Els Bonnie & Clyde infantils

Léalo en español Vostès deuen haver llegit la notícia sobre els dos marrecs de cinc anys, un nen i una nena, que, aprofitant les anades i vingudes de l’hora de dinar a la seva escola, van sortir-ne per dirigir-se cap a la casa del nen, a Valldoreix. L’escàndol ha estat majúscul, sobretot perquè l’escola Àngel Baixeras està situada al barri Gòtic de Barcelona, al carrer d’Ataülf, molt lluny de Valldoreix. Tothom es pregunta com dos nanos tan petits van poder sortir de l’escola i van poder fer un trajecte tan llarg, que va obligar-los a agafar fins i tot els … Continua la lectura de Els Bonnie & Clyde infantils

La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

No sé si ustedes saben lo que es la sala de autoridades de un aeropuerto. La sala de personalidades o puerta de los vips, es una puerta franca que da a París, a Bruselas o a Nueva York sin imponer controles a quienes la utilizan. La función para la que fue creada es simple: se trata de que los altos cargos gubernamentales, lo que incluye a los consejeros y presidentes autonómicos, puedan llegar rápido y en forma a una reunión internacional o interna sin necesidad de pasar los engorrosos controles que sufre todo el mundo. No son los únicos usuarios, … Continua la lectura de La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

Quan la injustícia és la llei

Dilluns passat vaig voler acompanyar el diputat Francesc Homs quan es disposava a anar a declarar voluntàriament al TSJC en relació amb el 9-N. La fiscalia, molt activa contra el procés sobiranista, diu que veu indicis de delicte en el paper de l’exconseller de la Presidència en la contractació del sistema informàtic que va servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis on es podia votar. En les últimes setmanes s’han aportat a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l’empresa informàtica preguntava al Centre … Continua la lectura de Quan la injustícia és la llei

Gràcies, president Mas

Lo política catalana és molt dinàmica i estranya. En poques hores es pot capgirar tot el que abans eren certeses. No sóc gens partidari d’aquesta manera de fer perquè crec que desgasta massa i, a més, té molts efectes no desitjats. Fa uns quinze dies, després del consell polític de la CUP, vaig publicar aquí mateix un article en què donava per acabada la fase del procés que havia començat amb el 27-S i la victòria sobiranista, tant en vots com en escons. Vaig titular l’article Game over!. Dies abans, concretament el 22 de desembre de l’any passat, vaig publicar un … Continua la lectura de Gràcies, president Mas

Dos meses… y nada

Ya han transcurrido dos meses desde que se celebraron las elecciones plebiscitarias y seguimos en nada. Los soberanistas ganaron el plebiscito y en cambio se empeñan en demostrar lo contrario. Están dejando pudrir la victoria, como subrayó muy acertadamente Francesc-Marc Álvaro, en una entrevista reciente con motivo de la presentación de su último libro, Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya (Comanegra). Se está perdiendo en los despachos lo que se ganó en las urnas. Tengo la sensación de que la mayoría de los soberanistas están decepcionados con la actitud de la CUP, el partido antisistema que está demostrando que es incapaz de … Continua la lectura de Dos meses… y nada

De García-Margallo a Catalá Polo

L’estat s’ha proposat matar judicialment el catalanisme polític transformat en sobiranisme independentista. Cada acció del bloc sobiranista va precedida o bé té una rèplica en forma d’espectacle judicial. La constitució del nou Parlament va anar precedida de les detencions dels antics o nous gestors de les finances de CDC i del registre de la seu central. L’endemà de la constitució, la policia s’abraonava sobre la família Pujol, amb espectacle mediàtic inclòs. I els mitjans de comunicació unionistes fan festa grossa i sense matisar res, barregen una cosa amb l’altra, com si el suposat finançament il·legal del partit tingués res a … Continua la lectura de De García-Margallo a Catalá Polo

Acadèmics i política

Aquest dimecres presento un nou llibre del professor Albert Carreras, Volem la independència? Reflexions per al futur immediat (Editorial Base). Abans de parlar-los del llibre, que ja es poden imaginar de què va, deixin-me que els presenti el doctor Albert Carreras, actual secretari d’Economia i Finances del Departament d’Economia i Coneixement, el titular del qual és Andreu Mas-Colell, catedràtic, com ell, de la UPF. Abans d’incorporar-se al Govern de la Generalitat el gener del 2011, el professor Albert Carreras d’Odriozola, nascut a Barcelona el 1955, atresorava una llarga experiència docent i de recerca i, també, de gestió acadèmica. Com els acabo de dir, és catedràtic … Continua la lectura de Acadèmics i política

27-S: no és amor, és política

Els explicaré una història. La història de la fundació d’ERC en la Conferència d’Esquerres Catalanes que tingué lloc el cap de setmana del 18-19 de març de 1931 al Foment Republicà de Sants, a Barcelona. El 12 d’abril següent, ERC va guanyar les eleccions municipals que van capgirar com un mitjó la política catalana i espanyola. Com va escriure Joan B. Culla en un llibre dedicat a la història del vell partit republicà, publicat per La Campana el 2013, la victòria electoral d’un partit que tenia tan sols quatre setmanes de vida s’ha presentat sempre “com un prodigi, poc menys que un … Continua la lectura de 27-S: no és amor, és política

La Vall d’Aran en la Catalunya sobirana

Asseguts a l’acollidor menjador de l’Hotel deth país que regenta l’Anna Geli a Salardú; l’alcalde de Viella i diputat al Parlament, Àlex Moga, la seva dona, Ana Eva Barrios; en Francesc Cano, cap d’informatius de Catalunya Ràdio i marit de l’Anna; l’Aurora Madaula i un servidor passem la tarda de diumenge entre somriures i tes. La neu cau suau al pati del davant de l’Hotel i deixa un tou de neu flonjo com el xarrups. La Vall d’Aran és un territori extraordinari, a l’hivern i en tot temps, un paisatge d’alta muntanya que invita a la reflexió, almenys a mi, que … Continua la lectura de La Vall d’Aran en la Catalunya sobirana

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon