impulsades pel moviment dels drets civils dels Estats del Sud dels EUA, on encara eren vigents algunes de les lleis de discriminació … Continua la lectura de Desobeïu!

Franquisme sense Franco

Léalo en español “Vivim temps perillosos al nostre país”, avisa James Comey, l’exdirector de l’FBI despatxat per Donald Trump, alarmat per “un ambient polític on es repliquen fets bàsics, es qüestiona la veritat, la mentida es normalitza i les conductes contràries a l’ètica s’ignoren, es perdonen o es premien”. A A higher loyalty (“Una lleialtat més gran”), un llibre de memòries que promet ser la bomba, Comey ofereix un retrat descarnat de l’Administració Trump i del seu president. Comey, membre, no obstant això, del Partit Republicà, parla dels EUA, però podria estar parlant d’Espanya, atès que la normalització de la … Continua la lectura de Franquisme sense Franco

Presos polítics a Espanya

Léalo en español A Espanya s’exerceix la censura, com a Turquia. L’últim cas és realment esperpèntic, perquè respon als cànons del que es coneix com a postveritat. Tot és possible quan no importa gaire l’objectivitat dels fets —ni comprovar si són veritat— sinó l’impacte d’un relat, sigui cert o no, i la difusió social, les conseqüències que se’n deriven, en especial la creació de tendències d’opinió. Posem-hi un exemple. “Els gais són pederastes”, asseguren els homòfobs, sobretot per anar en contra de les adopcions per part de parelles homosexuals o per refusar el matrimoni gai, compartint fòbia amb molts catòlics. … Continua la lectura de Presos polítics a Espanya