Etiqueta: Ferran Archilés

Cultura, Històries de vida, Historiografia, universitats1 comentari

Liah Greenfeld (1954-2026): una intel·lectual jueva dissident

agusticolomines

OBITUARI El 13 de maig de 2026 va morir Liah Greenfeld a Boston. Havia nascut el 22 d’agost de 1954 a Vladivostok, la ciutat russa oberta al mar del Japó, i hauria volgut ser poeta. En realitat, no va deixar de ser-ho mai: quan una greu malaltia la va sorprendre a principis dels anys 2000, va tornar a escriure versos amb la mateixa intensitat amb què havia analitzat el nacionalisme, la modernitat i la follia. La pèrdua és immensa —per a la sociologia, per als estudis sobre el nacionalisme, per a tots aquells que la van conèixer i estimar. M’unia … Continua la lectura de Liah Greenfeld (1954-2026): una intel·lectual jueva dissident

HistoriografiaDeixa un comentari

‘Hans Kohn i la idea del nacionalisme’, de Craig Calhoun

agusticolomines

L’Editorial Afers, que dirigeix de forma meritòria el catarrogí Vicent S. Olmos, acaba de publicar el llibre Hans Kohn i la idea del nacionalisme, de Craig Calhoun, en la col·lecció Biblioteca del pensament crític. La traducció al català és de Gustau Muñoz. Calhoun, de qui Afers ja va publicar un altre llibre imprescindible, Nacionalisme (2008), és un sociòleg, antropòleg, historiador de la cultura i del nacionalisme, nascut a Illinois (EUA) el 1953. Actualment, Calhoun és professor de Ciències Socials a la Universitat Estatal d’Arizona i Centennial Professor de la London School of Economics, entitat que va presidir durant uns anys. En aquest breu … Continua la lectura de ‘Hans Kohn i la idea del nacionalisme’, de Craig Calhoun

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

La independència mental

agusticolomines

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental