Home

Homs-arriba-Palau-Justicia-declarar_1535856517_27727368_987x555

Dilluns passat vaig voler acompanyar el diputat Francesc Homs quan es disposava a anar a declarar voluntàriament al TSJC en relació amb el 9-N. La fiscalia, molt activa contra el procés sobiranista, diu que veu indicis de delicte en el paper de l’exconseller de la Presidència en la contractació del sistema informàtic que va servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis on es podia votar. En les últimes setmanes s’han aportat a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l’empresa informàtica preguntava al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregat de la part informàtica del procés, si havien de continuar endavant amb el contracte per la decisió del TC de suspendre el 9-N.

El clau al qual s’aferra la fiscalia és en el fet que tres dies després de la suspensió,el Govern va respondre al requeriment mitjançant una carta signada per Homs, com a màxim responsable polític dels serveis jurídics de la Generalitat, on es deia a l’empresa que seguís endavant perquè la resolució del TC no l’afectava, i que havien pres la decisió després d’avaluar els informes jurídics interns i externs sobre la qüestió. Dilluns, Homs va assumir la responsabilitat de la carta.

És aquesta la qüestió? És clar que no. “Aquí hi ha oportunitat política més que no pas de dret” -va dir Homs en una conferència de premsa posterior a la seva declaració i en la qual va assenyalar directament el PP com a inductor de portar a judici el que, evidentment, és un conflicte polític. La miopia del PP és còsmica, però ha arrossegat el PSOE cap al fangar del qual no aconsegueix sortir. Homs és la mateixa persona quan divendres de la setmana passada va oferir a Pedro Sánchez els vots de DiL per a la investidura si acceptava celebrar un referèndum a Catalunya que quan dilluns al matí es veu obligat a acudir al TSJC a declarar per defensar-se de la persecució judicial.

La democràcia espanyola està malalta perquè no sap què fer davant dels grans conflictes polítics. Fins i tot el rei Felip VI, a qui els monàrquics lloen com si fos un nou déu, s’inhibeix davant el guirigall que tenen muntat a Madrid. L’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo fa aquella olor a mandarina i suor que feia la meva classe de pàrvuls. Podria ser divertit si no es tractés d’una cosa tan seriosa com la democràcia. El PP ha contaminat la democràcia espanyola amb un capteniment intransigent cada vegada més extremista, però el PSOE no ha sabut oferir res millor. Ara que n’hauria tingut l’oportunitat, no se li ha ocorregut altra cosa que aliar-se amb l’esqueix renovat d’aquest nacionalisme de dretes que un PP corromput tan sols pot sostenir a mitges.

No sé si la justícia espanyola arribarà tan lluny com quan el 2008 va inhabilitar Juan Maria Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr, de la mesa del Parlament basc, perquè el 2003 havien decidit no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. Inhabilitar Homs o Artur Mas podria ser un escàndol majúscul. La pregunta que els polítics espanyols s’haurien de fer és de què va servir aquella inhabilitació dels polítics bascos. S’ha resolt la qüestió basca després d’allò? No, és evident que no, però l’estat fa tot el possible per debilitar els “enemics”, tant si són de dretes com d’esquerres. La injusta sentència contra Arnaldo Otegi no té més sentit que aquest.

264229-944-629

A la sortida del Palau de Justícia, Francesc Homs va deixar anar una frase que caldria que els del PSC esculpissin a la porta d’entrada de la seva seu central: “quant més alta sigui la pena que ens demanin, més gran serà la nostra victòria”. El sobiranisme català és el principal motor del canvi a Espanya. “Quan la injustícia és la llei, la desobediència és un dret”, he sentit dir a molts dirigents de l’esquerra federalista catalana que no es van deixar veure al passeig Lluís Companys. I aquest principi és el que regeix el sobiranisme. De vegades cal desobeir sense fer massa soroll, sobretot si es vol que l’efecte sigui gran. I el 9-N va ser-ho.

La política espanyola gira entorn del que passa a Catalunya des de fa gairebé un lustre. I cap jutge resoldrà el que el PP ha gangrenat. Això és el que hauria d’acceptar la gent del PSOE quan diu que vol impulsar un canvi per desfer-se de la dreta clàssica espanyolista de la mà de l’amenaça taronja que lidera un grup de catalans el discurs del qual sovint recorda al d’aquells que el 1939 van considerar que el catalanisme havia estat una falsa ruta. Si no ho fan és, senzillament, perquè els socialistes són incapaços de ser alternativa de res. És l’esquerra momificada que ja no sap copsar on és la injustícia.

Publicat a elMón, 08/03/2016

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s