La Marta Rovira té raó

Léalo en español “Som en una situació de conflicte polític, i el conflicte polític implica una confrontació, encara que mai sigui volguda o voluntària”. Així de clara ha estat la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des del seu exili ginebrí. Rovira resumeix la situació política actual com un conflicte. Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, un des de Prada de Conflent i l’altre en el llibre Re-Unim-Nos, han diagnosticat el mateix. Qui pot negar que fa anys que vivim condicionats per un conflicte polític de difícil solució? Potser en aquests moments, després de l’estrès provocat per la repressió i el judici farsa, hem … Continua la lectura de La Marta Rovira té raó

La Maria, tres voltes rebel

Léalo en español El setembre del 1958 ja existia El Caso, el setmanari de successos fundat a Madrid l’11 de maig de 1952 i que ara és propietat de l’editor d’aquest diari, José Antich. Però els diaris generalistes, com ara La Vanguardia, també tenien una secció de successos, que normalment era compartida amb les esqueles del dia. L’any 1958, el cognom patern de la meva família va aparèixer dues vegades en aquella pàgina del rotatiu del comte de Godó. La primera, el 4 d’abril amb motiu de la mort tràgica de l’avi Ramon, en plena Setmana Santa. La segona vegada que el … Continua la lectura de La Maria, tres voltes rebel

La indiferència

Léalo en español L’any 1939, la cupletista Celia Gámez formava part dels artistes i intel·lectuals identificats amb el franquisme. El seu feixisme era granític i xaró alhora. Entre els cuplets que cantava n’hi havia un amb una lletra molt contundent, molt més cínica que la patriòtica “Banderita tu eres roja, / barderita tu eres gualda…”, que també cantava l’argentina. Una de les estrofes d’aquell encès cuplet feia així: “¡No pasarán!, decían los marxistas. / ¡No pasarán!, gritaban por las calles./ ¡No pasarán!, se oía a todas horas/ ¡No pasarán! […] Este Madrid es hoy de la Falange/ siempre garboso y lleno … Continua la lectura de La indiferència

I què us pensàveu

Se’n recorden d’aquells cartells al voltant d’un estany on es demana als visitants que no donin menjar als peixos? La gent no en fa cas i llença a l’aigua trossos de pa i altres menges. A causa d’aquesta, diguem-ne, dieta irregular, els peixos es fan grans i grans i trenquen l’ecosistema. Amb la política passa una cosa semblant. Si tu alimentes un relat ultranacionalista, la gent pica l’ham i accepta com a normal el que no ho és. Llavors és quan s’altera l’ecosistema polític. I això és el que ha passat a Andalusia. Qui tant tira fa dos caps, es diu … Continua la lectura de I què us pensàveu

La falsa ruta, la de debò

Léalo en español Cal fer perdre pes al sobiranisme, reclamen alguns articulistes. Cal tornar al catalanisme baix en calories, per dir-ho a la manera d’Enric Juliana. A aquell catalanisme que suposadament no molestava ningú perquè era submís, penós, desdentegat, mengívol, espanyolista a força de voler reformar l’Estat espanyol sense aconseguir-ho mai. “Rectificar” és el verb preferit d’aquest catalanisme light. Un catalanisme que sempre és a punt d’entonar un mea culpa sonor, beatífic, pocapena. L’autoinculpació és el recurs dels dèbils. I el catalanisme sempre ha estat un moviment feble en tant que Catalunya enfora no ha aconseguit el que es proposava i aquesta … Continua la lectura de La falsa ruta, la de debò

Mori el mal govern!

Léalo en español La democràcia hauria de ser una pràctica que es basés en les conviccions. A Espanya la democràcia és feble perquè la intolerància impregna la política i la convivència. El debat de la moció de censura, el resultat de la qual, tot sigui dit, ha trastocat els plans de tothom, en va ser una bona mostra. Les duríssimes acusacions que es van intercanviar Rajoy i Sánchez desprenien aquella aroma de podridura que acompanya la descomposició de la matèria. Del règim del 78, en aquest cas. Cap dels dos no ho va voler admetre. Sánchez i Rajoy són ostatges … Continua la lectura de Mori el mal govern!

No és Le Pen, estúpid

Léalo en español Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els … Continua la lectura de No és Le Pen, estúpid

Franquisme sense Franco

Léalo en español “Vivim temps perillosos al nostre país”, avisa James Comey, l’exdirector de l’FBI despatxat per Donald Trump, alarmat per “un ambient polític on es repliquen fets bàsics, es qüestiona la veritat, la mentida es normalitza i les conductes contràries a l’ètica s’ignoren, es perdonen o es premien”. A A higher loyalty (“Una lleialtat més gran”), un llibre de memòries que promet ser la bomba, Comey ofereix un retrat descarnat de l’Administració Trump i del seu president. Comey, membre, no obstant això, del Partit Republicà, parla dels EUA, però podria estar parlant d’Espanya, atès que la normalització de la … Continua la lectura de Franquisme sense Franco

La força de la impunitat

Léalo en español La política no hauria de ser mai una lluita entre el bé i el mal. Només els il·luminats l’entenen així. En l’Espanya d’ara hi ha molts il·luminats. Profetes del patriotisme que es pensen que amb una prohibició ja en tenen prou per imposar una idea. A Espanya cada dia és més evident que no hi ha outsiders. La dreta i l’esquerra són part del règim que s’ha convertit en una gran presó per als dissidents. Fa vuitanta i tants anys, l’exèrcit espanyol es va alçar en contra de la República perquè la dreta, la reaccionària i la … Continua la lectura de La força de la impunitat

Jornada de reflexió

Léalo en español Hem arribat a la jornada de reflexió després d’una campanya irregular, marcada per la repressió de l’Estat contra els partidaris del sí i de la poc dissimulada campanya abstencionista dels partidaris del no. No sé què passarà diumenge, perquè l’Estat és imprevisible i segur que intentarà alterar la normalitat de mil maneres. L’Estat s’ha convertit, de fet, en el principal pertorbador de l’ordre públic. Vol generar el caos. Ho vaig escriure en un altre article i no hi insistiré. Les mesures repressives i el control pressupostari s’estenen més enllà de la Generalitat. Hi ha centres de recerca … Continua la lectura de Jornada de reflexió